Senior: el poder de la paraula

La relaci¨® entre m¨²sica i literatura ¨¦s antiga. Molt antiga. S¨®n dos arts que alguna vegada es juraren amor etern sense saber que alg¨², algun dia, inventaria la impremta. Perqu¨¨, de fet, el costum de llegir en silenci la lletra sobre el paper ¨¦s, com aquell qui diu, de fa quatre dies. Abans, senzillament, la literatura s¡¯escoltava. Boeci en va teoritzar ¨¤mpliament. I Homer ho va reiterar, de la Il¨ªada a l¡¯Odissea, com altres an¨°nims en el Cantar de Mio Cid i els ¨²ltims trobadors, tan preocupats per la seua fama i per la primera Inquisici¨®, en les seues peces. La paraula anava abra?ada a la melodia.

Despr¨¦s, ja ho hem dit, tot all¨° canviaria. I no nom¨¦s per la impremta. Les transformacions culturals i econ¨°miques van fer de la literatura patrimoni quasi exclusiu del paper, si m¨¦s no en la consci¨¨ncia col¡¤lectiva. La ¡°imatge liter¨¤ria¡±, doncs, va canviar: la de l¡¯asceta assegut amb la ploma a la m¨¤ sota una llum fam¨¨lica va guanyar a la de l¡¯artista dret davant la pla?a p¨²blica o la cort amb un instrument a la m¨¤ i la paraula a la boca. I el temps passava. Els m¨²sics esdevenien m¨²sics i els escriptors, escriptors, per m¨¦s que Gide cridara al cel ¡°en franc¨¦s? No, jo voldria escriure en m¨²sica¡±. Un dia, fins i tot, hi ha qui va oblidar que els cantautors eren poetes. I tamb¨¦, que els bons cantautors eren bons poetes.

Per sort, no van faltar tampoc els qui ens ho recordaren a temps, i m¨¦s per aquestes latituds, ja des dels anys seixanta i setanta. Ja sabem: Llach, Ovidi, Raimon. Tants d¡¯altres. Ells van tornar a posar damunt la taula una evid¨¨ncia: la intimitat comuna de m¨²sica i literatura. I ho van fer com els avantpassats, escrivint els sons i els mots del que despr¨¦s, amb una guitarra a la m¨¤, seria veu. A l¡¯¨²ltim d¡¯aquest llinatge li diuen Miquel ?ngel Landete, per¨° el coneixem com a Senior, ¡°un professor d¡¯inform¨¤tica que feia can?ons¡±, que ha esdevingut ¡°un que fa can?ons que treballa de professor, que ¨¦s diferent¡±. El seu ¨²ltim ¨¤lbum amb El Cor Brutal col¡¤lecciona elogis i premis ¡ªl¡¯¨²ltim i m¨¦s sonat el de la revista Enderrock¨C, mentre reitera que no, que no podem parlar de m¨²sica sense parlar de literatura. Almenys no de la seua, ¨¦s clar.

¡°Des de fa deu o quinze anys, perqu¨¨ m¡¯agrade una can?¨®, m¡¯ha de flipar la lletra¡±, diu, amb aquella veu rogallosa, que de tant en tant s¡¯entret¨¦ en els llavis, com si li fera mandra eixir de la boca. Aquesta confian?a en les paraules ¨¦s, potser, el que ha fet de les seues una col¡¤lecci¨® de pedrades tan potents com les d¡¯El poder del voler. ¡°Pot ser un acte de viol¨¨ncia un acte d¡¯amor?¡±. ?s d¡¯aquesta pregunta que sorgeix l¡¯¨¤lbum, un poemari ¨Cho ¨¦s, tamb¨¦¨C comprom¨¦s, arrapat al carrer, a les hist¨°ries que el travessen, a una actualitat en qu¨¨ la ¡°r¨¤bia ja ¨¦s m¨¦s forta que la pena¡±. I ¨¦s que les seues lletres fa temps que s¨®n tan pol¨ªticament incorrectes com la quotidianitat.

Aix¨° que en els versos del hip-hop era doctrina, ha estat m¨¦s estrany de veure dins el seu gremi: ¡°Ara torna, el tema pol¨ªtic, no s¨¦ si per moda o per necessitat. El problema ¨¦s que vivim en un m¨®n privilegiat: el nostre ¨¦s un tipus de m¨²sica de gent blanca amb pasta. Els occidentals blanquets amb diners no hem tingut necessitat de rebel¡¤lar-nos contra res¡±. El ben cert ¨¦s que ell ho ha fet. Senior ha apuntat contra el poder, contra la viol¨¨ncia institucional, ¡°que estem tots acostumats a rebre-la i que ning¨² no q¨¹estiona¡±.

Versos compromesos, doncs, en l¡¯ambient musical ¡°modern¡±. Una novetat dram¨¤tica, i m¨¦s encara al Pa¨ªs Valenci¨¤, acostumat a un cert desert pop-rock i a l¡¯abund¨¤ncia d¡¯altres estils musicals abonats a lletres pamflet¨¤riament contestat¨¤ries. Senior ha trencat per la forma: pel com. Ell no sap de ret¨°riques grandiloq¨¹ents, les seues s¨®n can?ons pol¨ªtiques amb versos pol¨ªtics, s¨ª, per¨° subtils: ¡°mai posar¨¦ en una can?¨® les paraules ¡®llibertat¡¯, ¡®independ¨¨ncia¡¯ o ¡®pau¡¯, perqu¨¨ em pareixen obscenes¡±. L¡¯abstracci¨® deixa passar les hist¨°ries identificables, la den¨²ncia pren forma humana: ¡°Ni s¨¦ ni em crec el dret moral d¡¯adre?ar-me a la massa. Jo nom¨¦s puc adre?ar-me a una persona com a individu. Per aix¨° vaig decidir fer un ¨¤lbum sobre persones que diuen ¡®fins ac¨ª hem arribat¡¯, i ara far¨¦ coses perqu¨¨ canvie la meua vida personal, no la del m¨®n. Com jo crec que aix¨° ¨¦s l¡¯arrel del canvi¡±. Es mostren llavors els drames m¨¦s actuals: desnonats, iaioflautes, repressors de l¡¯Estat i les seues v¨ªctimes. Gent que diu prou, al capdavall.

D¡¯on trau, per¨°, la inspiraci¨®? Senior no ¨¦s Dylan, ell no devora llibres ¨C¡°quan tinc cinc minuts agafe la guitarra¡±¨C, per¨° llig d¡¯una altra manera: ¡°estic pendent de tot el que passa al meu voltant: converses de les meues filles, de la meua dona, dels meus amics, la m¨²sica que escolte... Apunte l¨ªnies, frases, i cada cert temps ajunte tot el que tinc, ho escolte, ho llig i intente donar-li forma¡±, de vegades en cinc minuts, d¡¯altres en cinc anys, perqu¨¨ cada can?¨® demana un temps.

Fa molt tamb¨¦ li demanaven una altra llengua: ¡°Vaig comen?ar a cantar en angl¨¦s, perqu¨¨ no havia conegut ning¨² que cantara en el meu idioma que m¡¯agradara. Raimon o Ovidi eren referents dels meus pares, no meus. El rock catal¨¤ dels 80 o 90 era una caspa impressionant. Jo, en canvi, per aquella ¨¨poca estava molt estacat en la m¨²sica anglosaxona¡±. Tot fins que un dia, com sant Pau, caigu¨¦ del cavall. El que se li havia aparegut no era D¨¦u Nostre Senyor, per¨°, sin¨® Portaavions d¡¯Ant¨°nia Font: ¡°Aleshores vaig arribar a casa i vaig agafar algunes de les can?ons que tenia en angl¨¦s i les vaig traduir al valenci¨¤¡±. Ara, almenys, la gent l¡¯ent¨¦n quan canta.

El que senten i entenen, per cert, ¨¦s una llengua viva, fresca: ¡°Hi ha gent que normalitza les seues lletres i les castra¡±. No ¨¦s el seu cas. ¡°Totes les paraules que utilitze han d¡¯anar en benefici de la can?¨®: si aix¨° implica dir mos i no ens, perfecte¡±. En aix¨° no hi dubta, escriu el que sent, i tamb¨¦ el que sent als seus avantpassats: ¡°Els meus pares s¨®n de poble, de l¡¯?nova i de Fortaleny, i tenen una manera de parlar que a mi m¡¯encanta i que em negue a normalitzar¡±.

De l¡¯angl¨¦s de Minnesota al catal¨¤ de la Ribera, per¨° sense renunciar als seus mestres musicals. Escriure ¨¦s desllegir i ell no amaga la seua her¨¨ncia: ¡°No tinc formaci¨® mediterr¨¤nia, jo escric com els ianquis; per¨° en valenci¨¤¡±. Esmenta influ¨¨ncies com un torrent, de Dylan a Wilco, passant per Dr. Dog o Billy Bragg, que li encoman¨¤ la consci¨¨ncia pol¨ªtica. S¨®n les seues lectures, ¡°gent entre 30 i 50 anys, ianquis la majoria¡±, que fan que siga possible ¡°traure una lletra d¡¯un context musical i que funcione¡±.

Les seues tamb¨¦ ho fan, encara que ell no vulga recon¨¦ixer-ho: ¡°No em correspon a mi dir-ho¡±. Aquell jovenet que amb vint anys tocava en angl¨¦s en una falla d¡¯Abastos, a Val¨¨ncia, ara ja segueix els passos dels seus mestres, amb m¨¦s anys, m¨¦s cabells blancs i m¨¦s barba, i tamb¨¦ amb m¨¦s lucidesa per a recordar: ¡°Quan era jove em posava el disc, em tombava al llit i llegia les lletres. Vaig aprendre molt de l¡¯idioma angl¨¦s aix¨ª, de les seues figures ret¨°riques¡±. I no ha parat de fer-ho. Se¡¯ns acaba el temps i li pregunte per alguna d¡¯especial. La busca a l¡¯altra banda de la finestra. ¡°N¡¯hi ha una de Dr. Dog, es diu ¡°The Breeze¡± (¡°La brisa¡±), i acaba dient: ¡®la mateixa brisa que bufa hui / ser¨¤ la que ens agrane d¡¯ac¨ª¡¯. Brutal¡±. Ell calla i jo no puc evitar pensar que s¨ª, que ¨¦s brutal, i que, al capdavall, el temps passa, per¨° no tant.