"Cantar malament ¨¦s moda"

Beth Rodergas (S¨²ria, 1981) va de b¨°lit. No t¨¦ m¨¤nager, m¨¦s enll¨¤ d'una ag¨¨ncia que li gestiona les peticions de contractaci¨®, i el seu iPhone no para de vibrar durant l'entrevista. Acaba de publicar el tercer disc, potser el que ¨¦s m¨¦s seu. Tant ¨¦s aix¨ª que ha escrit sis de les dotze can?ons de Segueix-me el fil (M¨²sica Global), tot i que admet que toca "molt poquet" el piano i la guitarra. Es confessa fan de Jaume Pla de Mazoni i de Marc Parrot, a qui va demanar dues can?ons per al seu ¨¤lbum Cap d'any i Color rosa, respectivament. La Beth, que es reconeix "obsessiva i despistada", va de cara, avan?a que ¨¦s "una mica innocent" tot i que dispara sense miraments. Tot parlant del moment de la m¨²sica en catal¨¤ ?que creu que "¨¦s tan bo" que l'ha animat a fer un disc en la seva llengua?, indica que "ara ¨¦s un moment de bandes, sobretot de pop". Cap problema, tot i que est¨¤ una mica mosca perqu¨¨ les veus femenines no s¨®n gaire moda. ?s m¨¦s, llan?a una cr¨ªtica sobre l'escena musical actual: "Reivindico una bona veu, fan falta m¨¦s bones veus, siguin d'home o de dona. ?s moda cantar malament o xiuxiuejar". Ella no es posa pas d'exemple i rebutja comparacions amb Natalie Imbruglia o la seva ¨ªdol Ani Difranco. La Beth creu que hi ha veus femenines a Catalunya que s'han de seguir amb atenci¨® i en d¨®na noms: Bikimel i Maika Makovski. Sap de qu¨¨ parla, s¨®n dues de les veus m¨¦s personals i sofisticades del panorama catal¨¤.

I Eurovisi¨®? I Operaci¨®n Triunfo? Doncs s¨ª, com era d'esperar respon que est¨¤ "cansada" que li recordin "episodis de fa nou anys". ?s com si l'impedissin madurar, per¨° de tota manera reconeix que "si no fos pel concurs, no hauria tingut algunes oportunitats que he tingut". Aix¨° s¨ª, ara est¨¤ "agra?da" perqu¨¨ "la fama ha minvat" i la seva vida ¨¦s "m¨¦s c¨°moda". Recorda que el m¨¦s pol¨¨mic d'aquell concurs televisiu va ser que "parl¨¤vem en catal¨¤ amb la fam¨ªlia per tel¨¨fon". No li fa gr¨¤cia comentar gaire aquest per¨ªode, per¨° no en rebutja les preguntes i admet que es va veure enmig d'un circ en el qual no volia entrar: "S¨ª, se'm va voler polititzar", apunta. "S¨®c ing¨¨nua, tan de bo en sab¨¦s, de pol¨ªtica", assegura tot volent-se desmarcar de les etiquetes que li han volgut posar. Aix¨° s¨ª, la cosa l'interessa ?"vaig votar en les darreres eleccions", reconeix? i creu que "potser els artistes ens haur¨ªem de mullar m¨¦s", per¨° no va m¨¦s enll¨¤.

Sobre la prefer¨¨ncia ling¨¹¨ªstica dels discos, la Beth apunta: "Faig el que em d¨®na la gana, vull fer un altre disc en catal¨¤ i tamb¨¦ tinc ganes de fer-ne un en castell¨¤". Tamb¨¦ creu que la "moda" actual de la m¨²sica en catal¨¤ no ¨¦s ef¨ªmera i que produeix i produir¨¤ una certa pedrera. La Beth no se sent paradigma de res, sembla lluny del divisme d'altres solistes i est¨¤ m¨¦s pendent de fer manualitats ?fa ganxet, gorros i collarets? que de buscar notorietat. No ¨¦s que s'amagui, per¨° revela que es troba "en un moment en qu¨¨ la fama ¨¦s m¨¦s tranquil.la".

L'¨¤lbum Segueix-me el fil acompanya l'evoluci¨® estil¨ªstica de la cantant del Bages; b¨¤sicament ac¨²stic. "Com m¨¦s despullades, m¨¦s m'agraden les can?ons", sost¨¦, coneixedora dels seus pros i contres. Ent¨¦n que "potser es pot dir que ¨¦s un registre simple", per¨° recorda que la chanson est¨¤ en voga i exposa que "ara moltes coses minorit¨¤ries estan tenint molta sortida, una altra mostra de com ha canviat el mercat".

Divendres passat, en el marc del Festival del Mil.lenni, va actuar amb els Gossos, amics de fa temps, al Palau de la M¨²sica on va tenir un bon feedback. Li agrada provar coses noves. Pel seu perfil, sembla que no encaixa en els cartells dels festivals. "I ¨¦s una ll¨¤stima, m'encanta el PopArb", insinua, tot deixant-se estimar. No descarta res, ni tornar a fer teatre aviat ?ha acabat fa poc amb L'illa dels Monzons? ni tampoc fer musicals, per¨° amb condicions: "M'hi posaria si me'n proposessin un que m'agrad¨¦s".