"Estic for?a cansat de Catalunya"

El dissenyador Claret Serrahima (Barcelona 1950), t¨¦ un petit estudi, l'Estudi Cla-Se, en un espai sorprenent del Barri G¨°tic. En un moment de la seva vida va decidir que no li interessava cr¨¦ixer gaire per¨° s¨ª controlar la seva feina. D'aquesta manera ha aconseguit mantenir intacte el prestigi de "mestre ebenista", com li agrada definir-se. Viu un moment dol?, cultiva un hort —"el que m'interessa m¨¦s"—, ha fet el cartell de la Merc¨¨ d'enguany i ha aconseguit tirar endavant la imatge corporativa de Catalunya Caixa, l'entitat resultant de la fusi¨® de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona.

Si aix¨° del cartell ¨¦s pur plaer creatiu, i aix¨ª ho reconeix —"no s¨¦ si me'l van encarregar o vaig fer que me l'encarreguessin, perqu¨¨ crec que ja em tocava"—, el segon s'assembla m¨¦s a una interminable sessi¨® de psicoan¨¤lisi compartida entre tres banquers que han d'acceptar la imatge sota la qual es fusionaran i sota la qual, en certa manera, desapareixeran. En tots dos casos, el resultat ¨¦s espl¨¨ndid, tot i que el cam¨ª no hagi estat precisament una l¨ªnia recta.

"Vaig pensar de crear un past¨ªs t¨ªpic de la Merc¨¨, de figa, per¨° no hi era a temps"

"El cartell s'ha convertit en un cl¨¤ssic perqu¨¨ l'Ajuntament d¨®na llibertat absoluta"

"Els pol¨ªtics no v¨¦nen de Mart, i representen la cultura catalana, la d'aquest progr¨¦s fals"

"Barcelona, asseguren, ¨¦s 'la millor botiga del mon'. Jo no vull viure en una botiga"

"En el proc¨¦s de disseny de Catalunya Caixa hi va haver silencis que es tallaven amb un ganivet"

Pregunta. Com va sorgir el cartell de la Merc¨¨?

Resposta. No volia fer nom¨¦s un cartell. Se'm va acudir una idea m¨¦s divertida, una acci¨® col¡¤lectiva, una cosa que es qued¨¦s a la ciutat, i vaig pensar de crear un past¨ªs t¨ªpic de la Merc¨¨, com les coques de Sant Joan, els bunyols de Quaresma o el pa de Sant Jordi, que ¨¦s un invent recent. Volia inventar un past¨ªs de figa, una fruita de setembre, molt mediterr¨¤nia, b¨ªblica i tamb¨¦ catalana. Vaig parlar amb els mercats, amb el gremi de pastissers, vam fer algunes proves, el projecte va anar creixent, per¨° va arribar un moment en qu¨¨ em vaig adonar que no hi seria a temps si ho volia fer b¨¦. Vaig decidir aparcar-ho, encara que ho tinc present, vaig pensar una altra idea que tamb¨¦ fos col¡¤lectiva i vaig trucar un seguit de gent de Barcelona perqu¨¨ fessin les tipografies de la Merc¨¨.

P. Com hi van respondre?

R. Ho vaig demanar a 30 perqu¨¨ en volia 15 o 20, i pensava que en fallarien uns quants. Per¨° tots van acceptar encantats agraint-me que els hagu¨¦s triat. S¨®n gent del m¨®n de la cultura: poetes, escriptors, pintors... i tamb¨¦ cuiners o esportistes, gent molt bona en la seva feina per¨° no especialment famosos. Hi ha tres cartells que en recullen 15 i la resta de les lletres surten als programes, a les samarretes i a la resta d'objectes de la Merc¨¨.

P. ?s una nova via, cosa que no ¨¦s tan f¨¤cil perqu¨¨ els cartells de la Merc¨¨ ja s¨®n un cl¨¤ssic i molt sovint aixequen pol¨¨mica, des del de Nazario amb la cal¡¤ligrafia arabitzant fins al de Perejaume, per citar-ne dos.

R. S¨ª. He de dir que l'Ajuntament de Barcelona ho fa de manera exemplar. Busquen i trien l'autor, m¨¦s o menys pol¨¨mic, per¨° li donen llibertat absoluta i no el controlen, com passa sovint quan treballes per una administraci¨®. Per aix¨° el cartell s'ha convertit en un cl¨¤ssic.

P. Com a dissenyador, com a artista, com veu l'evoluci¨® de Barcelona? No creu que la ciutat est¨¤ perdent personalitat, amb l'excusa del... disseny?

R. Ha posat el dit a la llaga: la falsa modernitat de Barcelona. Estic for?a cansat de Catalunya i esgotat per aquesta falsa modernitat dels pol¨ªtics a qui se'ls acut de treure els conills i els periquitos de les Rambles per vendre gelats amb barrets de mexicans i coques remullades. ?s aquest l'error, l'obsessi¨® dels pol¨ªtics per deixar empremta. Se'ls hauria de pagar perqu¨¨ durant quatre o cinc anys no fessin ni toquessin res. Per¨°, ho hem de recon¨¨ixer, els pol¨ªtics no v¨¦nen de Mart ni de Venus, s¨®n catalans i representen la cultura catalana, la d'aquest progr¨¦s fals, perqu¨¨ hi ha m¨¦s modernitat a Santa Maria del Mar que a l'edifici Vela de Bofill. Per modern, el Bar Manolo de Gr¨¤cia. Barcelona ¨¦s una ciutat cada vegada m¨¦s dif¨ªcil de viure-hi perqu¨¨ est¨¤ perdent l'ess¨¨ncia de la vida. Aquest ¨¦s un pa¨ªs que ja no t¨¦ amorositat, ¨¦s un pa¨ªs devastat, perqu¨¨ el catal¨¤ ¨¦s un c¨ªnic que el que estima de veritat ¨¦s el seu compte corrent. Barcelona, asseguren, ¨¦s "la millor botiga del m¨®n". Jo no vull viure en una botiga.

P. Per¨° ara vost¨¨ ha tocat els quartos de Catalunya, ha fet la imatge corporativa de Catalunya Caixa, la segona Caixa m¨¦s important del pa¨ªs. Com ha estat aquesta experi¨¨ncia?

R. Van anar a una multinacional perqu¨¨ els arregl¨¦s la q¨¹esti¨® de la imatge resultant de la fusi¨®, i no els la van arreglar. Van rec¨®rrer a mi, potser perqu¨¨ buscaven m¨¦s un mestre, en el sentit d'un petit professional, com una mena de metge de cap?alera.

Ha estat un dels treballs m¨¦s "grans" que he fet. ?s veritat que he fet projectes importants al llarg de la meva carrera, per¨° aquest ¨¦s el m¨¦s gran en extensi¨® i tamb¨¦ perqu¨¨ s'havia de trobar el nom. I el primer que em van dir va ser: "?s una entitat nova que no es pot dir ni Caixa, ni Catalunya, ni pot fer servir els colors vermell, negre i carbassa de les tres entitats que la formen". I a partir d'aqu¨ª vam comen?ar a treballar. Em reunia gaireb¨¦ cada setmana amb el Consell en qu¨¨ hi havien els presidents de cada Caixa: Narc¨ªs Serra, Gabriel Ferrater o els representants de les diputacions. L'interessant ¨¦s que vam comen?ar de zero. Vam comen?ar a cuinar-ho, jo ho gestionava. Al principi hi havia silencis que es podien tallar amb un ganivet. Jo, d'una banda, els provocava i els feia parlar i, de l'altra, feia de notari, anava recollint tot el que d¨¨iem i m'ho emportava a l'estudi i aqu¨ª ho analitz¨¤vem. L'important ¨¦s dubtar. S¨®c un fan¨¤tic del dubte, perqu¨¨ ¨¦s d'on surten les coses. En aquest cas, vaig aconseguir fer-li la volta total al punt de partida per arribar a "Catalunya Caixa".

P. I com ho va fer?

R. El primer va ser arribar a la conclusi¨® que no podia desapar¨¨ixer "Caixa", per molts motius, per¨°, sobretot, perqu¨¨ era regalar-ho en exclusiva a la Caixa. Una vegada acceptat aix¨°, vam comen?ar a pensar noms i en van sortir fins a 200. En un moment determinat ens vam plantejar si calia que desaparegu¨¦s "Catalunya", i aleshores es va encetar un altre gran debat, essencialment sobre la idea que el que es volia transmetre ¨¦s que la nova entitat s'articula sobre el territori, que s'ocupa de les necessitats del forner, del fuster, del botiguer, de la gent... en contraposici¨® a la gran entitat internacional. I voleu fer desapar¨¨ixer-hi "Catalunya"? Si sou l'¨²nica instituci¨® que es pot dir aix¨ª. I, com que en teniu la propietat, els vaig dir, res m¨¦s f¨¤cil. El problema era Manresa i Tarragona, per¨° finalment ho van entendre, per a l'empresa, van pensar, era el millor. Llavors la idea va ser simplement fer-li la volta i dir-ne "Catalunya Caixa". Han estat mesos de feina, per¨° el seny, la s¨ªntesi, ¨¦s el que ¨¦s evident, el m¨¦s clar. He triat el negre de fons, que ¨¦s Caixa Tarragona, el color teula, que ¨¦s el m¨¦s semblant al de Manresa...

D'aqu¨ª sis mesos, d'aqu¨ª un any es veur¨¤ molt clar. Ara aqu¨ª estem fent tot el que ¨¦s la identitat, des de les fa?anes fins a les targetes de cr¨¨dit o els xecs...

P. I aix¨° es pot fer en un estudi d'aquesta mida?

R. S¨ª, ¨¦s clar, si el client es porta b¨¦ i no t¨¦ gaire pressa, s¨ª.

P. I quan tindrem un past¨ªs de figa?

R. Aviat. No me n'oblido. En tindrem un.