El gran moment de la m¨²sica valenciana

Qualsevol observador cultural haur¨¤ pogut comprovar, en els ¨²ltims anys, la formidable explosi¨® de grups i solistes musicals en valenci¨¤. No crec que siga una casualitat. La nostra m¨²sica havia viscut una edat d¡¯or a partir dels anys 60, amb el fenomen de la Nova Can?¨®. Ovidi Montllor, Al Tall o, sobretot, Raimon van suposar un revulsiu formidable en una societat adormida pel franquisme. I tots ells van trobar, a m¨¦s, l¡¯audi¨¨ncia i la complicitat del p¨²blic i dels seus col¡¤legues a Catalunya i les Illes Balears.

A partir dels anys 80, per¨°, amb la normalitzaci¨® democr¨¤tica, tot el que suposava cantar en valenci¨¤/catal¨¤ va comen?ar a ser considerat, per les noves autoritats postfranquistes, com un luxe prescindible o, m¨¦s exactament, una veu cr¨ªtica que era millor acallar. S¡¯estengu¨¦, doncs, un tel¨® d¡¯acer al voltant de la nostra m¨²sica.

Tot aix¨° va comen?ar a canviar als anys 90. Una nova generaci¨® volia prendre-hi el tim¨®. En experi¨¨ncies que ara avaluem ub¨¨rrimes, com els concerts Tirant de rock, d¡¯Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤, noves veus i sonoritats prenien el relleu del canvi dels 60. En una d¡¯aquestes celebracions es va donar a con¨¦ixer Obrint Pas.

Amb les can?ons de Xavi Sarri¨¤ i la resta del grup, en efecte, una nova etapa s¡¯enceta. La revolta de l¡¯¨¤nima (1997) va ser el seu primer disc. I, a partir d¡¯ac¨ª, el fenomen es torna imparable. Recollint la tradici¨® popular (amb instruments com la dol?aina) i conjuminant-la amb una visi¨® radical del rock, Obrint Pas va fer honor al seu nom. Amb ells comen?a aquesta hist¨°ria. Personalment, tinc l¡¯¨¤lbum Benvinguts al parad¨ªs (2007) en un altar particular. ?s un conjunt de temes poderos¨ªssim, ben resolts, d¡¯alta qualitat, inoblidables. El grup es desfaria, anys despr¨¦s, per¨° el cam¨ª estava lliure.

Per eixa senda circulen, ara (tots deutors, d¡¯alguna manera d¡¯Obrint Pas), l¡¯¨¤mplia varietat de sons que informa un panorama incre?blement ric. Ac¨ª caben moltes tend¨¨ncies, des de la m¨²sica festiva de La f¨²miga o Auxili al comp¨¤s solemne de cantautors de tall cl¨¤ssic, com ?scar Briz, Feliu Ventura o Pau Alabajos, des de l¡¯experimentalisme moderat de Giner o Verdcel a propostes m¨¦s arriscades, com la de Carles D¨¦nia o el jazz i els homenatges a la chanson de la seua germana Eva D¨¦nia...

Quan es fa un llistat sempre pateixes per tots els noms que oblides. El lector ja ho comprendr¨¤. S¨ª que m¡¯agradaria incloure una de les formacions que preferisc, S¨¨nior i el cor brutal. Els de Miquel ?ngel Landete han sabut oferir un so diferent, de resson¨¤ncies nordamericanes. I aix¨° amb unes lletres influ?des, com tants altres dels ac¨ª citats, per la informalitat harm¨°nica i la despreocupaci¨® ling¨¹¨ªstica dels mallorquins Ant¨°nia Font (que, despr¨¦s d¡¯uns anys de silenci, enguany han tornat).

Fa uns anys vaig poder assistir a un concert de S¨¨nior. Hi feia de teloner un tipus curi¨®s que, armat nom¨¦s amb una guitarra el¨¨ctrica, oferia un so deutor en primera inst¨¤ncia del de Landete per¨° amb la seua pr¨°pia personalitat. Es deia Joe Pask i crec que haurem d¡¯estar atents a aquest nom en el futur.

Tampoc voldria oblidar-me d¡¯una de les propostes m¨¦s radicals aparegudes m¨¦s recentment. Es tracta del grup Aina Palmer, capitanejat per l¡¯escriptora i professora Aina Monferrer. Com ara de discos se¡¯n venen pocs i tots regnen a Youtube (i en els directes, ¨°bviament), fa poques setmanes que Aina Palmer hi va oferir una experi¨¨ncia musical (que inclou al final una versi¨® antol¨°gicament perversa de l¡¯Himne de la Comunitat) que val la pena veure: Solatge https://www.youtube.com/watch?v=T5u6-qy7wU8

Poc s¡¯imaginava Raimon que, amb aquell tema ¨CAl vent- compost en 1959 mentre anava de X¨¤tiva a Val¨¨ncia a la part del darrere d¡¯una vespa estava inaugurant un moviment magn¨ªfic que no t¨¦ aturador, i que circula pel segle XXI amb m¨¦s energia si cap que quan va ser inaugurat als anys 60 del segle passat.

Sense m¨²sica, va dir alg¨², la vida no tindria sentit. Sense m¨²sica valenciana ¨Cm¨²sica en valenci¨¤- ens quedar¨ªem sense banda sonora. I, quan s¡¯ha conegut el cinemascope, qui vol tornar al cine mut?