Cinema valenci¨¤, una aventura prometedora

Deixeu-me contar-vos una experi¨¨ncia molt interessant. El passat mes de novembre l¡¯Institut Valenci¨¤ de Cultura (IVAC) em va proposar formar part d¡¯una de les comissions avaluadores de les propostes valencianes per a la producci¨® de llargmetratges. Hi havia diferents categories. Jo formava part d¡¯una de les m¨¦s crucials: l¡¯encarregada de jutjar els projectes on la llengua havia de ser obligat¨°riament el valenci¨¤ (totalment o parcialment) i, a m¨¦s, les productores implicades havien d¡¯estar majorit¨¤riament arrelades al pa¨ªs.

Pot semblar que es tracta d¡¯assumptes gremials, d¡¯esc¨¤s inter¨¦s per al p¨²blic en general. No ¨¦s aix¨ª. Les ajudes que s¡¯hi oferien eren sucoses. S¡¯atorgava mig mili¨® d¡¯euros per a cada un dels guanyadors, en la categoria principal. Els pressupostos implicats, per a fer la pel¡¤l¨ªcula en q¨¹esti¨®, a penes doblaven eixa quantitat en la majoria dels casos. Guanyar-hi, doncs, suposava poder disposar del 50% de la quantitat necess¨¤ria per poder realitzar el film. Un suport, doncs, clar i decisiu.

En la comissi¨® on em vaig integrar, formada per quatre persones, dues s¡¯encarregaven d¡¯avaluar la producci¨® estricta, i dues m¨¦s ens ocup¨¤vem de l¡¯aspecte pr¨°piament literari i cinematogr¨¤fic, ¨¦s a dir, els guions. Vaig tindre la gran sort de formar-hi t¨¤ndem amb Rodolf Sirera, un home d¡¯extensa traject¨°ria amb molt bona experi¨¨ncia en teatre i guionatge, sobretot de s¨¨ries per a televisi¨®.

Rodolf i jo ens vam entendre de seguida. El nivell dels treballs presentats era bo, aix¨ª que no hi vam patir. El veredicte conjunt (que podeu consultar ac¨ª: https://ivc.gva.es/val/ivc-val/ivc-obert/ajudes-2022/ajudes-audiovisuals-2022/produccio-concessio-2022) va premiar cinc obres en la nostra categoria (la m¨¦s ¡°valenciana¡±, com ja dic). Entre els guanyadors hi havia hist¨°ries molt diferents, per¨° que tenien dos vectors en com¨²: relats intimistes, protagonitzats per dones, i textos al voltant de la mem¨°ria hist¨°rica. Dos dels projectes guardonats coincidien a explicar relacions l¨¨sbiques (una en el temps actual, una altra amb perspectiva hist¨°rica), ben contades i amb gran sensibilitat. Uns altres dos parlaven d¡¯episodis situats en la postguerra: la perip¨¨cia de La pastora (el llegendari maqui hermafrodita dels Ports) i un relat complex, molt ben acabat, al voltant de la pres¨¨ncia nazi a la Val¨¨ncia posterior al 1939.

M¡¯omple d¡¯orgull haver col¡¤laborat a propiciar la realitzaci¨® d¡¯aquestes narracions audiovisuals. Al cap i a la fi, el cinema valenci¨¤, strictu sensu, ¨¦s un nasciturus que algun dia haur¨¤ de comen?ar a traure faves de l¡¯olla. Ara tenim l¡¯exemple del que s¡¯est¨¤ fent a Gal¨ªcia, a Catalunya, a Euskadi. S¨®n cinematografies que ja no han de demostrar res, que estan en plena producci¨® i que ofereixen cont¨ªnuament obres m¨¦s o menys redones amb qu¨¨ s¡¯identifiquen les poblacions respectives. I, a m¨¦s, esdevenen universals.

Sense anar m¨¦s lluny, dues mostres: Alcarr¨¤s, de Carla Simon, i As bestas, de Rodrigo Sorogoyen. Recorde com, aquest estiu a Lisboa, em va sorprendre contemplar un cartell del t¨ªtol de Sim¨®n en un carrer qualsevol. I acabe de veure per primera vegada As bestas, amb eixe pre¨¤mbul magn¨ªfic on el gran actor Luis Zahera es menja literalment la pantalla en una conversa de bar, ¨ªntegrament en gallec, que preludia tot l¡¯itinerari dram¨¤tic de la pel¡¤l¨ªcula.

Necessitem un cinema valenci¨¤ que conte hist¨°ries valencianes, susceptibles d¡¯esdevindre universals. El talent el tenim, nom¨¦s hi cal un suport industrial decisiu. Perqu¨¨ rodar un film no ¨¦s com escriure un llibre. En una pel¡¤l¨ªcula convencional, de no molt alt pressupost, cada dia de rodatge s¨®n 50.000€...

Tant de bo aquestes ajudes de l¡¯IVAC contribu?squen a consolidar una mirada pr¨°pia en un art sense fronteres. Ha sigut un plaer haver-hi contribu?t.