Miserachs entra al museu

Quan encara fumeja la pol¨¨mica per la compra dels arxius del fot¨°graf Agust¨ª Centelles pel Ministeri de Cultura i segueix sense perfilar-se una pauta sobre qu¨¨ s'ha de fer amb aquests materials, arriba una bona not¨ªcia: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), s'ha fet amb la cust¨°dia i l'¨²s de la totalitat de l'arxiu de Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998): 80.000 imatges fotogr¨¤fiques (60.000 en tires de negatius i 20.000 en diapositives o transpar¨¨ncies), 2.500 fulles de contacte i tota mena de documentaci¨® personal, des de quaderns de notes fins a factures de material i de col.laboracions. L'acord entre la fam¨ªlia del fot¨°graf i el museu ¨¦s per 25 anys renovables i no preveu "cap mena de transacci¨® econ¨°mica", tal com va precisar el director del Macba Bartomeu Mar¨ª. La titularitat continuar¨¤ sent de la fam¨ªlia, que rebr¨¤ els drets que es derivin de la seva explotaci¨® comercial. El museu s'encarregar¨¤ de netejar, restaurar i classificar el material, i tamb¨¦ de digitalitzar les imatges, a m¨¦s de programar una exposici¨® antol¨°gica per al 2013.

La import¨¤ncia de l'obra de Miserachs no escapa a ning¨²: va fixar una imatge ic¨°nica de la Barcelona de la segona meitat del segle XX, seguint el rastre de les grans transformacions socials que va petir la ciutat. I al costat del seu amic i company de generaci¨®, Oriol Maspons, va establir els par¨¤metres de la "nova avantguarda fotogr¨¤fica", per utilitzar el terme del cr¨ªtic de refer¨¨ncia d'aquella ¨¨poca i que va ser tamb¨¦ el seu descobridor: Josep Maria Casademont, els arxius del qual tamb¨¦ han estat dipositats en el Macba. Per a l'estudi¨®s de la fotografia i assessor del museu, Jorge Ribalta, Miserachs representaria el seny i Maspons la rauxa.

Xavier Miserachs Ribalta va n¨¦ixer a Barcelona el 12 de juliol de 1937 i va morir el 14 d'agost de 1998, als 61 anys. Va ser tremendament preco?. La fotografia li va fascinar des de l'adolesc¨¨ncia. Amb 15 anys ja era membre de la Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya, on va con¨¨ixer a Maspons. Als 17 va iniciar els estudis de medicina —la professi¨® del seu pare— que mai va concloure. Aquell mateix any guanya el premi de la Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya i en 1957 forma part de la m¨ªtica exposici¨® organitzada per Casademont al costat de Ricard Terr¨¦ i Ram¨®n Masats. En 1961 instal¡¤la el seu estudi professional i en els anys seg¨¹ents va produir i editar els tres grans llibres de refer¨¨ncia que fixen ic¨®nicament l'inici de la modernitat a Barcelona i Catalunya, quan apareix el consum i el turisme de masses: Barcelona blanc i negre (Aym¨¤, 1964), Costa Brava Show (Kair¨®s, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967).

El primer d'aquesta trilogia segueix sent la fita, el mirall en el qual s'ha de mesurar qualsevol fot¨°graf que intenti retratar Barcelona. Es un llibre del que, en el seu moment, el cr¨ªtic d'art Alexandre Cirici Pellicer —un referent on els hagi d'aquella Barcelona i autor de l'imprescindible Barcelona pam a pam— va considerar "una obra que afectar¨¤ a la autoconciencia de la ciutat". Per Casademont, Miserachs crea un "nou g¨¨nere".

La veritat ¨¦s que el treball de Miserachs encarna el transit des del neorealisme po¨¨tic —lo popular, per ser m¨¦s prec¨ªs— fins al pop. Hi ha unanimitat sobre la condici¨® d'obra mestra de Barcelona blanc i negre, per¨° Cirici creu a m¨¦s que, des de la seva aparici¨®, qualsevol llibre sobre la ciutat "s'ha de mesurar" amb ell. Ribalta apunta fins i tot que "hi ha dibuixos de Mariscal —el referent iconic de la Barcelona olimpica— que s¨®n reelaboraciones de fotos de Miserachs".

Cirici considera que Miserachs i Maspons van revolucionar en aquells anys l'ofici de fot¨°graf, professionalitzant-lo i dotant-lo de s¨°lides bases est¨¨tiques i t¨¨cniques. Tal vegada per aix¨°, a la fi de la d¨¨cada de 1960 els dos treballen en tots els fronts: publicitat, premsa i enc¨¤rrecs editorials. Miserachs viatja per als grans mitjans impresos de l'¨¨poca, des de Gaceta Ilustrada a La Vanguardia o Triunfo, la revista de refer¨¨ncia de l'esquerra espanyola durant el ulstims anys del franquisme, per la qual publica reportatjes sobre el maig del 68 parisenc o la fallida primavera de Praga. Una activitat que explica, tal vegada, la falta de c¨°pies vintage (originals) per exp¨°sicions. "Aquesta generaci¨® va patir moltes manques", diu l'historiadora de la fotografia Laura Tarr¨¦. "Als 25 anys Miserachs ja havia produ?t els llibres m¨¦s importants de la seva vida i despr¨¦s ja no va poder fer altres m¨¦s; i lo mateix succeeix amb les exposicions".

En el camp te¨°ric, al 1969 Miserachs va ser cofundador i primer professor de fotografia de l'escola Eina, un treball que es plasma en alguns llibres i escrits publicats en els ¨²ltims anys de la seva vida com Fulls de contactes. Mem¨°ries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotogr¨¢fico (Omega, 1998).

El director del Macba, Bartomeu Mari, definia l'operaci¨® acordada amb les filles del fot¨°graf, com "un model sostenible" que, en temps de crisi, no contempla el desemborsament de xifres de diners importants. La majoria dels experts consultats estan d'acord que el Macba i el seu actiu Centre de Documentaci¨® s¨®n l'opci¨® ideal per dipositar un arxiu d'aquest tipus, precisament perqu¨¨ ¨¦s un museu que es centra en la segona meitat del segle XX, quan es produeix l'eclosi¨® de l'art conceptual, un g¨¨nere en el qual l'arxiu ¨¦s tan important com l'obra mateixa.

Tots assenyalen, aix¨ª mateix, la seva preocupaci¨® per la destinaci¨® final de l'arxiu del seu company generacional, Oriol Maspons, que recentment ha dipositat per un per¨ªode de 10 anys una s¨¨rie de c¨°pies vintage (originals) a l'un altre gran museu barcelon¨ª, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per¨° que segueix sense decidir on dipositar¨¤ l'arxiu, encara que est¨¤ negociant amb l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona. El Macba va oferir a Maspons un acord similar al de Miserachs, per¨° no va obtenir resposta. Al Macba li interessen aquest tipus de dip¨°sits, per¨° no al MNAC, al que li importa exclusivament l'obra ¨²nica.

Tarr¨¦ considera una molt bona not¨ªcia que l'arxiu de Miserachs es conservi ¨ªntegrament en un museu d'art contemporani, per¨° lamenta que a Catalunya es mantingui una pol¨ªtica err¨¤tica, per no dir, cap pol¨ªtica, sobre la destinaci¨® dels arxius dels grans fot¨°grafs. "Estem descomponent el cad¨¤ver, no hi ha una pol¨ªtica unit¨¤ria", diu. "En aquest pa¨ªs els arxius sempre s'han vist des d'un punt de vista patrimonial", afegeix, "de mercat, sense tenir en compte la import¨¤ncia de la totalitat de l'obra".

Hi ha en aquests moments varis arxius en el punt de mira de museus, institucions o col¡¤leccionistes. Joan Colom segueix conservant el seu i no sembla voler vendre-ho. "No crec que tingui ganes de desfer-se d'ell. A m¨¦s, ho cuida molt b¨¦", assegura Ribalta. El de Pere Catal¨¤ Pic, el pare de Francesc Catal¨¤ Roca i Pere Catal¨¤ Roca, en poder d'aquest ¨²ltim, ¨¦s de gran import¨¤ncia segons els experts. Els arxius d'altres fot¨°grafs catalans com Francisco Onta?on o Ramon Masats estan a Madrid, on, en opini¨® de Ribalta, encara hi ha m¨¦s problemes que a Catalunya perqu¨¨ hi ha menys institucions capaces de fer-s'hi c¨¤rrec.

En qualsevol cas, hi ha acord un¨¤nime sobre la coher¨¨ncia del model emprat pel Macba per a aquesta operaci¨®. "Els arxius mai seran d'¨²s massiu sin¨® de de un treball molt especialitzat", assenyala Ribalta, "s'ha mitificat, magnificat, el rendiment econ¨°mic de les imatges, que tal vegada sigui rendible als grans prove?dors de l'estil Getty Images, per¨° no als museus". "L'obra de Centelles", afegeix, "no generar¨¤ una explotaci¨® milion¨¤ria com podria esperar-se de la inversi¨®. No cal valorar-la com si estigues al mercat de l'art".

Per¨° tambe hi ha coincid¨¨ncia en que la l¨ªnia entre una pe?a d'arxiu i una obra d'art es bellugadissa. En quin moment comen?a a cotitzar-se com a obra d'art una simple carta de Picasso?