Tres objectius diferents

CARPE DIEM, 10 ANYS A EL MOLINO, 1973-1983. Josep Tobella. Setba zona d'art. Pla?a Reial, 10, 1r, 2a, Barcelona. Fins al 28 de febrer

PERE FORMIGUERA. Galeria Fidel Balaguer. Consell de Cent, 315, entresol, 2a, Barcelona. Fins al 12 de mar?

ESCAPARATES. Anna Malagrida. Galeria Senda. Consell de Cent, 337, Barcelona. Fins al 19 de mar?

Josep Tobella (Barcelona, 1954) es va dedicar a captar un moment i un lloc que ara, per un p¨²blic m¨¦s jove, ¨¦s impossible imaginar-se qu¨¨ va ser: El Molino del final dels anys setanta del segle passat, quan veure pit i cuixa, al natural o en fotografia, encara era un acte pecamin¨®s per¨° freq¨¹ent i quan, de cop i volta, el vetat conillet en p¨²blica exhibici¨®, pelut i ben perfilat, passava a ser un acte habitual per¨° tan cerimoni¨®s i m¨¤gic com el pa d'¨¤ngel bene?t traient el cap del calze daurat. Amb un cert sentit de l'oportunitat, coincidint amb la reinauguraci¨® i rellan?ament del m¨ªtic cabaret del Paral.lel convertit en un afer decididament d'ordre, Setba presenta un recull de fotografies d'aquell Molino de troneres, iaios i solters que treien faves d'olla amb la Ma?a, la Merche Mar i la veterana Mary Mistral, la desinhibida Christa Lemm que embadalia Joan Brossa, o l'androgin Johnson ornat amb torera i minieslip de lluentons, s¨¤tir imprescindible d'aquell petit, fellini¨¤, desangelat i, alhora, confortable escenari.

Les fotografies de Tobella, Formiguera i Malagrida parlen del pas del temps

El m¨®n que presenta Tobella ¨¦s en blanc i negre, una mica borr¨®s i amb gra, molt propi de l'¨¨poca i entre les millors perles s'hi troba la mestressa del local, entre el tel¨¨fon i la caixa forta, s¨ªmbols perfectes d'una espavilada meretriu de l'espectacle. De tot plegat, llavors se'n va fer un llibre que va apar¨¨ixer el 1984 amb textos de Miquel de Palol. Per¨° el fot¨°graf barcelon¨ª no va ser l'¨²nic de copsar all¨° que llavors ja s'intu?a que s'estava acabant, Joan Fontcuberta, per exemple, tamb¨¦ ho va fer, i Colita o Marcel.l¨ª S¨¤enz, entre altres, tamb¨¦. De gaireb¨¦ tots ells es publiquen fotos en un altre llibre editat per Angle amb text de Llu¨ªs Permanyer que va apar¨¨ixer l'any passat i que serveix de complement a l'exposici¨® de Setba. I encara hi ha un altre gran testimoni oblidat de l'¨¨poca del vell teatr¨ª erotitzat: el de Xavier Miserachs que, juntament amb el pintor i escriptor Joan Vilacasas, van preparar la maqueta acurada d'un llibre, amb fotografies espl¨¨ndides i textos anecd¨°tics i picants, que no s'arribaria a editar perqu¨¨, paral.lelament, el gran Sebasti¨¤ Gasch en va fer un de menys lux¨®s i a penes il¡¤lustrat, per¨° m¨¦s pragm¨¤tic.

Pere Formiguera (Barcelona, 1952) ¨¦s un cl¨¤ssic de la fotografia catalana malgrat ser un home bastant allunyat de l'escenari art¨ªstic barcelon¨ª. Darrerament ha mostrat el seu treball a la Galeria Fidel Balaguer, primer amb Di¨¤legs amb la pintura, on interpretava el pictorialisme en clau moderna, i Capses, on establia un di¨¤leg amb Joseph Cornell i, alhora, amb els objectes trobats del dad¨¤, el surrealisme i l'art conceptual, i ara amb una s¨¨rie sense t¨ªtol que remet a la fotografia de bot¨¤nica del segle XIX i, tamb¨¦, a l'avantguardista de les d¨¨cades de 1920 i 1930. Les impecables branques i fulles de Formiguera parlen d'un dels seus temes habituals, el pas del temps, la joventut i la vellesa, i tenen alguna cosa de la nitidesa m¨°rbida de Mapplethorpe.

Anna Malagrida (Barcelona, 1970) pertany a una generaci¨® en qu¨¨ les arts pl¨¤stiques i la fotografia es confonen en una mescla simbi¨°tica. Un dels temes centrals i m¨¦s celebrats de la seva producci¨® s¨®n les finestres, com una met¨¤fora del quadre i tamb¨¦ de la fotografia. A la Galeria Senda es pot veure part de l'obra que va cloure l'antol¨°gica que la Fundaci¨®n Mapfre li va dedicar l'any passat a Madrid. Els aparadors parisencs de Malagrida tamb¨¦ volen ser un homenatge a la fotografia hist¨°rica, en aquest cas a Eug¨¨ne Atget que va catalogar un munt d'aparadors parisencs a principis del segle XX. L'homenatge no ¨¦s mim¨¨tic, sin¨® que en fa una obra personal i molt coherent amb la resta de la seva producci¨® i estableix una relaci¨® entre els aparadors abandonats del Par¨ªs actual i la pintura gestual abstracta dels anys cinquanta i seixanta, entre l'autoria i l'anonimat, en un interessant¨ªssim joc esteticista i conceptual.