Pol¨ªtica d'aprofitament

L'inici de l'any ¨¦s un bon moment per formular desitjos. I ¨¦s tamb¨¦ una ocasi¨® per demanar-ne un per a l'arquitectura, que ha estat un dels s¨ªmptomes del per¨ªode que ha finalitzat i una de les v¨ªctimes de la crisi actual. L'arquitectura, especialment a les nostres ciutats, ha de donar un nou sentit a la idea d'aprofitar. Haurem de partir del que tenim d'una manera m¨¦s decidida, i aix¨° atorga al terme aprofitar un sentit m¨¦s enll¨¤ de la rehabilitaci¨®. Aprofitar hauria de ser un cam¨ª per repensar el projecte d'arquitectura, tal com l'hem ent¨¨s fins ara. Donar-li a l'aprofitar un sentit ampli, pot esdevenir el que doni contingut a una necess¨¤ria arquitectura de la realitat.

En el m¨®n pag¨¨s no es llen?a res; a la ciutat les coses s¨®n diferents, per¨° resulta dif¨ªcil compaginar la conscienciaci¨® dels ciutadans sobre la quantitat de deixalles que generem i, en canvi, no practicar el mateix amb la ciutat. Alg¨² creu que aquests edificis de l'Eixample on es mant¨¦ la fa?ana despr¨¦s d'enderrocar-los s¨®n un exemple d'aprofitament? A Barcelona, i per extensi¨® a la resta del pa¨ªs, hem vist un bon nombre de casos d'un aprofitament equivocat, el cas de Les Arenes n'¨¦s un exemple tan clar que al final ha esdevingut un exemple del contrari. Esperem que amb la Monumental no cometem la mateixa equivocaci¨®.

Les Arenes ¨¦s un cas d'un aprofitament equivocat; que amb la Monumental no passi

La nova Filmoteca ha caducat. Fer edificis singulars per arreglar un barri est¨¤ superat

Aprofitar suposa incorporar un pensament que no utilitzi el cos edificat com un camp d'experimentaci¨® formal amb qu¨¨ il.lustrar el virtuosisme de la intervenci¨®, sin¨® que parteixi de modificar-ne el necessari donant-li una altra utilitat. Aprofitar significa clarament afegir en lloc de partir de zero.

Aprofitar ¨¦s pensar en un protocol per seguir amb all¨° constru?t, pensant no tant en les necessitats pol¨ªtiques immediates, derivades de la localitzaci¨® de l'edifici, sin¨® en les caracter¨ªstiques de l'espai que cal aprofitar. Massa sovint tenim la impressi¨® que la decisi¨® de fer tal o tal cosa amb un edifici en des¨²s ha estat una decisi¨® discutible; no n'hi ha prou amb convocar un concurs d'arquitectura si la decisi¨® inicial ¨¦s equivocada. Els edificis, com a material, permeten uns usos diferents d'aquells pels quals es van pensar, per¨° ¨¦s clar que no serveixen per a qualsevol cosa. Hem d'atorgar tanta import¨¤ncia al concurs com al resultat; el projecte d'un edifici comen?a en les bases del concurs i els jurats s¨®n una cosa massa important per resoldre'ls administrativament.

L'arquitectura ha de ser concebuda tamb¨¦ com un proc¨¦s i el projecte d'arquitectura haur¨¤ d'incorporar aspectes com la log¨ªstica o la programaci¨®. Aix¨ª, potser la nova Filmoteca pensada amb una programaci¨® m¨¦s afinada, m¨¦s complexa i amb un sentit m¨¦s democr¨¤tic de governar hauria escampat per les sales de cinema barcelonines la seva activitat, i no donaria la impressi¨® d'estar caducada abans d'inaugurar-se, tan gran, tan brutal, tan manifest. Tot d'una la teoria que els edificis d'equipaments singulars arreglarien els barris amb la seva pres¨¨ncia ha quedat superada pels esdeveniments. Necessitem una altra manera de pensar els projectes d'arquitectura.

Una arquitectura millor s'ha d'obrir pas entre formes extravagants i impossibles que els virtuosos del c¨¤lcul d'estructures, potser ing¨¨nuament, han fet possible, fent-nos creure que tot es podia aguantar, i al final resulta que no s'aguantava per enlloc. Una arquitectura que s'obstini a demostrar que est¨¤ pensada com una capa m¨¦s, la d'aquesta ¨¨poca, i les que han de venir seguiran completant-la igual que a les nostres ciutats que el temps modifica any rere any. L'arquitectura que ve pot prescindir perfectament de l'aspecte final, del com quedar¨¤, aquest tamb¨¦ ¨¦s un cam¨ª per acceptar que certes coses tenen l'aspecte que tenen i nosaltres som els que estem desenfocats, com el cas de Gl¨°ries, per exemple. Una arquitectura i uns arquitectes que tossudament renunci?n a representar els seus projectes amb renders d'aspecte maquillat, fals i publicitari, nom¨¦s per satisfer la manca d'imaginaci¨® dels promotors que ens han dut on som. Una arquitectura que representi, sense intermediaris, un estat d'¨¤nim en relaci¨® amb la vida.