Barcelona, ciutat de (re)disseny

Vint anys despr¨¦s de la gran eclosi¨® del disseny catal¨¤, qu¨¨ succeeix amb la marca Barcelona? Ja hi ha un estil particular ben establert o nom¨¦s va ser un miratge? La capital catalana continua sent un valor afegit per a dissenyadors i productes?

Tot i la crisi, sembla que Barcelona conserva el lloc que s'ha fet entre les ciutats que marquen tend¨¨ncies en el competitiu camp del disseny, i imposa un paradigma que es basa en la posada en valor del patrimoni hist¨°ric i la capacitat d'impulsar una creaci¨® d'avantguarda. Ecl¨¨ctic, fresc, pr¨¤ctic, innovador, de policromia atrevida, amb unes pinzellades barroques i una certa indulg¨¨ncia pels aspectes m¨¦s hedonistes de la vida: aix¨ª es plasma en l'imaginari col¡¤lectiu l'estil catal¨¤.

Entre el disseny elitista itali¨¤ i la freda democratitzaci¨® arribada de Su¨¨cia i de Finl¨¤ndia, Barcelona va trobar el seu cam¨ª i va ser capa? de crear una marca a partir d'una identitat pr¨°pia ben forta i una sorprenent capacitat de reinventar-se. I ho va fer cercant sempre nous motius d'inter¨¨s per als milions de turistes, molts d'habituals, que la visiten any rere any.

"Va ser impressionant com el disseny a Barcelona passava del no-res a ser un element configurador de la imatge de la ciutat i del pa¨ªs. La seva influ¨¨ncia en la ind¨²stria i la societat va ser revolucion¨¤ria i va contribuir a canviar la mentalitat i a crear un estil o escola amb personalitat pr¨°pia, que els de fora definien com de Barcelona", indica Daniel Giralt-Miracle, historiador de l'art, tot recordant la d¨¨cada de 1990.

Empresa i creadors: complicitat o fractura? "El problema ¨¦s que avui hi ha empreses i dissenyadors, mercat i creativitat. El boom es va produir quan l'avantguarda del disseny va aconseguir establir un di¨¤leg fruct¨ªfer amb la ind¨²stria, que ara s'ha interromput. Els joves no troben una mediaci¨® i generen propostes molt radicals, que no s'arriben a produir o que no es venen", assegura per la seva banda Oscar Tusquets, autor de productes que s¨®n sin¨°nims de Barcelona al m¨®n.

Roc¨ªo Santa Cruz, editora d'art i propiet¨¤ria de la galeria Ra¨ª?a Lupa, considera que "a Barcelona hi ha una relaci¨® molt estreta entre dissenyadors i artistes que no existeix en cap m¨¦s ciutat d'Europa. Per¨° la manca de suport institucional ha perm¨¨s que Madrid, molt m¨¦s forta econ¨°micament, hagi copiat diversos models sorgits des d'aqu¨ª". "En l'economia de la ciutat, la creaci¨® i la cultura no tenen la import¨¤ncia que haurien de tenir. Hem de donar suport al talent i a les empreses en projectes de mig i llarg termini. Barcelona ¨¦s una ciutat creadora i innovadora, on hi ha molt de talent, bones escoles i tallers de producci¨®, per¨° poc mercat i menys difusi¨® internacional", afegeix Santa Cruz. No deu anar errada tenint en compte que a Design Miami, que s'inaugura a final de mes, no hi ha cap participant catal¨¤ ni espanyol.

Segons els experts, l'imparable augment del cost de la vida, un dels mals col¡¤laterals de l'¨¨xit de la marca Barcelona al m¨®n, no es correspon amb l'increment de la qualitat de l'oferta. A m¨¦s, l'obsessi¨® pel fitxatge estranger ha contribu?t a descuidar els creadors locals, que, sovint, se n'han anat. ?s el cas del dissenyador H¨¦ctor Serrano, que triomfa a Londres: "Aqu¨ª l'estil barcelon¨ª es considera fresc, original i ple d'energia. Jo treballo amb empreses espanyoles i brit¨¤niques i penso que, des del punt de vista creatiu, estem en un moment de reflexi¨®, ens hem de q¨¹estionar cap on anem".

La nova generaci¨® de dissenyadors sap que ho t¨¦ dif¨ªcil. "Per aix¨° ens impliquem cada vegada m¨¦s en la creaci¨®, producci¨® i gesti¨® de petites col¡¤leccions, adre?ades a un consumidor que busca la singularitat del producte. Personalment, m'interessa el contrast entre el rural i l'urb¨¤, per aix¨° treballo amb empreses especialitzades i tamb¨¦ artesans de petits pobles", explica el jove dissenyador Gerard Molin¨¦, conven?ut que "l'artesania ¨¦s el futur del disseny industrial".

La marca Barcelona en la xarxa. Molts pensen que en els darrers anys Barcelona, que, durant d¨¨cades ha estat la capital del disseny espanyol, ha anat perdent protagonisme. "Barcelona va funcionar sempre gr¨¤cies a una in¨¨rcia, generada per la fortalesa creativa del sector. ?s temps de dur a terme pol¨ªtiques conscients, buscar nous mercats i apostar per la internacionalitzaci¨®. ?s un proc¨¦s a mig i llarg termini que ha d'involucrar tots els agents: dissenyadors, associacions, empreses i escoles", indica Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat, que entre les iniciatives per incrementar la pres¨¨ncia de Catalunya a l'estranger ha anunciat la participaci¨®, per primera vegada, a la Biennal d'Arquitectura de Ven¨¨cia 2012, despr¨¦s de l'¨¨xit aconseguit a la seva hom¨°loga d'art.

Ainhoa Grandes, directora de la Fundaci¨® Macba, tamb¨¦ ¨¦s del parer que Barcelona ha perdut protagonisme i, encara que Madrid sigui la ciutat que m¨¦s despunta com a antagonista hist¨°rica, Val¨¨ncia i el Pa¨ªs Basc han entrat en joc. "Des del punt de vist institucional, fins que es defineixi el Disseny Hub, ¨¦s un moment d'impasse. A part, em sembla que hi ha menys botigues de mobles i objectes de disseny a Barcelona que a Madrid, no s¨¦ si per manca de demanda o perqu¨¨ el p¨²blic barcelon¨ª s'ha tornat m¨¦s conservador", afirma Grandes.

Un dels grans s¨ªmbols de la marca Barcelona al m¨®n ¨¦s Vin?on, meta obligada, omnipresent en guies i reportatges internacionals. "Barcelona ¨¦s una ciutat de creadors i ha de mantenir la seva peculiaritat. La globalitzaci¨® ha empetitit el m¨®n, o sigui que cal apostar per l'especificitat. Per aix¨° provem sempre de tenir productes en exclusiva o com a m¨ªnim determinats colors, com el negre, d'alguns productes. Ara mateix, nom¨¦s el 25% del mobiliari que tenim ¨¦s catal¨¤, en canvi la majoria dels objectes de regal s¨®n d'aqu¨ª", explica Sergio Amat, director de Vin?on i tercera generaci¨® de la fam¨ªlia que va crear el concepte del supermercat del disseny.

Mentre que a Barcelona continua sent una botiga de culte, per a aut¨°ctons i estrangers, la primavera passada Vin?on va haver de tancar l'establiment que va obrir a Madrid durant els anys daurats. "Aix¨° confirma que Barcelona t¨¦ una cultura del consum del disseny molt elevada", assegura Manuel Outomuro, fot¨°graf de moda, que amb els seus reportatges va contribuir a la creaci¨® de l'estil Barcelona.

Els espais del disseny. Amb 28.000 m?, el Disseny Hub Barcelona (Dhub), que l'estudi MBM est¨¤ construint a la pla?a de les Gl¨°ries, s'hauria de convertir en la base del disseny catal¨¤, juntament amb el Foment de les Arts i del Dissent (FAD) i la Fundaci¨® BCD (Barcelona Centre de Disseny). "El nostre error va ser que la ind¨²stria no va internacionalitzar la seva oferta, perqu¨¨ hi havia prou mercat interior i, quan el consum va disminuir, les petites i mitjanes empreses no van poder equilibrar el balan? amb la venda en altres pa?sos. Barcelona produeix bons dissenyadors, per¨° molts es veuen obligats a marxar fora", afirma Ramon Prat, fundador de l'editorial Actar i comissari en cap del Dhub. L'edifici, que ha costat 100 milions d'euros amb la museografia inclosa, reunir¨¤ totes les col¡¤leccions d'arts decoratives de l'Ajuntament. Segons Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura, "el 2013 s'inaugurar¨¤ i ser¨¤ la casa del disseny, des de la formaci¨® fins al patrimoni. Per la mateixa dimensi¨® del projecte, seria bo que altres institucions p¨²bliques i privades com el FAD o el BCD tinguin un paper en la gesti¨®". Hi ha moltes esperances en el paper pr¨¤ctic i conceptual del Dhub. "Podria ajudar les empreses a canviar el seu ADN estructural, per adaptar-lo als nous contextos sociopol¨ªtics, i els dissenyadors a donar respostes competitives i a no treballar fora de la realitat", indica Prat.

Tot i la crisi, a l'estranger el nom de Barcelona continua sent sin¨°nim d'¨¨xit. Ho demostra l'Institut Europeu del Disseny, xarxa social de centres dedicats a la formaci¨® en disseny, creada a It¨¤lia, que acaba d'inaugurar a Gr¨¤cia una nova seu de 5.000 m?, amb una inversi¨® de 4,5 milions d'euros. L'empresa l¨ªder en il¡¤luminaci¨® iGuzzini ha fet el mateix a Sant Cugat del Vall¨¨s, amb un innovador edifici en forma de bombeta de Josep Mi¨¤s, que ha suposat una inversi¨® de 25 milions d'euros. "A Barcelona, abans de la crisi econ¨°mica, ja hi havia una crisi creativa. El boom va fer que ens adormissim i el disseny barcelon¨ª va perdre for?a i frescor. La crisi pot ser una oportunitat perqu¨¨ ressorgeixi l'esperit latent i el canvi generacional provoqui una nova ebullici¨® creativa", reflexiona Josep Masbernat, director t¨¨cnic d'iGuzzini.

Nom¨¦s queda per veure si aquesta ebullici¨® tindr¨¤ resposta en la ind¨²stria. Ara, la situaci¨® est¨¤ relativament estancada, per¨° fa uns anys a Barcelona van comen?ar a apar¨¨ixer les primeres galeries de disseny, un h¨ªbrid entre la galeria d'art i la botiga d'objectes firmats, com Il¡¤lacions, del dissenyador Xavier Franquesa i l'arquitecta Ellen Rapeliu, o Room Service, d'Emilio ?lvarez. "Encara que la marca Barcelona ¨¦s un dels nostres grans actius, el 75% dels nostres dissenyadors s¨®n de fora, la majoria d'Holanda. Donem suport a la sostenibilitat i el treball d'autor, mitjan?ant produccions limitades de dissenyadors que cuiden personalment la fabricaci¨®, la integraci¨® en el mercat i tamb¨¦ dels preus de les peces, com Piet Hein Eek, Maarten Baas o Lopez & Rivera", explica ?lvarez.

El PIB del disseny. "Hem de convertir el coneixement i la innovaci¨® en PIB i sortir de la crisi amb valor afegit. Durant anys l'avantguarda ha estat fora del sistema tecnol¨°gic i social, de l'economia del coneixement i del PIB. Ara, la nostra feina, des de l'avantguarda, ¨¦s liderar la ind¨²stria cultural i la innovaci¨® en arquitectura i disseny", afirma Enric Ruiz-Geli, arquitecte visionari, conegut per projectes ins¨°lits com Villa Nurbs a Empuriabrava o el multipremiat Media-TIC, que acaba de ser nomenat millor edifici del 2011 pel World Architectural Festival.

Potser ¨¦s el moment de tornar a cuidar la marca Barcelona, abandonar les tend¨¨ncies globalitzades i la pol¨ªtica dels grans noms, apostar per l'especificitat i la peculiaritat i desempolsar la capacitat de reinventar-se, que tan fascinant i poderosa resultava als ulls del m¨®n durant la d¨¨cada de 1990.

"Ens hem de deixar de queixar, el disseny barcelon¨ª t¨¦ una salut excel¡¤lent. No hi havia hagut mai tantes escoles, empreses, revistes i dissenyadors. Fa 40 anys aix¨° era un desert. Objectivament, estem millor que mai, per¨° no som on haur¨ªem de ser, es va perdre una oportunitat important de posar en contacte talents i empreses, creaci¨® i producci¨® i no aconseguim mantenir el ritme inicial", lamenta Juli Capella, arquitecte, te¨°ric del disseny i autor de Bravos, un llibre que aplega l'obra de 21 dissenyadors, que l'Ag¨¨ncia Espanyola de Cooperaci¨® Internacional per al Desenvolupament ha convertit en una mostra itinerant per ciutats com Washington, Los Angeles i Se¨¹l.

"Hem de redefinir la nostra manera de fer disseny i fer-ne oferta. Ja no n'hi ha prou amb el mercat nacional i les petites exportacions. Cal aprofitar les potencialitats creatives, industrials, artesanals i mercatol¨°giques per fer-nos presents en un m¨®n de concurr¨¨ncia ferotge. No s¨¦ si en el futur podrem mantenir una identitat espec¨ªfica, per¨° ho hem d'intentar. Tenim escoles, dissenyadors, te¨°rics i aviat tindrem un museu, tot aix¨° ¨¦s terra abonada per enfrontar-nos als reptes del futur", conclou Giralt-Miracle.