Un univers de pedra

LA PEDRA SECA. EVOLUCI?,

ARQUITECTURA I RESTAURACI?

Rosa Congost, Andreu Bover,

Jenar F¨¨lix, Ramon Ripoll,

Jordi Bellmunt, Erica Sogbe,

Xavier Reb¨¦s i Joan Reguant

Pr¨°leg de Christian Lassure

Brau

208 p¨¤gines. 48 euros

Qui s'acosti per primer cop a Cadaqu¨¦s (Alt Empord¨¤) es trobar¨¤ amb un panorama sorprenent: tot el paisatge que abasta la vista, des dels cims fins a les portes mateixes del poble, ¨¦s cobert de terrasses, petites escales, murs, recs, cabanyes, camins, ponts i tot el que fa possible el cultiu d'aquests terrenys gaireb¨¦ inaccessibles. Tot s'ha fet pel procediment de pedra seca, sense argamassa.

La inesperada uni¨® d'una orografia dif¨ªcil i d'un procediment constructiu lligat ¨ªntimament al paisatge (ja que la pedra prov¨¦ dels voltants mateixos) crea ritmes i esbossa corbes de nivell, revela difer¨¨ncies de cultiu i l¨ªmits de propietat, tot amb estructures elaborades pedra per pedra, jugant amb la gravetat i l'ajustament de les formes. Ning¨² que ho hagi vist s'haur¨¤ quedat immune davant d'aquesta bellesa, i ning¨² s'haur¨¤ deixat de preguntar: qui ho va fer?, quan va comen?ar?, per qu¨¨ va sorgir?, com es fa?

Les construccions s¨®n estructures que juguen amb la gravetat i les formes A Catalunya en perilla la conservaci¨® en no haver estat considerades patrimoni

Per sort, ja tenim una obra que proporciona moltes respostes: La pedra seca es centra (encara que el t¨ªtol no ho digui) en el cas de Catalunya, i aplega mirades diferents entorn d'un fenomen complex. La historiadora econ¨°mica Rosa Congost contribueix amb fragments del seu llibre Els propietaris i els altres. Al segle XVIII es poblen zones del territori catal¨¤ que abans estaven deshabitades. Normalment, coexistia un propietari legal i un altre que era qui cultivava la terra, la utilitzaci¨® de la qual podia passar als seus descendents. D'aquesta manera, hi havia un est¨ªmul perqu¨¨ qui treball¨¦s encara una petita parcel.la fes, o mantingu¨¦s, les terrasses i construccions que permetien el cultiu de vinya i oliveres.

Andreu Bover, en una aproximaci¨® antropol¨°gica, recorda com l'¨¤mbit d'aquestes t¨¨cniques ¨¦s tot el Mediterrani: de Creta a Sardenya, de Menorca a les Garrigues, si b¨¦ ¨¦s cert que la disponibilitat dels materials (pedres, finalment) i el recurs senzill d'apilament poden explicar solucions molt similars a Zimbabwe o a l'?ndia. Els constructors normalment no eren manobres: podien ser agricultors, jornalers i fins i tot mariners i pescadors. Cal no oblidar que, a m¨¦s a m¨¦s, pastors, carboners, llenyataires i treballadors industrials al?aren per a fins propis construccions en pedra seca. Encara que els treballs m¨¦s ambiciosos requerien el concurs de professionals, una cabanya normal es podia aixecar, amb els sabers comuns, en nom¨¦s un dia.

Jenar F¨¨lix i Ramon Ripoll, arquitectes, estudien un dels elements m¨¦s caracter¨ªstics, les barraques, de les quals hi ha una gran varietat. Fan una tipologia dels murs, de les cabanyes, i de com aquestes s'insereixen en les feixes. Els apartats finals mostren l'aprofitament del material d'arxiu, que de vegades es remunta al segle XVII, per datar aquestes construccions i con¨¨ixer-ne l'evoluci¨®.

Jordi Bellmunt i Erica Sogbe aborden el tema des d'una perspectiva innovadora: els estudis del paisatge. En destaca l'aproximaci¨® cartogr¨¤fica, que permet capturar en zooms successius la pres¨¨ncia de la pedra seca al territori. Per¨° no passen per alt el seu aprofitament art¨ªstic, com a l'obra de Goldsworthy, o els panorames com a element de fru?ci¨® est¨¨tica. Es contempla tamb¨¦ la reutilitzaci¨® arquitect¨°nica o jardin¨ªstica dels paisatges de terrasses.

Xavier Reb¨¦s i Joan Reguant s'ocupen de la restauraci¨®. Mancades de manteniment des de fa d¨¨cades, les construccions de pedra seca es degraden, freq¨¹entment amb un efecte d¨°mino: la p¨¨rdua d'una terrassa comporta el lliscament de les superiors. A difer¨¨ncia del que succeeix a Mallorca, a Catalunya hi falta formaci¨® professional de restauraci¨®. El problema de la conservaci¨® d'aquests elements ¨¦s gran, perqu¨¨ pertanyen a ¨¤mbits administratius variats (diversos municipis, parcs naturals...), i perqu¨¨ en el fons la millor manera de protegir-los ¨¦s mantenir-ne els usos agr¨ªcols. Per¨° potser el problema de base ¨¦s que "la modernitat ha ignorat, despreciat i menystingut en gran manera tot all¨° rural", i la pedra seca no s'ha anat considerant patrimoni cultural. Tant de bo obres com ara aquesta, i la iniciativa de diverses revistes i llocs webs, vagin canviant la situaci¨®.

El volum, de gran format i tapa dura, est¨¤ molt ben dotat de gr¨¤fics, mapes i fotografies (el que signa aquestes l¨ªnies hi va contribuir amb quatre, fruit de passejades cadaquesenques). Tanmateix, se li ha de retreure un cert descuit editorial, que es manifesta en la manca d'algunes refer¨¨ncies bibliogr¨¤fiques, o als annexos, de l'autoria de les quals no se'ns diu res.