Emili Mar¨ªn, una persona imprescindible

Abans de comen?ar a escriure aquest text em preguntava qu¨¨ podria dir sobre Emili Mar¨ªn a aquelles persones que no l¡¯hagen conegut en vida. I, el primer que m¡¯ha vingut al cap ¨¦s que s¡¯han perdut la coneixen?a d¡¯una gran persona, comprom¨¦s amb l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, la cultura i la llengua del Pa¨ªs. I, permeteu-me que escriga que per aix¨° li haur¨¤ provocat m¨¦s d¡¯un somriure llegir el missatge de l¡¯actual molt honorable president de la Generalitat afirmant, en un perfecte castell¨¤, que ¡°molts anem a notar a faltar la saviesa d¡¯Emili, alcoi¨¤ il¡¤lustre i gran exemple de conc¨°rdia¡± Emili anir¨¤ a bacs pensant qui li ha escrit eixes paraules, m¨¦s encara quan el seu govern est¨¤ fent el que est¨¤ fent.

Ell era un gran gestor cultural que sempre estava preparat per a iniciar la seg¨¹ent activitat, projecte, repte. I era capa? d¡¯embolicar a persones molt diferents perqu¨¨ ell sempre feia de pont entre els extrems. Tenia amics i amigues, com solem dir, fins i tot a l¡¯infern. ?s per aix¨° que quan s¡¯encabotava en una iniciativa, no veia cap obstacle insuperable, fins a aconseguir el seu objectiu.

Era una persona ir¨°nica, que jugava amb les paraules i amb la seua intel¡¤lig¨¨ncia, llan?ant-te cont¨ªnuament missatges que, de tant en tant, calia analitzar per a saber si realment t¡¯havia dit el que acabaves d¡¯escoltar. Eixa ironia i una capacitat innata de provocar l¡¯adversari, el feien molt atractiu perqu¨¨ mai no sabies per on anava a eixir. Per¨° sempre eixia, i ho feia amb ir¨°nica contund¨¨ncia.

Li agradava la vida. Li agradava i es creia el seu treball i vocaci¨®. Li agradava la gastronomia. Li agradava el teatre, el cinema, la m¨²sica; en definitiva, li agradava la vida.

Anar amb ell era tamb¨¦ una aventura perqu¨¨ tenia paraules per a tots i totes. Era indiferent que foren blaus o rojos, Emili havia de dir la seua i saludar, a la seua manera, a totes les persones. Les persones del Consell de Redacci¨® de Sa¨®, f¨¦iem i encara fem, un dinar a l¡¯estiu. Molts anys vam anar a una caseta que tenia ell a Pedralba, poble del qual havia estat rector. Creuar la pla?a del poble era una aventura. Havia mobilitzat a no se saps quantes fam¨ªlies: a una perqu¨¨ feia el millor allioli del m¨®n. L¡¯altra perqu¨¨ li comprara la carn... I aix¨ª sempre.

I amb tot aquest bagatge personal, els dos per¨ªodes en els quals va estar a la direcci¨® de la revista: la primera des de desembre de 1987 fins al desembre de 1994 i m¨¦s tard torn¨¤ a la direcci¨® des de novembre de 1998 fins al desembre de 2009. Emili Mar¨ªn va fer possible la consolidaci¨® de la revista i la creaci¨® de l¡¯editorial Sa¨®. Recorde quan organitz¨¤vem el sopar i premis anuals de Sa¨®, que es van convertir en una nit gran, d¡¯encontre entre la intel¡¤lectualitat del Pa¨ªs. Es feien amb humilitat, per¨°, any darrer any, aconsegu¨ªem reunir a pol¨ªtics, responsables de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, intel¡¤lectuals... Emili era pont, com deia abans, ajuntava persones deixant per a m¨¦s tard les difer¨¨ncies.

Tamb¨¦ va formar part del Consell Valenci¨¤ de Cultura des de 1994 fins al 1998. L¡¯octubre de 2016, l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia, li va atorgar el t¨ªtol de fill adoptiu del Cap i Casal: com han canviat les situacions i les persones. Recorde molt la conversa en la qual ell va dir-nos que al mes de desembre de 2009 havia de deixar la direcci¨® de la revista, fa ja m¨¦s de tretze anys. En eixe moment ja tenia problemes importants de visi¨®: els seus ulls sempre li havien donat molts problemes, per¨° la seua actitud va ser sempre la mateixa: sempre cap avant, es menejava per Val¨¨ncia amb una seguretat que feia feredat. I podia haver dit: prou, fins ac¨ª he arribat. Per¨° no. Emili no podia estar sense fer coses, embarcar-se en nous vaixells editorials, culturals. I va iniciar la publicaci¨® de llibres. Era un no parar. Sa¨®, les persones que formen part de Sa¨®, sempre li hem d¡¯estar agra?ts i agra?des, per¨° la societat valenciana, tamb¨¦. Perqu¨¨ Emili, dia darrere dia, ha treballat i ha deixat la seua petjada, eixes petjades que s¨®n fonamentals per a la societat en la qual vius.

Ara mateix, est¨¤ a la impremta el n¨²mero 500 de la revista Sa¨®. Des de 1976 fins ara. I Emili t¨¦ una gran part de responsabilitat que ara, just ara, estiguem a punt de presentar aquest n¨²mero 500, despr¨¦s de quasi ja quaranta-vuit anys.

Al final, arribe a la conclusi¨® que Emili ¨¦s una d¡¯eixes persones fonamentals d¡¯una societat, un dels seus homenots. I ha estat una gran alegria haver coincidit a la hist¨°ria i haver apr¨¦s del seu mestratge.

Vicent Bosc¨¤ ¨¦s director de la revista Sa¨®.

La capella ardent ser¨¤ instal¡¤lada aquest dilluns, 1 d¡¯abril, a les 8.00 a la Casa Sacerdotal Betania de Quart de Poblet. El soterrar ser¨¤ a les 11 hores del mateix dia a l¡¯esgl¨¦sia parroquial de la Pur¨ªssima Concepci¨® de Quart de Poblet. Est¨¤ previst que la missa estiga presidida per Enric Benavent, arquebisbe de Val¨¨ncia.