"El fet local ¨¦s el que et fa original"

Porta 36 anys donant guerra als escenaris. Dir que ¨¦s una llegenda viva pot ser, a m¨¦s de t¨°pic, injust, perqu¨¨ Miquel Gil (Catarroja, 1956) a m¨¦s d'estar ben viu i de no parar, ¨¦s ben actual i es reinventa sempre que pot. Per¨°, i aquesta energia? "Quan ¨¦s un tema de vici, no cansa", assegura el cantautor valenci¨¤ que agrega: "cantar ¨¦s un tema de const¨¤ncia". Ha tret un nou disc, Per Marcianes (Temps Record), que ja ha estat foguejat en diversos auditoris amb solv¨¨ncia i ¨¨xit de cr¨ªtica. El 17 de desembre vinent actua a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vall¨¨s, un bon lloc per prendre el pols a aquest exmembre d'Al Tall. Un home vehement que admet que "amb aquest disc volia deixar const¨¤ncia de l'evoluci¨® que he viscut en els darrers tres anys, les perip¨¨cies de l'artista". ?s bo escoltar la pe?a Posa'm les ulleres per entendre-ho com cal.

Ning¨² el va obligar a abandonar Al Tall despr¨¦s de deu anys de la seva fundaci¨®, per¨° a finals dels vuitanta, el cantant de Catarroja —percussionista de formaci¨®— necessitava respirar altres aires i transgredir els l¨ªmits del folk per endinsar-se en els camins del mestissatge, encara poc explorats en aquella ¨¨poca. Aix¨ª va crear Terminal Sur, un grup carregat de bones idees i avan?at al seu temps que no va tenir la paci¨¨ncia d'esperar que arrib¨¦s l'hora d'aix¨° que hi ha qui anomena world music. ?s un home valent, un artista que treballa all¨¤ on pot, fet complicat al Pa¨ªs Valenci¨¤, sovint en proc¨¦s de desertitzaci¨® cultural a causa de fen¨°mens pol¨ªtics. "He pogut treballar a Picassent, ¨¦s un treball molt local que va donar unes can?ons tamb¨¦". ?s un artista que ent¨¦n la m¨²sica com un tot, per aix¨° durant l'entrevista no perd l'oportunitat en destacar la feina que ha anat fent amb el trompetista David Pastor.

Sobre el moment actual del cantautor, de l'artista en general vaja, Miquel Gil lamenta que "amb la crisi tot ¨¦s velocitat, no hi ha temps per pensar". Cal ser prosaic en els temps en qu¨¨ vivim: "La gent fa n¨²meros a ¨²ltima hora, abans es preparaven coses amb dos mesos de coll, ara t'ho demanen en deu dies [...] i avui, amb la crisi, no pots dir que no". M¨¦s canvis. Gil mant¨¦ que "ara als artistes se'ns demana m¨¦s show". Per¨° no ho dramatitza perqu¨¨ "¨¦s normal, aix¨° passa a tots els llenguatges musicals". No tothom ho sap fer igual, ¨¦s clar: "Abans potser qui ho tenia m¨¦s per la m¨¤ tot aix¨° era l'Ovidi Montllor".

Parlant d'etiquetes musicals i de tend¨¨ncies actuals, l'artista de Catarroja indica que "ara hi ha la moda de dir-li folk al que en realitat ¨¦s folk-indie". Sobre la massa de producci¨® musical, "al Pa¨ªs Valenci¨¤ hi ha un moment musical molt bo", opina Miquel Gil i posa exemples: "Orxata SoundSystem. Obrint Pas, Feliu Ventura,... tenim molta gent que s'est¨¤ consolidant". I no nom¨¦s aix¨° sin¨® que, "a m¨¦s, s¨®n gent que en la seva maduresa mira a la m¨²sica de transmissi¨® oral, i aix¨° en un m¨®n on tot est¨¤ a toc de clic". I en aquest m¨®n globalitzat, de Spotify, iTunes, Youtube i Facebook i Twitter ¨¦s "el fet local ¨¦s el que et fa ser original", subratlla Gil mirant directament als ulls. Sap que t¨¦ ra¨®.

A la pregunta de si creu que tanta barreja treu subst¨¤ncia a l'origen de la m¨²sica popular, Miquel Gil adverteix, ben seri¨®s que "la paraula 'puresa' em posa molt nervi¨®s, m'agrada la contaminaci¨® humana". En tot cas, pren el repte per les banyes i exposa que "la m¨²sica popular i tradicional al Pa¨ªs Valenci¨¤ s'ha tret la caspa, en canvi a Catalunya aix¨° no ha passat, encara hi ha clix¨¦s". Gil ¨¦s un valenci¨¤ en¨¨rgic, de veu greu, m¨²sic treballat i treballador, que assegura que tot aix¨° es fa "tan sols per poder emocionar al p¨²blic". Un rom¨¤ntic? Tant ¨¦s.