L'Estat transparent

Potser all¨° que ha de ser considerat l'esdeveniment m¨¦s important de l'any que dem¨¤ acaba ¨¦s la divulgaci¨® dels petits i grans secrets, conversacions de cambra, tafaneries diplom¨¤tiques, trifulgues clandestines, confid¨¨ncies furtives, paraules sibil-lines que ha escampat arreu del m¨®n la p¨¤gina Wikileaks.

La concepci¨® del poder, de l'Estat o de les inst¨¤ncies decisives en el regiment de la cosa p¨²blica ha passat per fases diverses en la hist¨°ria pol¨ªtica d'Occident. Els atenesos del temps de P¨¨ricles consideraven l'ordenament de la ciutat com una cosa emanada de la sobirania intel.lectual del poble —amb el benent¨¨s que aquest poble estava constitu?t per quatre gats amb propietats, mantell i bona parla—, el qual discutia fins a l'esgotament totes les coses de car¨¤cter p¨²blic fins arribar, se suposa, a les conclusions que m¨¦s b¨¦ havien de servir l'inter¨¨s del com¨². Es tractava de territoris de dimensions for?a limitades i amb una poblaci¨® lliure molt escassa: el que sabem del funcionament d'aquella democr¨¤cia ¨¦s que tots els qui tenien capacitat per prendre decisions es coneixien pel nom i l'ascend¨¨ncia, com a l'Antic Testament.

'Wikileaks ha transformat l'Estat invisible Kafki¨¤ en una pura, di¨¤fana transparencia'

Cosa molt diferent va succeir durant tota l'Edat Mitjana cristiana, en qu¨¨ el poder emanava del senyor, amb el benent¨¨s que el poder del senyor emanava d'un senyor m¨¦s poder¨®s, el d'aquest procedia del rei, i el d'aquest es desprenia del papat i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, de D¨¦u. Com a derivaci¨® d'aquesta organitzaci¨® pol¨ªtica, les monarquies dels segles moderns van concentrar totes les inst¨¤ncies del poder en la figura del monarca, i d'aqu¨ª el nom que van assolir, especialment als segles XVII i XVIII, absolutes: el poder com a summa potestas. En aquest context, seguint la lli?¨® de Maquiavel —el primer polit¨°leg important dels temps moderns—, Thomas Hobbes va restaurar la figura al.leg¨°rica i b¨ªblica del Leviatan per defensar, com ho havia fet la teoria absoluta d'un Jean Bodin, que, en l'estat de naturalesa, tots els homes s¨®n lliures, per¨°, com que ho s¨®n desmesuradament i volen menjar-se els uns als altres, el millor ¨¦s delegar la m¨¤xima autoritat i el fonament del dret pol¨ªtic en la figura del rei. Per¨° Locke, a l'encara avui tan parlament¨¤ria Anglaterra, va tornar a posar l'¨¨mfasi en el dret natural i en la sobirania dels ciutadans: en aix¨° van seguir-lo Montesquieu, Hume i el mateix Kant.

El segle XIX, que ¨¦s el segle de la gran consolidaci¨® de la burgesia i del desenfrenament de l'administraci¨® —les dues coses aliades amb la progressiva esclerosi de la mat¨¨ria gris humana—, va veure com naixia un altre mite del poder, aquell que corona, liter¨¤riament, l'obra de Franz Kafka: l'Estat ¨¦s una cosa pr¨¤cticament invisible, inabastable, situada sempre a una dist¨¤ncia infinita, contra la qual no cal ni tan sols tenir el pensament de fer-hi res. Marx no ho va creure aix¨ª, per¨° la seva teoria revolucion¨¤ria va acabar fracassant de la manera m¨¦s estrepitosa.

Per fi, amb la difusi¨® massiva de papers a c¨¤rrec de Wikileaks hem arribat a una nova, inesperada teoria del poder: aquest ja no ser¨¤ mai m¨¦s concebut com un ens abstracte, impenetrable, opac i indiscernible sin¨® com una cosa tan transparent com l'aigua que surt de la depuradora d'El Prat. El poder, a partir d'ara, ja no ser¨¤ ent¨¨s com una inst¨¤ncia totpoderosa (tot i continuar essent-ho), sin¨® com una inst¨¤ncia clara, transl¨²cida, sense secrets, absolutament p¨²blica i manifesta, cristal.lina i di¨¤fana. Kafka presentava el centre del poder, a El castell, com un edifici envoltat de boires i tenebra, sempre efica?, per¨° inaccessible per a qualsevol mortal situat a l'exterior d'aquella f¨¤brica. Julian Assange ha aconseguit fer-nos creure —la fantasmagoria del poder, naturalment, continua essent tal cosa— que el poder no t¨¦ res d'enigm¨¤tic. Conven?uda la ciutadania que el poder ja no ¨¦s miratge sin¨® evid¨¨ncia, la possibilitat que la sobirania intel.lectual dels ciutadans pugui assaltar la seva seu queda redu?da a no res. Ja no hi ha res a blasmar ni ning¨²; ja tot ¨¦s m¨¦s clar que el m¨¦s transparent i pur dels vidres. I aix¨ª rodar¨¤ el m¨®n, com la roda d'Ix¨ªon.