Lectors i bibli¨°fils

N o tenim cap garantia que un propietari de desenes o de milers de llibres sigui un lector vora?: nom¨¦s la tenim del fet que li agrada col.leccionar llibres, una de les passions m¨¦s escampades a la hist¨°ria universal. En el seu opuscle Contra un ignorant que comprava molts llibres, Lluci¨¤ criticava un ciutad¨¤ que adquiria tot el que volia, per¨° llegia escassament, i li aconsellava que, ja que havia comprat tants rotlles d'Homer, lleg¨ªs a poc a poc el segon cant de La Il¨ªada i s'adonaria de seguida que aquell m¨®n no tenia res a veure amb la seva mania col.lectora. Tampoc no tenim gaire idea de quina quantitat de llibres llegeix una persona qualsevol, llevat que hagi portat un registre exhaustiu i puntual de les seves lectures —cosa que no fa gaireb¨¦ ning¨²— o que sigui un gran conversador.

?Podem creure que Boulard hagu¨¦s llegit els vuit-cents mil volums que va arribar a acumular?

Al temps que els llibres encara eren molt cars —en especial abans de la impremta, per¨° tamb¨¦ al segle XVII—, podem refiar-nos que els propietaris de pocs centenars o d'un miler de volums els havien llegit i estudiat amb cura; en especial si eren gent de provada honradesa i passi¨® per l'estudi i la lectura. Petrarca no degu¨¦ posseir m¨¦s enll¨¤ d'un centenar de llibres, que hauria volgut donar a la ciutat de Ven¨¨cia mortis causa, per¨° que es van dispersar quan va morir: podem tenir la certesa absoluta que els havia llegit tots, i molts m¨¦s, que va consultar a biblioteques privades i monacals. Montaigne, ja afavorit per l'invent de Gutenberg, en va arribar a conservar un miler, i no cal mirar els cat¨¤legs establerts pels estudiosos per tenir-ne fe: s¨®n m¨¦s o menys els que cita als seus Assaigs, plens, fins a la incomoditat dels lectors, de citacions gregues i llatines. Shakespeare va llegir molt, en especial cr¨°niques hist¨°riques, moltes de les quals es troben a la base de les seves trag¨¨dies basades en fets esdevinguts a Roma, a Dinamarca o a les corts angleses m¨¦s pr¨°ximes als seus anys de vida. Cervantes va llegir un gavadal de llibres, i nom¨¦s cal llegir una bona edici¨® anotada del Quijote per adonar-se'n: no solament degu¨¦ fullejar les infumables novel.les de cavalleries que esmenta al cap¨ªtol de l'escrutini (I.6), sin¨® tots els que surten al llarg de tot aquest llibre i els altres que va escriure. De segur que Samuel Johnson havia llegit milers i milers de llibres, com ho acredita el coneixement de la llengua anglesa, antiga i moderna, que reflecteix el seu diccionari. Gibbon i Men¨¦ndez Pelayo no van parar de llegir tota la vida per documentar-se sobre tot el que van escriure: pous de saviesa. Flaubert era un lector compulsiu, per¨° tamb¨¦ selectiu: si per escriure Les temptacions de sant Antoni es va empassar bona part de la patrologia llatina, ens consta —pels registres de biblioteques de Par¨ªs i de Rouen— que va estudiar, m¨¦s que llegir, mil cinc-cents volums per escriure les tres-centes p¨¤gines de Bouvard i P¨¦cuchet. Jorge Luis Borges va llegir milers de llibres —en aparen?a, milions—, o se'ls va fer llegir quan ja no hi veia.

Per¨°, com d¨¨iem al comen?ament, ?podem estar segurs que Hans Sloane, protopare del British Museum, es va llegir els cinquanta-mil volums que va llegar a aquesta fundaci¨®? ?Podem creure que Antoine-Marie-Henri Boulard hagu¨¦s llegit els vuit-cents mil volums que va arribar a acumular? Impossible. El cas m¨¦s sensacional que conec d'un pseudolector el representa el fals pol¨ªgraf Eduardo Aun¨®s: un murri va etzibar, una vegada: "Que savi que seria l'Aun¨®s si hagu¨¦s llegit tots els llibres que va escriure!" Nom¨¦s tenim, doncs, una pauta segura per fer una hipot¨¨tica n¨°mina de llibres llegits per un autor: espigolar totes les refer¨¨ncies llibresques que es trobin als seus llibres, o intuir —com passa amb Henry Fielding amb relaci¨® a Cervantes— qu¨¨ havien llegit per arribar a escriure el que van escriure.