Manera d'escriure

DIARI D'UNS ANYS

(1975-1981)

Montserrat Roig

Acontravent

250 p¨¤gines. 19,50 euros

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) t¨¦ aquella manera d'escriure. Com si sentissis parlar l'¨¤via, la mare, la filla, la tieta... Ho va ser tot. Perqu¨¨ ¨¦s aquella manera d'escriure d'alg¨² que et parla de prop. Per qu¨¨ t¨¦ aquella manera d'escriure? Diari d'uns anys (1975-1981) ofereix una possible resposta.

Estem davant de part dels articles de Roig a Mundo Diario, Gu¨ªa del Ocio i Avui. Roig no acaba d'arribar. Abans ha passat per Serra d'Or, Tele/eXpr¨¦s, Destino, Cuadernos para el di¨¢logo... I paral.lelament est¨¤ pujant els graons de la seva carrera liter¨¤ria. Roig est¨¤ en estat de xup-xup. I potser hi ha en l'esperit d'aquesta antologia aix¨°: la cassola de fricand¨® endiumenjat de pis de l'Eixample. El moment que s'est¨¤ guisant la certa gl¨°ria de Roig. ?s q¨¹esti¨® de temps. I tamb¨¦ d'ingredients.

Aquesta antologia est¨¤ endre?ada any per any: de 1975 a 1981. Pot ser un ordre l¨°gic. Per¨° no tinc clar que aix¨ª esdevingui sols una cr¨°nica de la Transici¨®. Expl¨ªcita potser s¨ª, per¨° impl¨ªcita? Hi pot haver un altre ordre. Olorin el guisat i sentiran que si el temps d'aquests articles ¨¦s vital ¨¦s perqu¨¨ la seva olor assenyala el cam¨ª de taula. I aix¨° ¨¦s perqu¨¨ el que importa ¨¦s l'espai. El lloc.

De 1975 a 1979 (Mundo Diario) Roig viu a la mem¨°ria. La cerca, la desempolsa, vol que aparegui la geografia: "La Catalunya real ¨¦s soterrada, algun dia tornar¨¤ a sorgir". Van i v¨¦nen paisatges: la Guerra Civil; exiliats; la Rep¨²blica; la Mancomunitat... I, ¨¦s clar, el decorat de tot aix¨° ¨¦s el cart¨® pedra de la Transici¨®. Territori pantan¨®s, castell de la por: "Ja s¨¦ que haurem de patir m¨¦s d'una decepci¨®, potser perqu¨¨ ens costa adequar el somni col¡¤lectiu que hem portat a dintre durant 40 anys", escriu el juliol de 1977.

Saltar¨¤ d'aquesta terra d'incerteses i il¡¤lusions per refugiar-se al costumisme. De 1979 a 1981 (Gu¨ªa del Ocio) Roig Eixampleja. Aquella rep¨²blica de quadradets on moren "velles que es tanquen amb baldes i forrellats"; on les porteres s'exhibeixen amb la bata de boitin¨¦... Barceloneja amb les revetlles de Sant Joan, les orquestres, els terrats; els caf¨¨s, els cambrers barcelonins "senyors, discrets, atents, una mica orgullosos". ?s la redescoberta del pa¨ªs del costum perqu¨¨ "una de les coses que hem perdut ¨¦s el dret a la nost¨¤lgia".

I s¨ª, salt cap a 1981 (Avui). Apareix el nou pa¨ªs... El tot. Roig esclata. Parla de tot. El guisat ja arriba a totes les taules i plats. ?s l'inici de la gran articulista per a tots els p¨²blics i temes. Roig volia arribar aqu¨ª. Per¨° on ¨¦s aqu¨ª?

Roger Sempere diu al pr¨°leg que el recull descobreix aquest "espai Roig" que es mou en tres eixos: catalanista, feminista i d'esquerres. ?s aix¨ª. Roig volia arribar all¨ª. Perqu¨¨ si t¨¦ aquella manera d'escriure ¨¦s perqu¨¨ recorda, per exemple, a Rosa Maria Arquimbau (fins i tot tenen la mateixa fesomia), una de les brillants periodistes republicanes. I, i, i, amb els mateixos tres eixos: catalanista, feminista i d'esquerres. I, i, i, que encetaria la maduresa period¨ªstica amb la seva m¨ªtica columna a La Humanitat, Whisky&soda. I, i, i, amb una carrera novel.l¨ªstica. Tot pels aires el 1936.

Roig t¨¦ aquella manera d'escriure perqu¨¨ t¨¦ la llavor en la millor tradici¨® de l'articulisme catal¨¤. Roig sagarreja, soldevileja. Com Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, parla de tot. Amb la facilitat de qui et parla molt a prop i ho fa amb les paraules que fem servir tots. Amb un pim-pam. Amb una cleca i una car¨ªcia. Com si et xerr¨¦s del menjador estant. O a peu de porteria. O baixant de l'autob¨²s. T¨¦ aquella manera d'escriure. De quan les coses s¨®n certes i clares.

Als articles aplegats ara de Montserrat Roig es guisa la seva merescuda gl¨°ria.