Catalunya s'ha tornat laica

Quan aquest cap de setmana, el Papa Benet XVI aterri a Catalunya estar¨¤ trepitjant un dels territoris m¨¦s laics del m¨®n. Diversos estudis sociol¨°gics descriuen Catalunya com una de les zones del m¨®n on la pr¨¤ctica religiosa ¨¦s m¨¦s baixa. Representants dels diversos corrents ideol¨°gics del catolicisme catal¨¤ coincideixen a recon¨¨ixer la debacle, tot i que difereixen a l'hora d'analitzar-ne els perqu¨¨s.

Un dels ¨²ltims estudis, del professor de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, Jordi Serrano, es va publicar a principis d'aquest any amb el t¨ªtol Catalunya ha deixat de ser cat¨°lica? El percentatge de catalans que es declaren cat¨°lics, segons aquest assaig, ha passat del 33,8 al 18% en els darrers 30 anys. Tot i que el retroc¨¦s del cristianisme afecta tot Espanya i el conjunt d'Europa, la la?citat a Catalunya est¨¤ entre 10 i 15 punts per damunt de la mitjana espanyola. Els no creients han passat del 2% al 19,7% a Espanya, mentre que a Catalunya s'eleva al 29,1%. A m¨¦s, els matrimonis civils han passat del 9,7% el 1983 al 6,2% el 2006.

Les estad¨ªstiques reflecteixen una debacle del catolicisme entre la poblaci¨® catalana

La la?citat a Catalunya ¨¦s entre 10 i 15 punts m¨¦s gran que a la resta d'Espanya

Creixen els col.lectius m¨¦s conservadors i baixen els propers a la Teologia de l'Alliberament

El Gabinet d'Informaci¨® de l'Esgl¨¦sia Catalana (GIEC) no t¨¦ estad¨ªstiques pr¨°pies que reflecteixin l'evoluci¨® de la catolicitat i les dades es limiten al cens de cat¨°lics per bisbats recollit a l'Anuari Pontifici del 2010. Segons aquestes dades, el nombre de cat¨°lics supera el 90% de la poblaci¨®. Si s'hi sumen les deu di¨°cesis catalanes s¨®n gaireb¨¦ set milions de persones. Una xifra que contrasta amb el fet que a tot Espanya van ser nom¨¦s nou milions de persones les que el 2009 van posar la X a la casella de la declaraci¨® de la renda a favor de l'Esgl¨¦sia, segons c¨¤lculs de la Confer¨¨ncia Episcopal Espanyola, que ingress¨¤ per aquest concepte 252 milions d'euros.

S¨®n xifres q¨¹estionades pels membres de l'activa plataforma per la la?citat. El seu portaveu, Albert Riba, denuncia que l'Esgl¨¦sia no permet donar-se de baixa a la llista de batejats, cosa que segons la seva opini¨® ¨¦s antidemocr¨¤tic i fa que la xifra de cat¨°lics es mantingui artificialment. "Aix¨° no passa en cap altra associaci¨®: ning¨² no et pot mantenir en les seves llistes per for?a", afirma. Riba es mostra especialment molest perqu¨¨ el Tribunal Suprem ha donat la ra¨® a l'Esgl¨¦sia en la negativa de respondre a l'exig¨¨ncia dels ap¨°states.

En un altre ¨¤mbit, Jos¨¦ Antonio Carmona, excapell¨¤, professor de Sagraments, i assessor teol¨°gic de Moceop (Movimiento pro Celibato Opcional) reconeix que, tot i que l'Esgl¨¦sia no proporciona dades oficials, aproximadament una quarta part dels capellans catalans s'ha secularitzat durant l'etapa democr¨¤tica.

En aquests moments hi ha 116 seminaristes a les di¨°cesis catalanes. El curs passat eren 98, i el 2009 van ser ordenats 11 nous sacerdots. A Montserrat, hi ha 60 novicis repartits entre els quatre centres que la comunitat t¨¦ a Catalunya. Cada any n'ingressen un o dos m¨¦s, segons el responsable de comunicaci¨® del monestir, ?scar Bardaj¨ª, que explica que l'abat est¨¤ relativament satisfet perqu¨¨, tot i que sigui de mica en mica, significa que la comunitat continua viva.

Tere Iribarren, professora i membre de Cristianisme i Just¨ªcia, organitzaci¨® cat¨°lica fundada pels jesu?tes, constata "una baixada en la religiositat a Catalunya, com planteja l'estudi de Jordi Serrano", per¨° matisa que les xifres no ho mesuren tot, no mesuren per exemple "la intensitat de la fe". "Els pocs que queden s¨®n creients conven?uts en el D¨¦u que ens mostra Jes¨²s", mant¨¦. "Crec —afegeix— que continua sent viva l'experi¨¨ncia del misteri acollidor que ens sobrepassa i que alguns anomenem D¨¦u. I aix¨° no es pot recollir en enquestes". Tot i aix¨ª, admet que "la religiositat va de baixada". "Evidentment". Per¨° considera equivocat identificar la pr¨¤ctica religiosa exclusivament amb el fet d'anar o no a missa. "Quan els pares d'alumnes em deien '¨¦s que el meu fill no practica', no s¨¦ si per consol o perqu¨¨ ho crec, els demanava qu¨¨ ¨¦s el que no practica? La bondat, l'amor, el comprom¨ªs?". I conclou que aix¨° tampoc se sol demanar a les enquestes.

Per Luis Segu¨ª, membre de Comuni¨® i Alliberament, moviment de l'Esgl¨¦sia de l¨ªnia conservadora, i director de la Fundaci¨® Educativa cat¨°lica La Trama, "la situaci¨® de crisi de la fe cristiana a Catalunya ¨¦s clar¨ªssima". I ell s¨ª, remet a les dades: "el descens de la pr¨¤ctica religiosa, la manca de vocacions en la majoria de congregacions, el tancament de col¡¤legis cat¨°lics o la cessi¨® en altres entitats, la baixada de comunions i confirmacions...".

?s aquesta la realitat. I darrere d'aquesta, l'an¨¤lisi. "Es d¨®na la culpa amb facilitat al progressisme o al nacionalisme, que sens dubte hi tenen un paper. Per¨° si el nacionalisme ha ocupat el lloc de la religi¨® ¨¦s perqu¨¨ aquell espai havia quedat buit pr¨¨viament. Tamb¨¦ se sol dir amb simplisme que les coses no estan tan malament, que els que ara practiquen s¨®n m¨¦s purs, que encara hi ha molts joves al voltant de l'Esgl¨¦sia. Per¨° la realitat s'imposa".

Segons el seu diagn¨°stic, les causes de la debacle de la religiositat a Catalunya es deu al fet que moltes institucions de l'Esgl¨¦sia "han deixat d'educar en la fe". "Aix¨° —explica— ¨¦s especialment visible en els col¡¤legis i ¨¤mbits que van tenir un ¨¨xit aparent en la d¨¨cada dels 70 i que avui decauen. La q¨¹esti¨® ¨¦s educativa. S'ha redu?t el cristianisme a un moralisme abstracte: normes, normes i m¨¦s normes. O a un sentimentalisme de boys scouts i guitarra. ?s f¨¤cil entendre que els joves, quan passen dels 13 anys, s'aparten de l'Esgl¨¦sia". Segons Segu¨ª, fa falta una autocr¨ªtica. Per¨°, en lloc d'aix¨°, "es prefereix culpar els altres".

Malgrat la crisi general del catolicisme, aquests nous moviments religiosos de caire conservador en la l¨ªnia de Comuni¨® i Alliberament, semblen estar emergint mentre que els que estan vinculats a la Teologia de l'Alliberament estan en retroc¨¦s. ?s una opini¨® generalitzada. "Nosaltres som un grup petit, per¨° que creix. Els col¡¤legis de l'Opus augmenten i els neocatecumenals tenen molts joves", afirma.

L'explicaci¨®, segons Segu¨ª, ¨¦s que "el que caracteritza aquests moviments mal dits conservadors ¨¦s la frescor del cristianisme que viuen, que es basa en qu¨¨ la fe ¨¦s la resposta al desig de felicitat de l'home". Pel que fa a la teologia d'alliberament ent¨¦n que "modifica coses substancials". "Neix en un moment concret i fa servir una dial¨¨ctica dels anys seixanta que s'ha de superar: tots som obrers".

El jesu?ta Francesc Xammar, secretari internacional dels comit¨¦s ?scar Romero no ho veu aix¨ª. Admet que la teologia de l'alliberament est¨¤ en retroc¨¦s, per¨° ho atribueix en bona mesura a "la manca de suport per part de la jerarquia". "No tant del Papa com de les diverses confer¨¨ncies episcopals, entre les quals l'espanyola", aclareix. A m¨¦s, Xammar assenyala que la teologia de l'alliberament mai no ha pret¨¨s ser majorit¨¤ria: "la seva vocaci¨® ¨¦s prof¨¨tica".

En la seva an¨¤lisi, Xammar coincideix amb els representants dels altres corrents respecte de l'augment de la la?citat a Catalunya. "?s una de les zones m¨¦s laiques i fredes del m¨®n, fins i tot m¨¦s que Fran?a o Anglaterra", afirma. No obstant aix¨°, afegeix que es comen?a a percebre un deler de transcend¨¨ncia en la poblaci¨®: "?s normal que quan l'¨¦sser hum¨¤ es troba amb el buit intenti bussejar en la seva consci¨¨ncia a la recerca d'alguna cosa valuosa", opina.

A l'Esgl¨¦sia oficial, embrancada aquests dies en l'organitzaci¨® de la visita del Papa a Barcelona per consagrar el temple de la Sagrada Fam¨ªlia, no sembla preocupar-li gaire el que diuen les estad¨ªstiques. El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebasti¨¤ Taltavull, afirma que desconeix l'estudi de Jordi Serrano i, per tant, va declinar valorar-ne els resultats. "El que em pertoca ¨¦s anar a visitar les parr¨°quies", va manifestar.

D'altra banda, Aurelio Ort¨ªn, director del Gabinet d'Informaci¨® de l'Esgl¨¦sia catalana, declara: "Ens pot doldre que no es rebin tant els sagraments, per¨° D¨¦u ens deixa lliures. L'Esgl¨¦sia ha anat transmetent el seu missatge i qui ho ha volgut acceptar ho ha acceptat, i qui no, doncs no. Ha estat sempre aix¨ª".