"La direcci¨® del PSUC era heroica per¨° incompetent"

Juan Ram¨®n Capella (Barcelona, 1940) va n¨¦ixer en una fam¨ªlia de les que va guanyar la guerra civil per¨° va canviar de b¨¤ndol. Ha estat catedr¨¤tic de Filosofia del Dret i conspirador antifranquista, i continua sent animador del pensament cr¨ªtic a trav¨¦s de la revista Mientras Tanto. Acaba d'apar¨¨ixer el primer volum dels seus records, on aboca mitja vida: Sin ?taca, memorias 1940-1975 (Trotta).

Pregunta. Per qu¨¨ unes mem¨°ries?

Resposta. Vaig comen?ar per fer alguna cosa que em fos f¨¤cil i em vaig adonar que reconstru?a la imatge del franquisme a partir de la visi¨® d'una persona que podria estar entre els vencedors de la guerra civil i que, veient el que passava, es va situar al b¨¤ndol contrari. Volia explicar aquesta evoluci¨® i, alhora, recordar aspectes extrapol¨ªtics de la realitat.

"Un catedr¨¤tic deia que tenia la pistola amb la que havien matat Lorca"

"Es creia que la Uni¨® Sovi¨¨tica era bona i que tot el que feia estava b¨¦"

P. Les primeres imatges s¨®n les d'un nen que estiueja a Sitges.

R. La for?a del record arrenca de la bellesa de Sitges. Llavors, passejant per un carrer, es podia escolar el soroll d'una f¨¤brica de sabates. Al setembre an¨¤vem a la verema per afecci¨®. En tartana. Al capvespre, les dones dels pescadors recosien les xarxes. Per¨° era un m¨®n en decad¨¨ncia. Hi havia un aut¨°drom que la majoria desconeixia. Hi havia una piscina buida i esquerdada.

P. I personatges curiosos com Clarita Stauffer.

R. Sorprenent. Quan vaig saber que Almudena Grandes treballava la seva hist¨°ria, li vaig enviar el cap¨ªtol que ja tenia escrit i altres dades i fotografies. Per al nen que jo era, resultava encisadora: em duia a jugar a la platja, era amable, condescendent, divertida. I una nazi de cal d¨¦u. Aix¨° ho vaig saber despr¨¦s. La hist¨°ria del seu casament ¨¦s fant¨¤stica: es casa amb un home que no era qui deia ser, que desapareix emportant-se tots els diners i es compra una hisenda a l'Argentina.

P. La universitat que descriu era rara.

R. Era la universitat franquista. A Dret no s'ensenyava quasi res. No hi havia molts reaccionaris, al marge de Miguel Fenec, catedr¨¤tic de Processal, que presumia de tenir la pistola amb la que havien mort Federico Garc¨ªa Lorca. Potser era fals, per¨° en presumia. Anys despr¨¦s el vaig veure i em va abra?ar i vaig anar a casa a dutxar-me. Tamb¨¦ hi havia Latorre, Sureda, Jim¨¦nez de Parga.

P. I s'aprenia fora de l'aula.

R. S'aprenia dels companys i de la gent que anava per all¨ª. Sobretot quan ¨¦rem a l'edifici de la pla?a de la Universitat. El freq¨¹entava gent boh¨¨mia: de teatre, escriptors. I es podia escoltar professors que no eren teus per¨° s¨ª interessants: Vicens Vives, Valverde, Sacrist¨¢n, Antoni Vilanova...

P. Es va especialitzar en Filosofia del Dret.

R. Al comen?ament nom¨¦s m'interessava. Despr¨¦s vaig veure que enlla?ava amb la filosofia de l'Estat i, per tant, amb la pol¨ªtica i la moral. I encara em va interessar m¨¦s. La decisi¨® va ser conjuntural: una c¨¤tedra on no tindria compet¨¨ncia i una mat¨¨ria que no m'era hostil. M'ha perm¨¨s veure la l¨°gica d'aquesta societat capitalista moderna tan complexa.

P. Formaci¨® cultural i activisme pol¨ªtic. No anava una cosa en detriment de l'altra?

R. Aix¨ª ho va veure Manuel Sacrist¨¢n en un document del 1969. Creia que l'activisme impedia que els intel.lectuals comunistes arribessin a ser bons professors, historiadors, investigadors.

P. La vida de Sacrist¨¢n era un desmentit a aquestes pors?

R. Ell vivia una gran tensi¨®, malgrat que sempre va intentar mantenir-se dins les tasques intel¡¤lectuals. Com a pol¨ªtic no es veia segur. Crec que era un error, un complex injustificat. Per¨° tamb¨¦ em sembla que va ser un pol¨ªtic insuficient.

P. En quin sentit?

R. No va voler plantejar batalla dins del partit, tot i saber que la direcci¨® del PSUC era heroica per¨° incompetent. Una vegada els va advertir: "Tal com sou, cooptareu els m¨¦s hip¨°crites i conformistes, ¨¦s a dir, els m¨¦s semblants a vosaltres". Si aquesta era la seva opini¨®, hauria d'haver for?at la batalla.

P. Vost¨¨ es va oposar a l'Assemblea de Catalunya, el moviment m¨¦s general en front del franquisme.

R. Perqu¨¨ cercava fer pol¨ªtica per dalt. Jo distingia entre la pol¨ªtica per dalt i per baix. La de dalt era politiqueria; per baix, era creaci¨® de moviment. Hi havia moviment de base, per¨° amb l'Assemblea de Catalunya, la gent de sota es convertia en un ap¨¨ndix. Es cedia tot el protagonisme a gent d'altres partits, els nacionalistes sense partit. I amb aix¨° es perdia hegemonia, perqu¨¨ el PSUC la for?a la tenia en una altra banda.

P. Va ser tamb¨¦ politiqueria la integraci¨® de Bandera Roja al PSUC?

R. All¨° va ser un desastre. Una operaci¨® molt personalista de Sol¨¦ Tura i va resultar decisiva la posici¨® de Guti¨¦rrez D¨ªaz i de Miguel N¨²?ez, el sector m¨¦s a la dreta en la direcci¨® del partit. Jo crec que Sol¨¦ Tura va donar a Guti garanties que no aspiraria a la secretaria general. Per a la milit¨¤ncia de base, va ser un focus de conflictes.

P. El partit tenia un problema: la relaci¨® amb l'URSS.

R. El problema era una convicci¨® ideol¨°gica, marcada per una fe cega en el marxisme. Marxistes, gent formada que pogu¨¦s pensar utilitzant l'aparell conceptual de Marx, n'hi havia pocs. Creients en les tesis divulgatives, a pilons. Caldria afegir-hi que es creia que la Uni¨® Sovi¨¨tica era bona i tot el que fessin els sovi¨¨tics estava b¨¦.

P. Al llibre parla de la seva intimitat sexual i de la repressi¨®, tamb¨¦ entre la gent d'esquerres.

R. La repressi¨® era molt potent, amb un sexisme brutal. Tamb¨¦ dins el partit. He vist cartes que deien a la direcci¨® de Par¨ªs: "Hi va tal militant que porta uns documents, per¨°, compte, ¨¦s M". Volia dir maric¨®n.

P. Vost¨¨ comen?a a sospitar de la seva sexualitat per un control policial a Par¨ªs.

R. La policia em va muntar una trampa. Primer em van fer unes fotografies en un bulevard. Dies despr¨¦s, un noi d'uns 15 anys m'estira la m¨¤niga i em pregunta si vull anar al llit amb ell. Vaig pensar que ho havia ent¨¨s malament, per¨° ho va repetir. Li vaig dir que no i va marxar. Llavors vaig veure l'home que m'havia fet fotos uns dies abans. No s¨¦ per qu¨¨ ho van fer. Jo llavors tenia una amiga. Potser van tenir una intu?ci¨®. Els policies s¨®n molt perspica?os. Tamb¨¦ podia ser una mala interpretaci¨® pel fet que, al restaurant de la facultat, jo seia al costat d'un estudiant alemany molt maco. No hi havia res entre nosaltres. Potser nom¨¦s volien espantar-me, que sab¨¦s que em vigilaven. Goytisolo i Castellet m'havien dit que policies espanyols es dedicaven al control, sobretot sexual, dels antifranquistes.