Jo, franquista catal¨¤

DIETARI DE POSTGUERRA

DEL BAR? D'ESPONELL?,

1940-1945

A cura de Javier T¨¦bar

Generalitat de Catalunya

252 p¨¤gines. 20 euros

A pesar del que pugui semblar fent una ullada a la bibliografia dels darrers anys, encara patim un d¨¨ficit notable pel que fa a la recerca dels anys quaranta del segle passat i, tan important com aix¨°, sobre el franquisme catal¨¤. Per exemple, anem especialment malament quant a coneixements sobre el franquisme ind¨ªgena, els franquistes catalans, perqu¨¨ n'hi va haver, de franquistes catalans, molts i molt importants i en ¨¤mbits molt diversos, sigui en el m¨®n eclesi¨¤stic, civil, militar, cultural, etc.

El treball que ha preparat i editat l'historiador Javier T¨¦bar permet corregir una mica aquest doble problema i afegeix un altre element molt valu¨®s: posar a l'abast del lector una raresa, un dietari privat d'un personatge de la situaci¨®. ?s gaireb¨¦ un exotisme, una troballa important¨ªssima i, probablement, el m¨¦s important de tot plegat. En un pa¨ªs on l'escassetat d'aquesta mena de documents ha fet un mal incalculable, l'aparici¨® d'un text d'aquesta mena ¨¦s d'una import¨¤ncia cabdal.

El dietari del bar¨® d'Esponell¨¤ ¨¦s la visi¨® d'un grup franquista local per¨° no falangista

El text deixa ben clar les bones relacions entre burgesia local i Capitania General

La troballa, explica T¨¦bar en la presentaci¨®, va ser gaireb¨¦ casual: la consulta als familiars del bar¨® d'Esponell¨¤, mentre preparava la tesi doctoral, va fer que aquests remenessin entre els papers privats i apareguessin les llibretes amb les anotacions. Se sabia que Epifani de Fortuny havia escrit m¨¦s dietaris, per¨° s'havien perdut. Aix¨ª doncs, el material era ¨²nic i excepcional. Irregular pel que fa a la cronologia, amb grans salts temporals, per¨° amb algunes anotacions que valen gaireb¨¦ una recerca monogr¨¤fica.

Epifani de Fortuny, bar¨® d'Esponell¨¤, gran propietari rural, membre destacat de l'Institut Agr¨ªcola Catal¨¤ de Sant Isidre i de les inst¨¤ncies oficials franquistes relacionades amb l'agricultura i la ramaderia, va anotar tot un seguit de reflexions i activitats que acaben formant una panor¨¤mica d'all¨° m¨¦s interessant d'un grup social —els grans propietaris rurals—, de fortes arrels conservadores, franquista i mon¨¤rquic a la vegada, per¨° no gens falangista.

Continuadors del treball i la projecci¨® dels seus pares i avis, el bar¨® d'Esponell¨¤ explica com es reconstrueix el teixit associatiu d'aquest sector, enmig dels enfrontaments i equilibris amb els intents per desplegar els projectes nacionalsindicalistes que, en bona mesura, xoquen amb els interessos tradicionals d'Esponell¨¤ i els seus companys. Enmig de tot plegat, apareixen p¨¤gines interessant¨ªssimes sobre la seva relaci¨® amb Antonio Correa V¨¦glison, el governador civil de Barcelona i home clau del r¨¨gim en els anys de la Segona Guerra Mundial a Catalunya, retrats de personatges com Gerardo Salvador Merino i Ram¨®n Serrano Su?er que mereixen una lectura atenta, i algunes observacions d'una agudesa notable.

Per exemple, apuntin l'observaci¨® que Correa fa al bar¨® d'Esponell¨¤, arran d'una visita de l'arist¨°crata al capit¨¤ general: "Al quedarnos solos Correa arremete contra lo que ¨¦l llama "mal de los catalanes": acudir siempre en segunda instancia a Capitan¨ªa General cuando se trata de asuntos importantes". I, tot seguit, en una segona anotaci¨®, el bar¨® d'Esponell¨¤ posa en evid¨¨ncia una q¨¹esti¨® que, m¨¦s o menys, coneixem per¨° que est¨¤ molt poc documentada: les p¨¨ssimes relacions del primer governador civil de postguerra, Wenceslao Gonz¨¢lez Oliveros, amb la burgesia local: "Si en alguna ocasi¨®n hay en Catalu?a lo que ¨¦l llama segundas instancias es debido a que, por ejemplo, en casos como los que se presentaban a su antecesor [Gonz¨¢lez Oliveros], forzosamente deb¨ªa poder acudir a una superior autoridad ya que por las inferiores se sent¨ªan desamparados".

En dues anotacions apareixen dos elements cabdals del franquisme a Catalunya: el manteniment de les tradicionals bones relacions entre burgesia local i Capitania General, que ja venien de lluny (en ¨¨poca d'Alfons XIII i durant la dictadura de Primo de Rivera, els contactes entre la burgesia local i Capitania eren molt sovintejats i fruct¨ªfers, la qual cosa permetia prescindir, en manta ocasi¨®, dels inconvenients de la pol¨ªtica civil), i les tibantors internes del franquisme, que van donar alguns conflictes prou interessants de con¨¨ixer i investigar.

Expurguin el dietari i prenguin-ne nota. ?s una contribuci¨® indispensable per construir el trencaclosques del franquisme catal¨¤.