"L'editor ha d'acceptar els reptes"

Rafael Borr¨¤s va fer 75 anys el 12 de desembre passat. Porta 60 anys al m¨®n de l'edici¨®, des que, als 15 anys, va comen?ar a treballar a la Casa del Libro (abans i despr¨¦s, Catal¨°nia). Ho celebra amb el tercer volum de les seves mem¨°ries, La raz¨®n frente al azar (Flor del Viento).

Com els dos anteriors, La batalla de Waterloo i La guerra de los planetas, ¨¦s imprescindible pels interessats en l'edici¨®.

Narra la seva darrera etapa a Planeta i, a part d'un excel.lent recorregut historicoeditorial, el llibre est¨¤ ple de sucoses sorpreses, com el demolidor informe que Pere Gimferrer va fer per a Lara de Pasionaria y los siete enanitos, de V¨¢zquez Montalb¨¢n o com es convida els autors a presentar-se al premi Planeta.

'Hem de reconstruir l'esquerra seriosament o estarem fotuts per molt de temps'

'Confio que els llibres impresos m'acompanyin fins l'hora final'

Pregunta. Quin balan? fa d'aquests 60 anys?

Resposta. Hem passat de la censura a la llibertat d'expressi¨® i els ¨²ltims anys hem assistit a una revoluci¨® incre?ble de la inform¨¤tica que ho est¨¤ canviant tot, i que encara ho canviar¨¤ m¨¦s.

P. I personalment?

R. He intentat fer con¨¨ixer llibres que ens permetessin entendre perqu¨¨ els espanyols l'any 1936 van cometre la barbaritat de reunir-se i tenir un lleuger intercanvi d'opinions. Les conseq¨¹¨¨ncies d'aquella guerra encara duren, es vulgui o no recon¨¨ixer.

P. En aquests anys, quina ha estat la seva satisfacci¨® professional m¨¦s gran?

R. Que els bons llibres i els seus autors hagin tingut el reconeixement que es mereixen, no comercial, sin¨® des del punt de vista literari o hist¨°ric.

P. Andr¨¦ Schiffrin diu que editar pot ser una forma diferent de participar en la pol¨ªtica.

R. Jo ho he fet. Publicant en la col.lecci¨® Espejo d'Espa?a autors enfrontats en la Guerra Civil. Els dos primers t¨ªtols van sortir el 1973, dos anys abans que el dictador tingu¨¦s el bon gust de morir-se. Semblava impossible aleshores que publicar¨ªem les mem¨°ries de La Pasionaria o les de Carrillo.

P. Qu¨¨ va significar la publicaci¨® el 1976 de Mis conversaciones privadas con Franco de Francisco Franco Salgado-Araujo?

R. Era m¨¦s franquista que Franco i va fer un retrat sense miseric¨°rdia de les mis¨¨ries de El Pardo.

P. Quina mena d'editor es considera?

R. Un editor actiu. L'editor no s'ha de conformar que li arribi el gran llibre, sin¨® que s'ha de preguntar a cada moment quin ¨¦s el llibre m¨¦s necessari i trobar l'autor. Per exemple, el llibre que li vaig demanar a Carlos Rojas ?Por qu¨¦ perdimos la guerra? es va publicar el 1970.

P. Qu¨¨ va passar amb Las Armas y las letras, d'Andr¨¦s Trapiello? Havia de guanyar l'Espejo d'Espanya el 1994 i al darrer moment li van donar a La ¨²ltima salida de Manuel Aza?a, de Jim¨¦nez Losantos.

R. Ho va decidir l'aleshores directora general de Planeta, Ymelda Navajo, amb Fernando Lara, per raons econ¨°miques, no pol¨ªtiques. Navajo pensava que vendria m¨¦s Jim¨¦nez Losantos.

P. ?s cert que quan el van acomiadar de Planeta, el 1995, li van donar 100 milions de pessetes?

R. Sempre s'exagera. Eren 97 i escaig. En els 22 anys que vaig estar a Planeta, en alguna cosa vaig contribuir. No em van regalar res.

P. Qui el va acomiadar? Lara? Ymelda Navajo?

R. No val la pena parlar d'aquesta senyora.

P. ?s veritat que Lara Hern¨¢ndez tenia al despatx una pistola a l'abast de la m¨¤?

R. ?s p¨²blic que tenia perm¨ªs d'armes. A banda de les seves idees, Lara ha fet tres coses importants per al m¨®n de l'edici¨®: l'adaptaci¨® a l'espanyol de la Gran Enciclopedia Larousse; la creaci¨® de Premio Planeta, que va revitalitzar el paper dels escriptors; i que permet¨¦s que es fes la col.lecci¨® Espejo d'Espa?a.

P. Com veu l'edici¨® ara?

R. L'editor t¨¦ reptes que ha d'acceptar: l'important no ¨¦s el suport sin¨® el missatge. Ara b¨¦, jo confio que els llibres i els diaris impresos en paper m'acompanyin fins l'hora final, que penso que est¨¤ a prop.

P. Ara el que exagera ¨¦s vost¨¨. Segur que ja est¨¤ preparant un nou llibre.

R. S¨ª. Los interinos. Seran semblances dels ministres espanyols des de la Rep¨²blica fins ara que he conegut. Ministres i ministrables, que es delien per ser ministres.

P. Com veu el panorama pol¨ªtic?

R. Hem de reconstruir l'esquerra seriosament o estarem fotuts per molt de temps.

P. Com veu el futur de la monarquia?

R. El problema no ¨¦s el futur que l'hi veig jo sin¨® com el veuen els espanyols. A Juan Carlos se'l va acceptar perqu¨¨ era la soluci¨® menys dolenta per evitar un nou enfrontament civil. Per¨°, per mi, no ¨¦s acceptable que el cap de l'Estat ho sigui, no per m¨¨rits personals, sin¨® per ra¨® de drets de sang. I a m¨¦s, tenim una Constituci¨® que es masclista, que posa l'home per davant de la dona.

P. Segueix sent un republic¨¤ conven?ut.

R. I solidari. La Rep¨²blica va perdre i, en aquest cas, hem d'estar amb els perdedors. Va ser l'intent frustrat de democratitzar un pa¨ªs. Els falsos problemes en nom dels que es van rebel.lar els sublevats, des de les autonomies fins a una societat socialment injusta, segueixen vigents.