La f¨¤brica de sants

Especialment a Barcelona, i en part a tot Catalunya, hi ha tres sants que s¨®n venerats amb especial devoci¨®: la verge de Montserrat, sant Jordi i la mare de D¨¦u de la Merc¨¨. Dels tres, sant Jordi ¨¦s el m¨¦s antic de tots, encara que tot sembla arrencar d'una mera llegenda. Uns quants suposen que va ser un militar rom¨¤ de l'Orient Pr¨°xim (ra¨® per la qual ¨¦s venerat tant per l'esgl¨¦sia cat¨°lica o anglicana com per l'ortodoxa), nascut el 270 i sotm¨¨s a martiri el 303. L'Acta Sanctorum del segle V, i m¨¦s encara la Llegenda ¨¤uria de Jaume de la Vor¨¤gine, del segle XIII, en van consolidar la fama i la santificaci¨®. Un dia va ser canonitzat, per¨° tamb¨¦ un altre dia, cap a finals del segle XX, va perdre aquest atribut a manca de prou base historicoeclesi¨¤stica ?el papa Gelasi ja ho havia advertit l'any 496, per¨° els catalans, tossuts, mai no van fer cas d'aquesta admonici¨®.

Ja fa un quant temps que Catalunya promociona sants sense el vistiplau del Vatic¨¤

La Moreneta ¨¦s sens dubte la santa que posseeix m¨¦s reputaci¨®, i la m¨¦s admirada, estimada i preuada: la van trobar uns xiquets, tamb¨¦ segons la llegenda, l'any 880, i es va quedar accidentalment a Montserrat perqu¨¨ pesava massa i no va poder ser traslladada a Manresa, que ¨¦s on havia d'anar a parar. Els catalans ja la consideraven patrona de Catalunya des de fa segles, per¨° va ser Lle¨® XIII qui, el 1881, va proclamar-la oficialment padrina i protectora nostra.

Dels tres, la mare de D¨¦u de la Merc¨¨ ¨¦s la m¨¦s moderna, perqu¨¨ va n¨¦ixer al costat de l'orde dels mercedaris, l'any 1218, i va ser venerada a la gran ciutat, des de 1637, a causa d'una promesa votiva que va fer el Consell de Cent si aquesta verge alliberava Barcelona d'una plaga de llagostes. Sembla que les llagostes se'n van anar, per¨° mai no sabrem si va ser per un canvi del clima o per la intercessi¨® de la patrona de la nostra capital. Els tres sants van ser canonitzats al seu moment, i ¨¦s justa, i adequada a fe, la veneraci¨® que els professem, amb els matisos que cal fer quant a la figura de Jordi, el militar de Capad¨°cia.

Per¨° Catalunya, especialment als darrers decennis, s'ha dessacralitzat d'una manera m¨¦s que evident: la Merc¨¨ ¨¦s ara, sobretot, una festa amb bullanga i pirot¨¨cnia; la Moreneta permet sufragar, per la venda dels objectes m¨¦s kitsch que hom es pugui afigurar, les despeses monumentals de la Bas¨ªlica de Montserrat; i sant Jordi ¨¦s excusa noble per satisfer els anhels nacionalistes de tots els catalans. A causa d'aquesta secularitzaci¨® rampant de la nostra societat, Catalunya va comen?ar a promocionar a la categoria de sants persones que ni eren verges, ni havien patit martiri, ni havien fet miracles pr¨°piament dits: tota societat, encara avui, necessita s¨ªmbols de l'ordre del sagrat, cosa que els espanyols han ent¨¨s molt m¨¦s b¨¦ que nosaltres en conservar el ritual sacrificial de la taurom¨¤quia.

Salvador Espriu encara no va aconseguir la categoria de sant, per¨° s¨ª la de profeta: una mena de Jeremies del segle XX, investit de l'autoritat que atorga tota conniv¨¨ncia amb els llibres de la B¨ªblia. M¨¦s endavant, Catalunya va santificar el poeta Mart¨ª i Pol, no solament per mor de la seva poesia popular sin¨® tamb¨¦ ?i ho dic amb tot el respecte? perqu¨¨ patia en el propi cos una malaltia que en veritat martiritza. Despr¨¦s, o agermanat amb ell, va venir Llu¨ªs Llach, que va ser considerat mir¨ªfic a causa de la seva capacitat d'abrandar multituds estacades i proclamar l'evangeli de la independ¨¨ncia del pa¨ªs, sempre anhelada: "hem d'anar m¨¦s lluny".

L'¨²ltim dels laics o persones de carn i ossos que ha estat elevat als altars d'aquesta manera inapropiada ?perqu¨¨ sempre havia estat el Vatic¨¤ qui proclamava els sants, no cap altra inst¨¤ncia? ha estat Josep Guardiola, entrenador del Bar?a als darrers anys: molta gent considera que ha fet actes prodigiosos. Per¨° Catalunya, i Barcelona en especial, hauria de redre?ar aquesta tend¨¨ncia pagana, que podria dur-nos, un dia o altre, a una ruptura cism¨¤tica amb l'Esgl¨¦sia cat¨°lica, apost¨°lica i romana.