Tots els mons de La Cua de Palla

Josep Benet va aconsellar a Max Cahner, que acabava de fundar amb Ramon Bastardas Edicions 62, que fes una col.lecci¨® inspirada en la prestigiosa S¨¦rie Noir de l'editorial Gallimard, nascuda el 1945 i dirigida per Marcel Duhamel. Dit i fet. L'any seg¨¹ent, el 1963, es comen?ava a publicar La Cua de Palla sota la direcci¨® de Manuel de Pedrolo. ?s la millor col.lecci¨® d'aquest g¨¨nere que s'ha fet a Catalunya, amb dues primeres etapes espl¨¨ndides, la de Pedrolo i la de Javier Coma i que, a ensopegades, va viure fins al 1999.

Ara, La Cua de Palla: retrat en groc i negre (Alrev¨¦s), de Jordi Canal i ?lex Mart¨ªn Escrib¨¤, analitza la hist¨°ria de la col.lecci¨® que encara viu en el nostre imaginari. Canal i Escrib¨¤ no es limiten a estudiar La Cua de Palla, sin¨® que la situen en el context de la novel.la negra i polic¨ªaca que s'ha fet i es fa a Catalunya i a Espanya. De fet, ¨¦s tamb¨¦ una hist¨°ria de gaireb¨¦ 50 anys del m¨®n editorial.

Edicions 62 no va permetre als autors del llibre consultar l'arxiu de La Cua

Neix Crims.cat, una nova col.lecci¨® negra i polic¨ªaca d'autors catalans i estrangers

El nom de la col.lecci¨® el va decidir el mateix Pedrolo. ?s una mica misteri¨®s. Segons Jaume Fuster, citat en el llibre, pot provenir d'una dita popular catalana: "tenir la cua de palla", que es completa amb: "qui t¨¦ la cua de palla, aviat se li enc¨¦n", que suposadament t¨¦ l'origen en uns versos del trobador Arnau d'Erill (segle XV): "Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla

Els objectius eren clars: facilitar als lectors catalans literatura que nom¨¦s havien llegit en castell¨¤; publicar autors nord-americans i europeus que no havien estat tradu?ts al catal¨¤ i ampliar la lectura en catal¨¤.

Durant l'etapa Pedrolo es van publicar 71 t¨ªtols. El primer va ser Parany per a una noia, de S¨¦bastien Japrisot, que acabava de guanyar a Fran?a el Grand Prix de la Litt¨¦rature Polici¨¨re. Ja amb la coberta dissenyada per Jordi Fornas, mort l'1 de setembre passat.

"El groc i el negre els vaig triar perqu¨¨ s¨®n dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt, perqu¨¨ una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar l'atenci¨® i fer vendre el llibre", va declarar el dissenyador. Tamb¨¦ va crear un logotip rod¨®, amb una cua de palla a mig fer, que t¨¦, segons expliquen Canal i Mart¨ªn Escrib¨¤, una gran semblan?a amb el s¨ªmbol de la pau.

Gaireb¨¦ no hi havia traductors professionals i s'hi van posar autors que ho tenien dif¨ªcil per publicar en la seva llengua. Rafael Tasis, Maria Aur¨¨lia Capmany, Joaquim Carb¨®, Ramon Folch i Camarasa, Joan Oliver i Pedrolos en van ser alguns.

Tamb¨¦ van patir problemes amb la censura i molts t¨ªtols van ser retornats amb notables supressions. El penjat de Saint Pholien, de Georges Simenon; El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain; Els culpables tenen por, de James Hadley Chase; Mirada per un mort, de John Le Carr¨¦, o Joc brut, de Pedrolo van ser algunes de les v¨ªctimes del llapis vermell.

La Cua de Palla pretenia publicar novel.la negra, polic¨ªaca, d'espionatge, totes les accepcions del g¨¨nere... cl¨¤ssics i contemporanis i tamb¨¦ autors catalans. Nom¨¦s van aconseguir-ho Pedrolo (Joc brut i Mossegar-se la cua) i ja en les acaballes de la col.lecci¨®, L'home que tenia ra¨®, d'Andreu Mart¨ªn.

Els textos catalans presentats eren fluixos liter¨¤riament o no tenien un bon nivell de catal¨¤.

Era una col.lecci¨® pionera, avan?ada en el temps, per¨°, La Cua de Palla va tenir poc ¨¨xit comercial. En el seu tancament, el 1970, hi van intervenir una s¨¨rie de circumst¨¤ncies, expliquen els autors del llibre. La crisi d'Edicions 62 arran de la redacci¨® de la Gran Enciclop¨¨dia Catalana, els problemes de la censura, la falta de tradici¨®, l'esc¨¤s h¨¤bit de lectura en catal¨¤.

Jordi Canal (Berga, 1966) i ?lex Mart¨ªn Escrib¨¤ (Barcelona, 1974) s¨®n fills de La Cua. "Em vaig aficionar al g¨¨nere negre amb La Cua de Palla. A Berga hi havia dues llibreries i una tenia un aparador fant¨¤stic, ple de llibres. Hi vaig veure un exemplar d'Un assassinat, noi, d'Allan Hunter amb notes a la coberta i quan vaig tenir diners el vaig anar a comprar. Aix¨ª em vaig enganxar i quan vaig treballar com a bibliotecari va ser un festival", diu Canal. ?s el director de la Biblioteca de la B¨°bila d'Hospitalet de Llobregat, la primera biblioteca p¨²blica del pa¨ªs dedicada al g¨¨nere negre.

Escrib¨¤ va comen?ar amb els catalans: Joc brut de Pedrolo i ja no va parar. ?s codirector del Congr¨¦s de Novel.la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca. Ha publicat diversos assajos, entre ells Catalana i criminal, un estudi sobre la novel.la polic¨ªaca catalana del segle XX.

Canal explica que Edicions 62 no els va permetre consultar l'arxiu de La Cua de Palla. "Est¨¤ en caixes sense catalogar en un magatzem. Ens han dit que hi ha material molt suc¨®s, per¨°... Qualsevol dia ho llan?aran perqu¨¨ els que hi treballen ara no tenen ni idea del que era La Cua de Palla".

A finals dels anys seixanta, Alianza va treure en butxaca t¨ªtols de Dashiell Hammett, Selecciones del S¨¦ptimo C¨ªrculo, 50 t¨ªtols de la col.lecci¨® de Jorge Luis Borges i d'Adolfo Bioy Casares; Libros de la Fortera encet¨¤ C¨ªrculo Negro (on Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n va publicar el 1974 Tatuaje). Dos anys abans, Jaume Fuster havia tret De mica en mica s'omple la pica. "Va ser com una fogonada en la penombra", digu¨¦ Andre Mart¨ªn, "i dic penombra, no foscor".

Despr¨¦s de la mort de Franco, el 1975, tot va anar m¨¦s de pressa. Bruguera i la seva s¨¨rie negra a la col.lecci¨® de butxaca Libro Amigo. El 1981, sortia la revista Gimlet. Es multiplicaven les col.leccions. En aquesta conjuntura, Edicions 62 va recitar La Cua amb el nom de Seleccions de La Cua de Palla. El primer t¨ªtol va sortir la diada de Sant Jordi de 1981, Les claus de vidre, de Dashiell Hammet.

Pedrolo va escollir alguns t¨ªtols de l'etapa anterior, per¨° durant quatre anys va funcionar sense director. Jaume Fuster, que es considerava deixeble de Pedrolo, s'hi postulava. "Es moria per ser el nou director, per¨° Edicions 62 va nomenar Javier Coma. Qu¨¨ va passar? No ho s¨¦", diu Mart¨ªn Escrib¨¤.

"Coma degu¨¦ ser una revoluci¨® a can 62. Un marxista internacionalista a una editorial que publicava en catal¨¤ i que tenia la voluntat de fer pa¨ªs", afegeix Canal.

Coma va imposar els seus criteris: nom¨¦s publicaria autors nord-americans del per¨ªode cl¨¤ssic. Una concessi¨®: va tenir que catalanitzar el seu nom. Javier es va convertir en Xavier. Va estar al front de Seleccions de La Cua de Palla durant 11 anys (1985-1996), va publicar 115 t¨ªtols, molts dels quals no havien estat tradu?ts al catal¨¤ ni tampoc al castell¨¤.

"El de Pedrolo i el de Coma eren dos projectes molt diferents, per¨° els dos molt v¨¤lids, amb una reflexi¨® i uns objectius concrets. Pedrolo volia tocar tots els pals i eixamplar la base de lectors. Coma, un gran especialista, va publicar autors de la primera i segona generaci¨® nord-americana", explica Canal.

Javier Coma hi va publicar tres llibres de refer¨¨ncia: Diccionari de la novel.la negra nord-americana (n¨²mero 50 de Seleccions de La Cua de Palla), Diccionari del cinema negre (n¨²mero 100) i Temes i autors de la novel.la negra: de la S¨¦rie Noire a La Cua de Palla (n¨²mero 150).

Aquest ¨²ltim no va sortir tan rod¨®, segons Mart¨ªn Escrib¨¤ i Canal, per la "gasiveria d'Edicions 62): per reduir costos li van fer eliminar tres importants apartats, els dedicats a David Goodis, Jim Thompson i Fredric Brown.

Aix¨° no va ser tot. Coma havia proposat fer un Diccionari de la cacera de bruixes amb Jos¨¦ Luis Guarner. Li van dir que era un tema poc comercial. Va improvisar a corre-cuita Temes i autors de la novel.la negra.

A poc a poc li van anar retallant l'autonomia.

"Crec que els canvis van comen?ar", afegeix Canal, "quan ?lex Broch, que havia creat la col.lecci¨® La Negra a l'editorial La Magrana, va passar a Edicions 62. Coma va proposar seguir publicant m¨¦s autors nord-americans de primera fila i Broch, fer una col.lecci¨® m¨¦s oberta, que ¨¦s el que es va imposar. "El cas ¨¦s que es van carregar la col.lecci¨®". Coma va marxar deixant un llegat espl¨¨ndid.

Despr¨¦s, la col.lecci¨® anir¨¤ pel pedregar. Passa a butxaca, El Cangur/Cua de Palla (2996-1997). Publica vuit t¨ªtols, molts d'ells del fons. El primer t¨ªtol va ser Parany per a una noia, de S¨¦bastien Japrisot. A la contraportada, deien que la primera edici¨® en catal¨¤ s'havia publicat el 1981 a Seleccions de La Cua de Palla. "La mateixa editorial havia oblidat que aquesta novel.la va inaugura La Cua de Palla el 1963", s'indignen els autors. La Nova Cua de Palla, un altre intent, va apar¨¨ixer el 2006. Nom¨¦s van publicar dos t¨ªtols. Van tornar-hi el 2009 amb Labutxaca/Cua de Palla. Va treure quatre t¨ªtols, tots reedicions del fons.

Si les dues primeres ¨¨poques van suposar el moment zenital de la col.lecci¨®, les tres darreres i ef¨ªmeres "han suposat malbaratament del seu prestigi".

En el record de tots, per¨°, queda La Cua de Palla i Seleccions de La Cua de Palla. Van introduir el g¨¨nere polic¨ªac a Catalunya; van donar a con¨¨ixer grans autors, van crear un model de llenguatge per les traduccions ?argot que posteriorment ser¨¤ adoptat pels escriptors aut¨°ctons?, van introduir un disseny emblem¨¤tic i van contribuir a la recuperaci¨® de potencials lectors en llengua catalana, conclouen els autors.

La Cua de Palla: retrat en groc i negre ¨¦s un llibre de refer¨¨ncia. A banda de l'evoluci¨® de la col.lecci¨® i de la seva contextualitzaci¨® en el panorama catal¨¤ i espanyol, inclou el cat¨¤leg de les obres, les adaptacions cinematogr¨¤fiques, cronologia de les edicions originals, ¨ªndex d'autors, il.lustracions...

Mor una col.lecci¨® em-blem¨¤tica i en neix una de nova. Al gener del 2012 sortir¨¤, editada per Alrev¨¦s, Crims.cat, que pren el nom d'una estupenda antologia d'autors negres catalans publicada per la mateixa editorial. El director ¨¦s ?lex Mart¨ªn Escrib¨¤.

El primer t¨ªtol ser¨¤ Hist¨°ria de mort, que Andreu Mart¨ªn public¨¤ el 1985 a la desapareguda editorial Laia. El segon, d'Agust¨ª Veh¨ª, un descobriment, com es va constatar a l'antologia anomenada. La nova col.lecci¨® alternar¨¤ autors catalans i estrangers.