Una pres¨¨ncia imposada

La reconstrucci¨® de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montju?c est¨¤ gaireb¨¦ acabada i ja tenim la certesa que alguna cosa no est¨¤ b¨¦, per molt que insisteixin que les columnes es van enderrocar durant "la dictadura del general Primo de Rivera", el 1928. El cas ¨¦s que avui la perspectiva del Palau Nacional (1929), i tot el conjunt que suposa —escales, fonts i palaus laterals— des de la pla?a Espanya, queden afectats per les columnes que ¨°bviament haurien pogut cercar un altre lloc si no se les volia deixar on eren fins ara.

Si una cosa ha passat amb algunes perspectives notables a Barcelona ¨¦s que s'han modificat abusivament prenent-ne all¨° m¨¦s delicat: el seu extrem. Aix¨ª, el final de Balmes ¨¦s avui l'Hotel Vela i el final del passeig de Sant Joan ¨¦s ara l'edifici de Gas Natural, que apareix darrere de l'Arc de Triomf. La pertorbaci¨® de la perspectiva que ens ocupa ¨¦s pitjor, ¨¦s una mol¨¨stia posada al bell mig i una pres¨¨ncia imposada, per m¨¦s que s'hagi corregit la posici¨® en relaci¨® amb la font m¨¤gica. Les quatre columnes no han millorat res m¨¦s que la satisfacci¨® ¨ªntima dels que n'han promogut la reconstrucci¨®.

De tots els possibles monuments al catalanisme aquest ¨¦s el m¨¦s banal

Les quatre columnes no han millorat res m¨¦s que la satisfacci¨® dels seus promotors

?s inevitable pensar en aquesta restituci¨® i relacionar-la amb l'altra arquitectura del passat que avui estrenem: la Sagrada Fam¨ªlia. ?s interessant comparar totes dues obres, deixant de banda els comentaris que desautoritzen el temple. El fet ¨¦s que l'element m¨¦s potent del temple, les columnes precisament, hi s¨®n per alguna cosa: enlairen la coberta i per fer-ho ¨¦s ramifiquen, de manera semblant a unes tiges d'api. En alguns llocs podem veure, tamb¨¦, que aquestes columnes ramificades es transformen en quatre i enlairen, en un gest extrem i molt expressiu, la coberta. En canvi, les quatre columnes de Montju?c no aguanten res, no aixequen res i no serveixen per a res; de fet, de tots els possibles monuments al catalanisme, aquest ¨¦s el m¨¦s banal: un grafisme en pedra artificial.

El m¨®n en qu¨¨ vivim i les ciutats en les quals vivim demanen cada cop m¨¦s revisar la capacitat d'adaptar-se als fets. Ja no ¨¦s temps de combats heroics entre opinions. Un nou realisme, una nova consci¨¨ncia d'all¨° que ¨¦s evident s'obre pas i afecta moltes esferes de la nostra vida. En arquitectura, resulta obvi. La novetat, les coses noves, fetes de nou i emparades amb els t¨°pics comentaris sobre l'expressi¨® de l'actualitat, resulten sovint banals. La veritable expressi¨® de l'actualitat ¨¦s adaptar-nos, reparant, aprofitant, modificant o canviant-ne l'¨²s, per¨° no enderrocant o reconstruint de nou sense un motiu clar, que ¨¦s potser l'expressi¨® m¨¦s antiquada i m¨¦s extempor¨¤nia de totes. M¨¦s que la consci¨¨ncia de construir, el que falta ¨¦s la consci¨¨ncia d'afegir i, per tant, la de tenir en compte tot el que ens precedeix, per aix¨° precisament s¨®n tan in¨²tils els estils en arquitectura.

La reconstrucci¨® d'aquestes columnes ¨¦s un bon exemple de tot aix¨° i el partit que ho ha promogut, el d'un organisme encarcarat. La interpretaci¨® de la realitat ¨¦s necess¨¤ria per modificar-la, ja ho sab¨ªem, per¨° avui modificar-la comen?a a voler dir tamb¨¦ modificar la nostra opini¨®.

Ara, i m¨¦s encara amb els recents resultats electorals tan presents, la imposada pres¨¨ncia de les quatre columnes nom¨¦s ens fan pensar en el partit que ho ha promogut, imposant al govern municipal la seva extravag¨¤ncia monumental. Aix¨ª, el monument avui esdev¨¦ un monument a all¨° in¨²til en pol¨ªtica i, si m'ho permeten, a la manca de perspectiva.