Elogi del silenci

?s un s¨ªmptoma d'all¨° m¨¦s interessant que Ram¨®n Andr¨¦s hagi publicat recentment, a Barcelona, un llibre sobre la llargu¨ªssima tradici¨® dels amics del silenci i de la vida contemplativa, en contra del que est¨¤ de moda, ¨¦s a dir, la vida activa: No sufrir compa?¨ªa. Escritos m¨ªsticos sobre el silencio (Acantilado, 2010).

Defensors del silenci i denegadors tant de la parla com de l'acci¨® n'hi ha hagut a totes les religions del m¨®n: paganes i no paganes, teistes i no teistes, monoteistes i politeistes. L'experi¨¨ncia religiosa, que en el l¨ªmit ho ¨¦s de l'exist¨¨ncia inabastable i indesxifrable de D¨¦u, porta sempre, tamb¨¦ en el l¨ªmit, a un recolliment que per for?a ha de postular el silenci i la inactivitat. Des del budisme fins a la tradici¨® m¨ªstica espanyola, passant pel taoisme, l'hinduisme, el judaisme, l'islamisme, el mazdeisme, el zoroastrisme i un cert vessant de la religi¨® i de la filosofia gregues de l'Antigor, sempre hi ha hagut expositors d'aquesta tesi elemental: si D¨¦u ¨¦s una ess¨¨ncia inabordable, llavors les categories del llenguatge, que s¨®n tan sint¨¨tiques com anal¨ªtiques —reuneixen parts diverses, miques de llenguatge, fent-ne un tot—, resulten inadequades per iniciar la via d'ascensi¨® cap a all¨° div¨ª, que ¨¦s sempre u i indivisible: ¨¦s la famosa via asc¨¨tica que us deixa a les portes de la via m¨ªstica, essent, aquesta darrera, l¨°gicament, impracticable fins al Final.

'Potser ha arribat el moment de fer com els m¨ªstics, i callar una estona'

Ram¨®n Andr¨¦s, que no casualment ¨¦s un music¨°leg de gran prestigi, autor de publicacions notabil¨ªssimes —vegeu El mundo en el o¨ªdo (Acantilado, 2008)—, prologa en el seu darrer llibre una antologia d'escrits sobre el silenci d'autors m¨ªstics de la tradici¨® espanyola, que va de Garc¨ªa Jim¨¦nez de Cisneros (el benet que, a final del segle XV, va anar a Montserrat a posar-hi ordre) fins a Miguel de Molinos, a les portes del segle XVIII, expressi¨® m¨¤xima del quietisme. Hi ha m¨ªstics, o asceto-m¨ªstics, que posen ¨¨mfasi en el recolliment, la reflexi¨® callada i, naturalment l'oraci¨®: aquests solien ser els seguidors de la devotio moderna, que ¨¦s un corrent espiritual nascut als Pa?sos Baixos que despr¨¦s s'incardinaria s¨°lidament amb el luteranisme: entre nosaltres, com arreu, va fer gran fortuna, en aquest sentit, el llibre de Tom¨¤s de Kempis, Imitaci¨® de Crist, que avui es troba sobretot a les llibreries de vell, molt vell. N'hi ha de molt sensats que es limiten a postular: "En el silencio y sosiego se perficiona el ¨¢nima devota y aprende los secretos de las Escrituras", sense rebentar del tot una possible operaci¨® epistemol¨°gica, o hermen¨¨utica, que connecti els homes amb D¨¦u. Per¨° n'hi va haver de molt radicals, que demanaven "[hacerse] sordo, ciego y mudo por Dios" (Alonso Rodr¨ªguez) o que els homes s'aniquilessin del tot (es fessin no-res) per deixar emergir la Gran Ess¨¨ncia. Diguem que la cosa, entre els segles XV i XVII, va anar in crescendo. Aix¨ª es veu en l'¨²ltim dels autors recollits en aquesta antologia, Miguel de Molinos, que va portar l'assumpte fins a un l¨ªmit: "No hablando, ni deseando, ni pensando, se llega al verdadero y perfecto silencio m¨ªstico, en el cual habla Dios al alma". Sense aquests elements —parla, desig, pensament—, no hauria nascut les obres de Sant Joan o de Fray Luis.

Com d¨¨iem al comen?ament, ara que els sistemes de comunicaci¨® interpersonal s¨®n tan abundants, tan efica?os i tan dem¨°tics, resulta una paradoxa proclamar el silenci i l'aniquilaci¨® de les categories del llenguatge —cosa que Wittgenstein nom¨¦s desitjava que es fes, al final de tot del seu Tractatus, si un es quedava amb la ment en blanc. Per¨° si s'analitza b¨¦ la cosa, llavors aquest llibre adquireix un valor simptom¨¤tic de primer ordre: ¨¦s cert que ara es xerra m¨¦s que mai, i que tothom viu enganxat al tel¨¨fon m¨°bil i coses semblants; per¨° aquesta profusi¨® de llenguatge ha anat acompanyada d'una tan gran degradaci¨® del material ling¨¹¨ªstic, ell mateix, i d'una tan barroera secularitzaci¨®, que potser era el moment, bo i recordant-nos els textos dels m¨ªstics, de presentar al p¨²blic lector la defensa, potser la necessitat i tot, de callar una estona.