Katherine Mansfield

Els anomenats "estudis de g¨¨nere" parteixen del principi, commovedor, que tot all¨° que han escrit les dones forma part d'un subg¨¨nere, dins el magma dels g¨¨neres literaris —o de les ideologies—, anomenat "estudis de literatura escrita per dones". Per moltes voltes que li han donat a la q¨¹esti¨® cr¨ªtics de tanta talla com Harold Bloom, la teoria liter¨¤ria ha hagut d'acabar acceptant, amb Cicer¨® i Quintili¨¤, que la "literatura" es defineix b¨¤sicament per una s¨¨rie de caracter¨ªstiques estil¨ªstiques i que, partint d'aquestes categories, ¨¦s impossible fundar un g¨¨nere espec¨ªfic relatiu a la literatura escrita per dones. Considerar aquest a priori feminista com quelcom indiscutible, suposar que les dones usen el llenguatge, poleixen l'estil i narren arguments amb armes diferents de les que estableix tota po¨¨tica o ret¨°rica, ha donat molta volada als llibres escrits per femenina voluntat, per¨° sovint, per culpa d'aquesta petitio principii, l'ha donat a produccions que s'encabeixen dif¨ªcilment en el que anomenem "bona literatura" —¨¦s clar que, per assumir aix¨°, primer hem d'estar d'acord que Emily Dickinson ¨¦s millor que Maria Josepa Massan¨¦s. Tot aix¨° pot ser una cosa que no preocupi a gaire gent; per¨° ¨¦s principi ent¨¨s quasi universalment —tant per homes com per dones— que un llibre ad¨¦s est¨¤ ben escrit, ad¨¦s no ho est¨¤, i que afegitons adjectius com els que deriven de la noble causa feminista li fan m¨¦s mal que b¨¦ a l'estudi de la literatura femenina. ?s cert que hi ha un munt de circumst¨¤ncies que dignifiquen la producci¨® de moltes escriptores: el cas de Jane Austen, que no sabia res de la vida perqu¨¨ no la deixaven sortir de casa, n'¨¦s un bon exemple, com ¨¦s igualment cert que les tafaneries que li explicaven les seves amigues sobre les liaisons amoroses del seu lloc li van fornir un material de primera per escriure les seves magn¨ªfiques novel.les. Per¨° Austen ser¨¤ bona, sempre i en tot lloc que l'hagin tradu?da, perqu¨¨ ¨¦s un exemple de bona literatura.

'La literatura de Katherine Mansfield no ¨¦s feminista; ¨¦s bona

Un altre cas paradigm¨¤tic de la nosa que fa establir un a priori feminista en l'estudi de les lletres el constitueix l'obra magistral de Katherine Mansfield (1888-1923), nascuda a Wellington, Nova Zelanda, col¨°nia anglesa —extrem que tamb¨¦ serviria per barrejar la cr¨ªtica liter¨¤ria amb el colonialisme, una altra cosa "pol¨ªticament correcta"—; violoncel.lista notable a la joventut; emigrada a Londres on va con¨¨ixer Ida Baker, la seva amant m¨¦s permanent tota la seva curta vida; despr¨¦s amant d'un tal Garnet Trowell, de qui va quedar prenys; despr¨¦s casada amb un tenor l¨ªric, George Bowden —el qual va abandonar la nit de noces—; emportada despr¨¦s per la seva mare a llocs de rep¨°s, a Baviera, amb la finalitat que es cur¨¦s de la tuberculosi que patia; amiga del gran cr¨ªtic i editor angl¨¨s John Middleton Murry; despr¨¦s casada amb ell —que tamb¨¦ va ser abandonat, al cap de tres setmanes de maridatge—, i traspassada, a causa de la tisi, pocs anys m¨¦s tard. El curr¨ªculum ¨¦s admirable, per¨° encara ho ¨¦s m¨¦s l'enorme s¨¨rie de narracions que va deixar escrites, que, fidelment, Murry va editar despr¨¦s de la mort de Mansfield.

Ara l'Editorial Alba ens ofereix, en pulcra, po¨¨tica traducci¨® de Clara Jan¨¦s (¨¦s de rigor quan es tradueix Mansfield), En un balneario alem¨¢n (Barcelona, 2011), el primer recull de narracions de l'autora i potser un dels millors que mai va fer, fruit de la seva experi¨¨ncia en els llocs de cura a qu¨¨ he al.ludit. "Alemanys a la taula", "La noia que estava cansada" —narraci¨® bona com un gran conte de Tx¨¨jov— o "La dama progressista" —lectura que deixar¨¤ perplexa tota feminista ravatada— s¨®n algunes de les grans narracions del recull.

I hom acabar¨¤ la lectura i no se li acudir¨¤, ni remotament, vincular la Mansfield amb els debats de g¨¨nere ni d'ara ni del seu temps —m¨¦s oport¨² seria estudiar per qu¨¨ Virginia Woolf va tenir tota la vida una gran enveja de Mansfield a causa de l'escriptura l¨²cida, o transl¨²cida, d'aquesta. Al lector nom¨¦s se li acudir¨¤ concloure que ha llegit un llibre d'una enorme categoria liter¨¤ria, escrit per una gran escriptora.