Retallada per a tots menys Cultura?

Un dels punts del pacte del Tinell que va signar el primer tripartit establia que al 2007 la cultura hauria de suposar el 2% del pressupost global de la Generalitat. L'any passat, va suposar el 0,8%. Ahir mateix, el conseller Ferran Mascarell recuperava l'objectiu inicial per d'aqu¨ª a una legislatura i mitja, aproximadament. Sense comentaris.

La cultura ¨¦s la xocolata del lloro, per¨° ¨¦s un cacau del que viu molta gent. De fet, el mer anunci que aquest any hi hauria una retallada del 10% ha aixecat totes les alarmes i tant les associacions gremials com entitats de pes com el Consell de les Arts o el Cercle de Cultura reclamen una "excepci¨® cultural", ¨¦s a dir, que no s'apliqui la retallada als ja minsos diners de la cultura.

Cots: "M¨¦s de la meitat de la programaci¨® dels centres que depenen d'ajuts est¨¤ en suspens"

Mascarell: "Aquestes demandes poden fer antip¨¤tica la cultura per la societat"

El debat, de moment, no va m¨¦s enll¨¤ i no es q¨¹estiona la necessitat global d'unes retallades socials que responen a una determinada pol¨ªtica econ¨°mica —que no ¨¦s ¨²nica, com mostra el pamflet Manifiesto de Economistas Aterrados (Pasos Perdidos)— ni tampoc ning¨² no ha caigut en la demag¨°gia de recordar que el que es deixar¨¤ de recaptar amb la supressi¨® de l'impost de successions als m¨¦s rics suposar¨¤ perdre uns 400 milions d'euros, ¨¦s a dir, quasi cent milions m¨¦s del pressupost global de cultura.

En fi, enmig de tot aquesta pol¨¨mica s'ha obert un altre debat llargament ajornat i molt pertinent. Tenim una cultura massa subvencionada? S'han de revisar els criteris dels ajuts? Quina ha d'¨¦sser la pol¨ªtica cultural que asseguri l'excel.l¨¨ncia? T¨¦ sentit la repartidora o s'han de fer apostes per projectes m¨¦s ambiciosos amb probabilitat de repercussi¨® internacional? Estan ben gestionats els grans equipaments culturals? Les preguntes s'acumulen i les respostes no s¨®n f¨¤cils. Sense les ajudes seran molts els creadors que no podran ni intentar demostrar la v¨¤lua que tenen. La cultura ¨¦s una inversi¨® de risc en qu¨¨ no se'n saben els resultats fins passat un temps, i de deu que reben ajudes generalment nom¨¦s una quarta part acaben fent projectes que arriben a assolir un cert ¨¨xit. Per¨° aix¨° ¨¦s dif¨ªcil de saber a priori... El cas ¨¦s que ara mateix el sector est¨¤ dividit entre els que pensen que hi ha d'haver una mobilitzaci¨® general dilluns contra les retallades i els que reclamen m¨¦s rigor i temen que la societat, maltractada pels retalls en temes delicats com la salut i l'educaci¨®, acabi veient la cultura com un cau de privilegiats."El problema ¨¦s que la retallada se suma a uns pressupostos que ja porten alguns anys escap?ats", comenta Guillem Jordi Graells, president de l'Associaci¨® d'Escriptors en Llengua Catalana. "Encara no sabem exactament quina ser¨¤ i per aix¨° s'ha convocat aquesta concentraci¨® per reclamar que, a l'hora de negociar els pressupostos, es tingui en compte el problema i les retallades no s'apliquin de forma lineal. No demanem privilegis sin¨® que es recordi la precarietat de la cultura".

Graells forma part d'una de les 14 associacions (d'artistes, actors, int¨¨rprets, escen¨°grafs, fot¨°grafs, m¨²sics, ballarins o il¡¤lustradors) que han encap?alat la convocat¨°ria d'aquesta concentraci¨® a qu¨¨ ja s'han adherit una vuitantena d'entitats i associacions, a m¨¦s d'unes 500 persones a t¨ªtol personal. "El problema", diu, "¨¦s que les retallades afectaran tot el que sigui suport a la creaci¨®, i en el camp literari aix¨° afecta la Instituci¨® de les Lletres Catalanes".

Aquesta entitat, que dep¨¨n del departament de Cultura, va atorgar l'any passat 105 subvencions per valor d'1,4 milions d'euros que es reparteixen de manera dispersa entre les grans xifres pel manteniment d'associacions i fundacions (la que dirigeix Graells, 92.000 euros) i les m¨¦s discretes a escriptors perqu¨¨ vagin fent la seva obra.

?s un exemple extrapolable a moltes altres ¨¤rees. Una gran part de la producci¨®, gesti¨® i difusi¨® de la cultura est¨¤ subvencionada. Des de l'artista emergent a la superproducci¨® cinematogr¨¤fica, de l'escriptor m¨¦s o menys exit¨®s a l'ateneu m¨¦s discret. I d'aqu¨ª l'ensurt.

"Ara mateix, m¨¦s de la meitat de la programaci¨® dels centres que depenen d'ajuts est¨¤ en suspens perqu¨¨ ning¨² s'atreveix a fer despeses ni demanar cr¨¨dits sense saber si acabar¨¤ tenint la subvenci¨®", comenta Clara Gar¨ª, responsable de la din¨¤mica Nau C?clea de Camallera durant la presentaci¨® de la concentraci¨® contra la retallada. "Ja de per si treballem amb una situaci¨® prec¨¤ria i aquesta retallada i els retards poden deixar a molta gent fora de joc", comentava Toni Cots, coordinador de l'Associaci¨® de Professionals de Dansa a Catalunya, que reconeixia la "forta depend¨¨ncia que t¨¦ la cultura dels pressupostos de la Generalitat".

Els convocants de la concentraci¨® s¨®n associacions que en general depenen dels ajusts que atorga ara el Consell de les Arts (Conca). Aquest va tenir el 2010 un pressupost de 15,5 milions d'euros, dels que va destinar 10,4 a les ajudes, un mili¨® a les obres del centre d'art del Can¨°drom de Meridiana i la resta, a la pr¨°pia estructura. ?s a dir, al sou dels funcionaris i treballadors inscrits, les despeses de funcionament, el sou (amb categoria m¨ªnima de secretari general) del president i dos vicepresidents i les dietes dels vuit consellers.

"El problema ¨¦s que ara el Conca ha convocat les ajudes, per¨° no resoldr¨¤ fins a saber els pressupostos a l'estiu, per la qual cosa no sabem amb qu¨¨ podrem comptar", explica Cots.

Mascarell va donar ahir una confer¨¨ncia a Tribuna Ateneu —on no va avan?ar gaire cosa m¨¦s del que digu¨¦ al Parlament, llevat de l'anunci de creaci¨® de dos grups de treball per estudiar el futur dels fons fotogr¨¤fics i els fons d'art privats, a m¨¦s de la posada en marxa d'un pla estrat¨¨gic a llarg termini— i es va centrar a reclamar m¨¦s perspectiva de futur. "No em preocupa la retallada ara del 10% si sabem el que volem ser el 2020", digu¨¦. "Tenim un d¨¨ficit d'horitz¨®" i aix¨°, malgrat les esperances, "el Conca no ho ha resolt, no tant per la seva culpa sin¨® perqu¨¨ va n¨¦ixer amb un plantejament una mica ambigu". Despr¨¦s, explicava que no entenia aquesta manca de definici¨® de l'organisme.

L'Institut d'Ind¨²stries Culturals (ICIC), que mou un pressupost que multiplica quasi per cinc el del Conca i es dedica a les ¨¤rees industrials com el cinema, la m¨²sica o el sector editorial, "ja s'ha reunit amb els afectats explicant-li l'abast de la retallada perqu¨¨ s¨¤piguen aproximadament amb qu¨¨ poden comptar", explica. "La retallada en principi ¨¦s del 10%, per¨° no ser¨¤ igual a tots els ¨¤mbits. En alguns ser¨¤ del 15 o del 20% i amb d'altres, menys. Estem mirant que afecti m¨¦s l'estructura que no pas la producci¨® d'activitat i les ajudes, aix¨° ¨¦s el que hem demanat que gestionin els diferents equipaments i organismes". Una altra cosa ¨¦s que, per decret, en el pressupost prorrogat no es pot fer servir m¨¦s del 30% del previst fins que s'aprovi el nou, a principis d'estiu. "El Conca tindr¨¤ una retallada, segurament, d'entre un 15 i un 20% i el poden distribuir com vulguin. Ara tenen ja uns cinc milions, n'han de destinar una part a pagar els sous, per¨° queden uns dos milions que ja estan disponibles i despr¨¦s saben que tindran la resta", indicava Xavier Sol¨¤, secretari general de Cultura.

Des del Conca, que s'ha adherit a la concentraci¨® antiretallades, prefereixen esperar que s'aprovi el nou pressupost. "Hem convocat la majoria d'ajudes, per¨° com que tenim el termini legal de sis mesos no ho resoldrem fins a l'estiu, quan ja estigui tot clar", comentava una portaveu. "El que s¨ª que es far¨¤ ¨¦s reduir estructura, b¨¤sicament no renovant el contracte als sis o vuit treballadors eventuals i redistribuint algunes partides, com la que ten¨ªem pel Can¨°drom i la futura seu de l'organisme, per mantenir al m¨¤xim les ajudes".

Des de la plataforma No retalleu la cultura no volen personalitzar amb el conseller i ahir remarcaven que la seva demanda "¨¦s a tot el Govern". De fet, han enviat cartes personalitzades al president Artur Mas, al conseller d'Economia Andreu Mas-Colell i a Mascarell. "El que jo els diria ¨¦s que es tracta de sumar i de pensar a mig termini", explica el conseller, que insist¨ª que "a uns els toca concentrar-se i a d'altres, gestionar". El conseller es queixa que no li han deixat ni els cent dies i reconeix que les retallades no li agraden, "per¨° no queda un altre remei".

No hi veu sortida i, al temps que, clarament inc¨°mode, va deixar "per d'aqu¨ª un dies" la contestaci¨® a l'oferta de l'alcalde Jordi Hereu d'avan?ar-li part dels diners de les retallades, tampoc troba adequat ara reclamar l'excepci¨® cultural com proposava el manifest fet p¨²blic fa uns dies pel Cercle de Cultura. "Ho he defensat en molts articles i estic b¨¤sicament d'acord amb el seu manifest, per¨° necessita una convicci¨® d'¨¤nim de la col¡¤lectivitat que ara no la veig. L'excepci¨®, com a tesi de fons, la defenso, per¨° entrar en una pugna ara en relaci¨® amb d'altres sector de l'estat del benestar, vigilem. Quan hi ha retallades a sanitat o educaci¨®, potser que la cultura amb aquestes demandes es faci antip¨¤tica a la societat. Som en un moment d'excepcionalitat", diu Mascarell.

Aix¨° apareix tamb¨¦ en alguns dels comentaris a internet sobre la concentraci¨®, preocupats per l'efecte boomerang que pot provocar de cara als creadors, i a algun manifest outsider, com el de Debatarts, associaci¨® que alertava que la convocat¨°ria era massa gen¨¨rica i proposava que abans s'havia de redre?ar la "perversa gesti¨® de recursos". Al debat posterior a la confer¨¨ncia de Mascarell, Llu¨ªs Cabrera, de Tallers de M¨²sics, tamb¨¦ va insistir en aquest sentit. "El 70% dels ajuts fa anys que van al mateix 30% de creador i molts joves demanen pas", digu¨¦ Cabrera. "No ¨¦s tant aix¨ª", respongu¨¦ Mascarell, conscient que un dels problemes greus que patim ¨¦s la manca d'indicadors culturals fiables per esbrinar exactament qu¨¨ passa amb el sector. "El que s¨ª que ¨¦s cert", reconeix, "¨¦s que fa anys que hi ha gent instal.lada en les mateixes premisses".