"S¨®c una pantera amb els ullals llimats"

I lliura'ns del mal. De tot mal. Dels ximples, dels petulants, els mentiders, els lladres, els impresentables, els idiotes, els avariciosos, els ignorants, les xules i els putos, i d'aquella mediocritat que ens t¨¦ paralitzats, acollonits i tristos. Cuida el teu ramat estimat. Am¨¦n, Terenci, am¨¦n". Amb aquestes paraules, en forma de parenostre, agra?a, fa uns dies, la fot¨°grafa Isabel Steva Hern¨¢ndez, Colita (Barcelona, 1940), el Premi Especial del Jurat Terenci Moix 2011 (un simb¨°lic euro). "He rebut molts premis i aqu¨ª em sento estimada i reconeguda, per¨° aquest ha estat especial perqu¨¨ el Terenci era un dels meus millors amics, ho compartia tot amb ell. Quan es va morir em vaig quedar gaireb¨¦ sense agenda", recorda la fot¨°grafa a la casa que t¨¦ al barri de la Bordeta, que comparteix amb cinc gats i dos gossos, Blas i Flora.

Amb 71 anys acabats de fer, la fot¨°grafa, coneguda pels retrats i les imatges que ha fotografiat sobre el m¨®n del flamenc —va ser l'ombra de la bailaora Carmen Amaya— i, sobretot, per la seva vinculaci¨® amb la gauche divine, conserva l'energia, el bon humor i el temperament que l'han caracteritzat sempre. "S¨®c una pantera amb els ullals llimats, l'edat s'ha encarregat de domar-me", assegura amb un somriure ple de joventut. Jubilada professionalment de la fotografia, ocupa el temps a ordenar un ampli arxiu amb el suport de la seva inseparable ajudant, la Gemma, "sis ulls hi veuen m¨¦s que dos", assegura l'artista. Per¨° reconeix que no ha desat la c¨¤mera. "Vivim una dictadura feixista de l'economia que ens t¨¦ oprimits com ho vam estar amb Franco". Per aix¨° no va dubtar a immortalitzar les mobilitzacions de la pla?a de Catalunya i el moviment 15-M.

Tampoc no es vol mantenir al marge en el debat sobre el futur dels arxius fotogr¨¤fics catalans. A Colita se l'ha pogut veure en les ¨²ltimes reunions del sector (a la presidida per Mascarell al Col¡¤legi de Periodistes i a la presentaci¨® de l'informe del Conca al Museu Nacional d'Art de Catalunya). "Confio en l'actual conseller de Cultura, el Ferran ¨¦s l'¨²ltima esperan?a blanca de la fotografia, ¨¦s l'¨²nic conseller que sap de Cultura dels darrers 30 anys, no entenc per qu¨¨ el tenien arraconat", diu amb rotunditat. "Un primer pas per tenir el control dels arxius dels fot¨°grafs catalans seria disposar d'una petita oficina i d'una bona base de dades. I aix¨° no deu ser gaire car".

Amb una llengua r¨¤pida i desimboltura segura que li ha costat m¨¦s d'un disgust, cosa que ella nega. "El que dic no of¨¨n a ning¨²". Colita assegura que no ent¨¦n la passi¨® per les c¨°pies vintage: "S¨®n fastigoses i solen estar plenes de merda. Vaig llen?ar milers de c¨°pies meves en l'¨²ltim trasllat. Ara seria rica". Davant d'aquest inter¨¨s per la c¨°pia original que tenen molts museus, assegura que el millor s¨®n les c¨°pies noves fetes amb les ¨²ltimes tecnologies, "com en l'exposici¨® de Brangul¨ª del CCCB que permeten veure tots els matisos del fot¨°graf".

La fot¨°grafa treballa i investiga, "cosa que no havia fet abans": maneja el Photoshop i mant¨¦ un compte de Facebook amb fotografies com les que s'agrupen sota el t¨ªtol Mira lo que veo cuando salgo de paseo, que alimenta amb les imatges que li sorprenen quan passeja. Hi ha dos temes que no li agradaria deixar de fer, "per¨° necessito alg¨² que m'hi arrossegui": fotografiar la veneraci¨® a la Verge Maria a Espanya i les rel¨ªquies religioses. "S¨®c atea i els trossos d'ossos i de m¨°mies em semblen repugnants, per¨° reconec que el tema em posa bastant". Colita nom¨¦s arrufa les celles i canvia d'humor quan se li parla de la pel¡¤l¨ªcula El c¨®nsul de sodoma, que el 2009 va fer Sigfrid Monleon sobre el seu altre gran amic Jaime Gil de Biedma. "No l'he vista ni penso veure-la. Si el Jaime se n'anava al llit amb uns o altres, millor per a ell, per¨° era molt m¨¦s que un follador".