Montsoriu, un castell inexpugnable

Feia fred aquell dia a les contrades gironines d'Hostalric. La tropa, uns 1.200 soldats, havia acampat al peu de la muntanya que coronava el castell de Montsoriu. El rei Pere III havia ordenat un setge ferotge contra els habitants d'aquella fortificaci¨® que al llarg de tants anys havia estat un dels baluards de la defensa dels seus territoris. Ara, no obstant aix¨°, els comtes de Cabrera s'havien aixecat en armes contra el rei, perqu¨¨ Bernat II de Cabrera havia estat condemnat per tra?ci¨®, sota pressions de la reina, i decapitat a Saragossa el 1364.

Hi havia una mort, un assassinat segons el punt de mira de Bernat III comte d'Osona, que era qui havia heretat el comtat despr¨¦s de la mort del seu pare. No era el primer setge. I cap no havia aconseguit la rendici¨®. La llegenda explica que el rei moro va envoltar el castell en una ocasi¨® i que, tres mesos despr¨¦s que s'inici¨¦s el setge, els cavallers de Montsoriu varen convidar a dinar el cap dels atacants i li varen oferir verdures i peix fresc. Ho aconseguien esvaint-se dels soldats moros a trav¨¦s d'un llarg t¨²nel que donava a la Tordera.

Mai cap enemic va aconseguir traspassar les muralles del que fou la resid¨¨ncia dels vescomtes de Cabrera

Bernat II marc¨¤ el m¨¤xim esplendor del castell el 1356, quan fou nomenat privat del rei Pere III

Per¨° amb ell s'inici¨¤ la decad¨¨ncia, en ser acusat de tra?ci¨® i decapitat el 1364

"All¨° no era veritat", explica Josep Manuel Rueda, historiador i sotsdirector general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. "Per¨° el castell de Montsoriu va ser assetjat dues vegades. La primera, el 1285, per Felip l'Ardit de Fran?a, quan perseguia la fam¨ªlia comtal d'Emp¨²ries-Cabrera, i al voltant dels anys 1368 i 1370, quan es va produir la revolta contra el rei Pere III. Cap dels setges va triomfar, perqu¨¨ als habitants del castell no els calia cap t¨²nel per aconseguir aliments. Els magatzems del castell i les seves cisternes solien estar prou abastits de menjar i aigua per aguantar llargs setges".

El que tenien al davant aquells 1.200 soldats era una de les construccions m¨¦s emblem¨¤tiques de la Catalunya de l'edat mitjana. "El castell g¨°tic catal¨¤ m¨¦s notable tant en el pla hist¨°ric, com arquitect¨°nic i arqueol¨°gic", segons Rueda. Una construcci¨® que Bernat Desclot va definir l'any 1285 com "un dels m¨¦s bells i nobles castells del m¨®n". Montsoriu era llavors una edificaci¨® basada en tres recintes conc¨¨ntrics, una torre de guaita i el poblat medieval. Tres recintes inexpugnables, protegits per fermes muralles constru?des de tal manera que l'enemic quedava completament desprotegit per atacar la seg¨¹ent si aconseguia abatre la primera. El recinte sobir¨¤, on vivien els vescomtes de Cabrera i la seva cort, quedava doncs protegit pel pati d'armes i pel recinte juss¨¤. Ning¨² no va aconseguir mai subjugar el castell.

"En realitat, la construcci¨® del castell es va perllongar al llarg de quatre segles fins a arribar al seu m¨¤xim esplendor, just quan el rei Pere III el volia envair", comenta Jordi Tura, director del Museu Etnol¨°gic del Montseny d'Arb¨²cies, instituci¨® responsable de les excavacions arqueol¨°giques que, durant els darrers divuit anys, s'hi han portat a terme. "Fent una ullada a la hist¨°ria, veiem que la situaci¨® estrat¨¨gica de la muntanya de Montsoriu va atreure els primers pobladors ja als segles IV i III abans de Crist. Per¨° la primera refer¨¨ncia hist¨°rica del castell termenat de Montsoriu apareix l'any 1002".

Els segles XI i XII, els vescomtes de Girona, que varen entroncar amb els de Cabrera, varen anar engrandint la fortificaci¨®. I amb els matrimonis dels seus descendents, el poder del vescomtat va anar creixent, incorporant territoris a ?ger, el Vall¨¨s, el Montseny i el baix Urgell. El 1162, Pon? Guerau de Cabrera, que fou nomenat majordom del rei castell¨¤ Alfons VII i va ajudar a la conquesta de terres de Castella i Andalusia, era un dels homes m¨¦s poderosos de Catalunya. Est¨¤ documentat que al 1191 Alfons I, primer rei d'Arag¨® i comte de Barcelona, va fer estada al castell de Montsoriu. All¨¤ se signaren acords de conc¨°rdia entre els vescomtes de Cabrera i el rei Alfons I, que s'allargaren despr¨¦s al rei Pere III.

M¨¦s endavant, Guillem de Montsoriu va participar al costat del rei Jaume I a conquerir Mallorca, Menorca i Val¨¨ncia. I el cavaller Pon? de Montsoriu ajud¨¤ en la conquesta de Val¨¨ncia el 1238. La conniv¨¨ncia de la casa dels Cabrera i dels prohoms de Montsoriu amb la reialesa era evident. I aix¨° no solament feia cr¨¦ixer el poder social i pol¨ªtic de la fam¨ªlia, sin¨® que convertia el castell en una resid¨¨ncia noble, confortable i cada cop m¨¦s segura. Al segle XIV, el domini dels Cabrera es calculava en unes 4.071 fam¨ªlies, fet que suposava uns 20.455 habitants, segons explica el llibre El Castell de Montsoriu, editat pel Consell Comarcal de la Selva i elaborat pel Museu Etnol¨°gic del Montseny La Gabella.

Llavors el vescomte de Cabrera era Bernat II, que s'havia convertit en l'home de confian?a del rei Pere III i l'havia anomenat, fins i tot, tutor de l'infant Joan. Era un cavaller que lluit¨¤ a Castella i a Sardenya, un valent que port¨¤ a la seva gent a una vida d'aventura i de perills per major gl¨°ria del seu vescomtat. Un home que es recoll¨ª despr¨¦s al monestir de Breda, entre el 1342 i el 1350, i que torn¨¤ m¨¦s endavant a la cort, cridat pel monarca. El 1356, Pere III cre¨¤ el comtat d'Osona per poder-lo regalar a Bernat II, com a mostra d'agra?ment per la seva lleialtat. Va permetre aix¨ª que les terres dels Cabrera s'allarguessin des de la Vall d'en Bas fins al mar.

Per aix¨° costa d'entendre que menys de 10 anys m¨¦s tard, Bernat II fora v¨ªctima de les intrigues de Palau i fos perseguit, jutjat i condemnat a mort pel mateix rei que l'havia convertit en pe?a central de la seva cort. "Va ser decapitat a Saragossa el 1364 i el vescomtat de Cabrera es va aixecar contra el seu rei", explica Jordi Tura. "Es va crear una situaci¨® d'enfrontament irresoluble que nom¨¦s podia portar desgr¨¤cia a Montsoriu. La revolta es va perllongar durant els anys seg¨¹ents i Bernat III va perdre els seus t¨ªtols i les seves possessions i va haver de traslladar la seva fam¨ªlia a Fran?a per rebre protecci¨®. Malgrat tot, l'ex¨¨rcit reial no va poder prendre mai per les armes la fortalesa".

Quan aquell episodi va acabar, el rei Pere III consider¨¤ que els Cabrera ja havien pagat les seves culpes i en el transcurs dels anys seg¨¹ents els va restituir la major part dels seus drets i possessions. Bernard¨ª IV de Cabrera, fill de Bernat III, torn¨¤ a gaudir del castell de Montsoriu. Les guerres s'havien acabat. Per¨° el castell de Montsoriu havia entrat en decad¨¨ncia. El 1427, quan mor¨ª Bernard¨ª, el comtat qued¨¤ en mans de Bernat Joan de Cabrera, que establ¨ª definitivament la seva resid¨¨ncia a Blanes. Montsoriu anava perdent for?a i, amb l'arribada dels canons i la p¨®lvora, la seva funci¨® de castell inexpugnable no tenia cap sentit.

El castell va anar canviant de propietaris i acab¨¤ abandonat i saquejat, fins que caigu¨¦ en mans de la fam¨ªlia Ribot que, finalment, el ced¨ª al Consell Comarcal de la Selva el 1998 per tal de potenciar-ne la conservaci¨® i rehabilitaci¨®, amb el decidit impuls de l'associaci¨® Amics del Castell. Els treballs que s'han portat a terme els ¨²ltims anys han perm¨¨s que, el proper dia 29 de gener, el castell de Montsoriu s'obri al p¨²blic i recuperi la hist¨°ria i l'esplendor que va gaudir en l'edat mitjana.