Somerset Maugham

Tamb¨¦ William de nom de fonts, Somerset Maugham (llegiu moum) va ser un autor enormement llegit en castell¨¤ als anys 1950 i 1960: aix¨ª ho acrediten els sis volums que va publicar-ne Plaza y Jan¨¦s, cap a aquell temps, en aquella gloriosa col.lecci¨® que es deia "Los cl¨¢sicos del siglo XX": Maugham hi apareix al costat, ni m¨¦s ni menys, de Kipling, Proust i Thomas Mann. L'Espanya d'aquells anys estava tan ensopida, que s'ent¨¦n perfectament que aquest autor de les lletres angleses —encara que va n¨¦ixer a Par¨ªs i va morir a Ni?a— despert¨¦s tant d'inter¨¨s. Entusiasme, no es pot dir, per dues raons: perqu¨¨ l'autor no es preocupava gaire de les coses dels d¨¦us —paraula que interv¨¦ en l'etimologia d"entusiasme"— i perqu¨¨ Maugham va sempre privar-se de fer judicis morals, tant a la seva literatura com a la seva vida, la qual, per cert, presenta clarobscurs enormement notables: enamorat (¨¦s un dir) de nois quaranta o cinquanta anys m¨¦s joves que ell, arreplegats a Capri; amant d'una dona casada que va veure's obligada a divorciar-se, prenyada d'ell, a causa d'aquest affaire; espia del govern angl¨¨s durant la Guerra Gran; amb una vida regalada en una finca d'upa que va comprar l'any 1928 a Cap Ferrat, i sempre freq¨¹entat, preferentment, per homes de provada, moral indifer¨¨ncia. Com ell mateix va escriure tot parlant de les virtuts del novel.lista: "Malda per descriure el b¨¦ que posseeixen els seus personatges amb la mateixa fidelitat que el mal que porten dintre, i no ¨¦s culpa seva si als seus lectors li interessen m¨¦s els vicis que les virtuts". Certament, els vicis de Somerset Maugham van col¡¤laborar a fer de la seva persona una llegenda en vida (91 anys!), de la mateixa manera que van ser un aliat perfecte per no caure en la beneiteria en qu¨¨ sempre es precipiten els novel¡¤listes ben intencionats i moralitzadors. En suma: Maugham, com Laurence Sterne, nom¨¦s tenia un credo, tant a la vida com a l'hora d'escriure, i el va explicar al seu llibre Ten Novels and Their Authors (en castell¨¤, Tusquets, 2006): fer feli?os els lectors.

"Somerset Maugham tenia al.l¨¨rgia a la virtut beata, i una gran condescend¨¨ncia pel pecat"

A Catalunya la cosa va anar d'una manera diferent, i, quan ja es tradu?en al catal¨¤ uns quants autors del m¨®n anglosax¨® —en un per¨ªode, espuri, que a casa nostra es llegia molta literatura anglesa—, Maugham no va passar a la nostra llengua, mentre hi passaven, per a m¨¦s gran o m¨¦s petit avorriment, autors menuts: est¨¤ per escriure una tesi doctoral —en comptes de les necieses que els catedr¨¤tics fan escriure als doctorands— sobre la tradicional prefer¨¨ncia dels catalans per la literatura francesa i alemanya, per damunt de l'anglesa, entre els anys 1940 i 1970. No hauria anat malament, en un pa¨ªs que tendeix a la severa moralitat protestant en comptes de tirar al bon humor universal i cat¨°lic —que ¨¦s el que li correspon— que Maugham o Woodehouse s'haguessin dif¨®s a gran escala. Un novel¡¤lista que va escriure: "Les persones assenyades no llegeixen mai una novel¡¤la com si es tract¨¦s d'una obligaci¨®; les llegeixen per divertir-se", ofereix moltes garanties.

La nostra d'avui, que recomano vivament, Una casa a Flor¨¨ncia (Up at the Villa, 1941; Barcelona, Viena Edicions, 2010, en bona traducci¨® de Juli¨¤ de J¨°dar), no ¨¦s una novel.la divertida en el sentit humor¨ªstic, perqu¨¨ hi passen coses bastant brutals i deshonestes, per¨° ¨¦s una obra que rebla aquella manifestaci¨® que va fer l'autor en una ocasi¨®: "No s¨®c un escriptor de primera, per¨° s¨®c un dels millors escriptors de segona que hi ha hagut": tan bo i tan de segona, que Ian Fleming va afirmar que s'havia inspirat en l'obra de Maugham per escriure la s¨¨rie dedicada a James Bond. No explicarem l'argument del llibre, que gira a l'entorn d'una viuda enamoradissa i imprudent, que acaba casant-se per segona vegada amb qui el lector, i ella tamb¨¦, menys ho desitja. Es tracta de llegir-la i de passar una bella estona, tots oblidats del fet que nom¨¦s els tractats de moral vaticana —per¨° no la vida— estableixen que la virtut ¨¦s m¨¦s apassionant que el vici.