Repensar l'arqueologia urbana

El vincle de l'arqueologia urbana amb el coneixement del passat cl¨¤ssic i amb el manteniment i la restauraci¨® del patrimoni hist¨°ric i art¨ªstic t¨¦ les seves arrels a la Roma del set-cents. La novetat al segle XIX, incentivada pel romanticisme, fou la r¨¤pida extensi¨® del concepte de monument i de l'estudi sistem¨¤tic de les obres d'altres ¨¨poques, sobretot medievals, davant la transformaci¨® provocada per la revoluci¨® fabril.

A Barcelona, la primerenca reflexi¨® setcentista d'Antoni de Capmany sobre els monuments medievals va caure en l'oblit, i quan el 1837 la fam d'espai intramurs va portar a demolir el convent de Santa Caterina, fou la influ¨¨ncia francesa —Victor Hugo— la que nodr¨ª les invectives de Pr¨°sper de Bofarull. Per¨° el gran debat es va produir arran de l'obertura de la via Laietana i en el clima intel¡¤lectual del noucentisme. De l'ideal d'un barri g¨°tic estilitzat, formulat per Rucabado el 1911, a les reflexions de Puig i Cadafalch i als treballs de Rubi¨® i Bellver, Adolf Florensa, Duran i Sanpere i Serra R¨¤fols es perfila un relat en pedra tan discutible com efica?, que es materialitza entre els anys vint i els seixanta del segle passat. Enmig d'aquesta traject¨°ria, l'excavaci¨® de Barcino a la pla?a del Rei va marcar, als anys trenta, un gran salt endavant de l'arqueologia urbana barcelonina.

L'arqueologia actual, t¨¨cnicament molt rigorosa, ha caigut en un excessiu empirisme

El seg¨¹ent gran salt endavant es va produir durant la Transici¨®. La renovaci¨® urban¨ªstica que aspirava a "sanejar el centre i monumentalitzar la perif¨¨ria" i la nova legislaci¨® catalana sobre patrimoni cultural van delimitar el camp per a una prospecci¨® arqueol¨°gica d'ampli espectre. De llavors en?¨¤, l'actuaci¨® preventiva ha perm¨¨s investigar milers d'edificis, solars i vials i ha propiciat el coneixement d'espais i episodis tan distants com la prehist¨°ria al Pla de Barcelona, l'entorn de Barcino, la ciutat medieval i moderna a l'¨¤rea del Born, la Ciutadella i el port, diversos recintes fabrils o els refugis de la guerra civil.

Ara b¨¦, el prop¨°sit mateix d'una arqueologia preventiva no est¨¤ exempt de problemes. En haver d'intervenir a remolc de la promoci¨® immobili¨¤ria i de l'obra p¨²blica i no segons les prioritats cient¨ªfiques, no ¨¦s f¨¤cil treballar amb hip¨°tesis pr¨¨vies. Menys encara quan les intervencions es reparteixen entre empreses molt diverses i quan l'arxiu arqueol¨°gic de la ciutat es veu ofegat pel volum de materials, sovint redundants, que s'han de conservar per imperatiu legal.

Si l'arqueologia urbana de la primera meitat del segle XX fou criticada pel seu apressat finalisme —trobar el bo i millor de la ciutat romana per incorporar-ho al patrimoni monumental— la de les darreres d¨¨cades, t¨¨cnicament molt rigorosa, ha caigut en canvi en el defecte contrari, en el d'un excessiu empirisme. Si s'ha d'excavar i conservar tot el que es pugui, si tot ¨¦s valu¨®s i l'arque¨°leg ha de documentar i exhibir com m¨¦s estructures i objectes millor, la mera acumulaci¨® de dades i espais dif¨ªcilment conduir¨¤ a un increment substantiu del coneixement hist¨°ric i del patrimoni. Al V congr¨¦s sobre muse?tzaci¨® de jaciments arqueol¨°gics, celebrat fa poc a Toledo, es plantejava, precisament, que potser ha arribat l'hora de no preguntar-se m¨¦s per quina hist¨°ria es pot associar a un espai patrimonial, sin¨®, a la inversa, de demanar-se en qu¨¨ contribueix aquest ¨²ltim a eixamplar la perspectiva hist¨°rica.

Com avan?ar, despr¨¦s del Pla integral per a l'arqueologia a Catalunya, cap a un paradigma d'arqueologia urbana m¨¦s efica?? Amb la publicaci¨® regular de l'Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona des del 2008 i amb la compleci¨® de la Carta arqueol¨°gica de Barcelona, des del MUHBA s'ha fet un esfor? ordenador que facilitar¨¤ la incorporaci¨® dels b¨¦ns arqueol¨°gics al cat¨¤leg general de patrimoni de la ciutat. Per¨° el debat no pot quedar-se en la sistematitzaci¨® ni pot limitar-se al Museu o als arque¨°legs.

D'aqu¨ª neix la proposta de posar en marxa l'Arqueof¨°rum Barcelona, com un punt d'encontre entre arque¨°legs, historiadors, conservadors i arquitectes per discutir models organitzatius i q¨¹estions de m¨¨tode, per proposar una comissi¨® de tria dels arxius arqueol¨°gics, per enfortir el lligam entre arqueologia i hist¨°ria i per debatre l'articulaci¨® entre patrimoni hist¨°ric, creaci¨® arquitect¨°nica i renovaci¨® urban¨ªstica. La primera reuni¨® tindr¨¤ lloc el 17 de gener al Centre de Recerca i Debat del MUHBA. Barcelona pot aix¨ª prendre la davantera en un tema de notable repercussi¨® cultural i econ¨°mica que preocupa moltes ciutats.

Joan Roca ¨¦s director del Museu d'Hist¨°ria de la Ciutat de Barcelona.