D'un humanista cabdal

FONS JOS? MAR?A VALVERDE

(1942-1996). Fragments

d'una biografia intel.lectual

Jordi Amat, editor

Afers / CEHI

149 p¨¤gines. xx,xx euros

L'oblit ¨¦s una forma natural de la pietat, per¨° sovint tamb¨¦ ¨¦s una lepra indesitjable, i per aix¨° la feina que fa la col.lecci¨® Els Papers del Pavell¨® de la Rep¨²blica de l'editorial Afers, d'acord amb el Centre d'Estudis Hist¨°rics Internacionals (CEHI), t¨¦ valor de cimentaci¨® democr¨¤tica contra la desinformaci¨® i la informaci¨® deformada. Ha arribat a la setena entrega amb una figura de la vella i noble escola de l'humanisme cristi¨¤, Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde (Valencia de Alc¨¢ntara, C¨¢ceres, 1926 - Barcelona, 1996) i ho ha fet en mans d'un ¨¤gil i perspica? assagista, Jordi Amat. El fons que custodia el Pavell¨® ¨¦s m¨¦s nombr¨®s que el que ara s'edita, per¨° l'encert del llibre ¨¦s categ¨°ric tant pel que fa a l'assaig interpretatiu que subministra el pr¨°leg com pel que fa a la selecci¨® dels materials, que s¨®n cartes formidables i articles breus o textos circumstancials.

L'aplec de textos arrodoneix el perfil d'un Valverde capa? de 'renyar' Vicens Vives

El seu paper en el Biblioteca Breve va ser vital perqu¨¨ el guany¨¦s un tal Vargas Llosa

Circumstancials no vol dir secundaris, perqu¨¨ poques coses van ser secund¨¤ries si parlem de Valverde. Va ser un personatge secretament cabdal de la cultura espanyola i catalana de l'¨²ltim mig segle; ¨¦s a totes les cases cultes i mig cultes de la ciutat (del pa¨ªs) de moltes formes, sovint ignorades pels seus habitants, i totes elles ¨²tils, divuitescament ¨²tils. La seva v¨¤lua no s'esgota en l'¨¤mbit instrumental: traductor de tops, divulgador magistral, int¨¨rpret assag¨ªstic de les arrels del m¨®n contemporani en un cl¨¤ssic que ha llegit un munt de gent ?Vida y muerte de las ideas? i fins i tot formador d'una troupe d'assagistes que han anat fent la seva via lluny de l'ombra poderosa de Valverde.

Definir-lo com a cristi¨¤, comunista, poeta i excepcional lector s'acosta una mica al que va ser la ind¨²stria human¨ªstica que encarna, per¨° es queda curt. El que falta ¨¦s el que d¨®na aquest magn¨ªfic aplec de documents i cartes: s'ha de tenir l'eina de pensar ben afinada per renyar Jaume Vicens Vives dos anys despr¨¦s de la seva mort perqu¨¨ va faltar-li la gr¨¤cia de l'estil i l'escriptura que tenen els brit¨¤nics i que a Espanya encara no hav¨ªem apr¨¨s el 1960; i s'ha de tenir una consci¨¨ncia moral molt escrupolosa per voler ser present, ja molt malalt, a la presentaci¨® de l'¨²ltim volum de les mem¨°ries de Gregorio L¨®pez Raimundo i convertir el text que van llegir all¨¤ en una autocr¨ªtica culpable per haver trigat massa en sortir de l'equip vencedor de la guerra... Per¨°, com diu Amat, el que posa veritablement contra les cordes s¨®n les cartes que ha seleccionat: per qui tingui el record conf¨²s, l'antic poeta del r¨¨gim Luis Felipe Vivanco surt amb una cara nova i neta de les cartes creuades amb el Valverde, com hi surt tamb¨¦ un joven¨ªssim peru¨¤ que ¨¦s novel.lista i es diu Vargas Llosa (Valverde es va encaparrar en qu¨¨ era el millor per guanyar el premi Biblioteca Breve, i el va guanyar amb La ciudad y los perros) o encara les cartes que el mateix Valverde adre?a a un indomable animal de lletra per rendir-s'hi astorat davant del nano de 23 anys: "Cuando se lee un libro que impresiona como excepcional, se contrae la deuda de procurar que el autor lo llegue a saber de alg¨²n modo". I per aix¨° escriu Valverde a Fernando Savater el 1972 la confid¨¨ncia que ha llegit La filosof¨ªa tachada "muy despacio, y como en voz alta, igual que la poes¨ªa", perqu¨¨ despr¨¦s del Juan de Mairena, es "el segundo libro que me 'convence' en tono y expresi¨®n" a l'¨¤mbit de la prosa d'idees espanyola. No pas mal. (La resposta del mateix Savater, tamb¨¦ inclosa, corregir¨¤ la deformaci¨® politicopatri¨°tica que est¨¤ malmetent de fa anys la figura o la imatge d'un dels grans escriptors de la democr¨¤cia).

N'hi ha m¨¦s, de cartes, per¨° trobo que l'¨²nica cosa raonable que pot fer-se ¨¦s anar a llegir-les: les firmen Juan Ram¨®n Jim¨¦nez, Vicente Aleixandre, Jorge Guill¨¦n, els seu ¨ªntims amics Aranguren (en una extraordin¨¤ria entorn de l'original de la seva hist¨°ria de la literatura) o Dionisio Ridruejo, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma i Salvador Espriu, que d¨®na suport moralment com a "valeroso rasgo de dignidad" la seva dimissi¨® de la c¨¤tedra d'est¨¨tica de la Universitat el 1965. Aquella dimissi¨® llegend¨¤ria guanya ara el gruix d'una decisi¨® ¨¨tica i meditada: d'humanista cabdal.