Carta que m¡¯hagu¨¦s agradat no escriure¡¯t

Benvolgut Ramon,

¡°Avui la mort ha tornat a trucar a una porta propera. I aquest dia ara ja no em sembla tan dol?, tan propens al goig com creia. Ara ¨¦s un dia terrible¡±, ens apuntaves en la bell¨ªssima Cambra insomne (1992). Aquest divendres que semblava portar bons auguris de tardor s¡¯ha transformat, de sobte, en una destral freda que ens ha solsit el coneixement i ens ha obert en canal deixant-me a la intemp¨¨rie, un divendres que s¡¯ha carregat d¡¯una tenebra que ara em penetra i em dol.

Quina putada ens has fet! No ho esperava, m¡¯ho he temut en algun moment, en els darrers mesos i, fins i tot, abans, fa m¨¦s d¡¯un any, quan un dia tot mirant-te als ulls et vaig preguntar qu¨¨ et passava i vas voler tirar balons fora malgrat saber que tamb¨¦ hi vaig passar per un via crucis semblant. Despr¨¦s vas tenir un temps que quan parl¨¤vem m¡¯animaves, explicant-me que la malaltia anava molt millor. Crec que em vaig autoenganyar o, potser, em vas conv¨¨ncer amb les teus ganes d¡¯enllestir nous projectes i escriure. Recorde a principi de la primavera d¡¯enguany, quan em vas telefonar tot demanant-me que et fes la primera presentaci¨® de l¡¯excel¡¤lent assaig-dietari Foc de magranes (2024). Vaig deixar altres compromisos i tal com va anar la conversa vaig t¨¦mer que tenies una nova recaiguda i pintava bastos. En llegir el llibre vaig comprovar, com sempre em passa amb tota la teua obra, des del primer llibre de poesia, D¡¯on gran desig engendra (1992) fins qualsevol dels dietaris posem per cas, Com l¡¯ang¨¨lica (2008), com aquell cisell, aquell bur¨ª de cada idea es transformava en una festa, una celebraci¨® ben intel¡¤ligent i perspica? del fet literari, de la creaci¨® en el sentit m¨¦s profund de la paraula. Una molt bona radiografia de la teua traject¨°ria vital i creativa. De m¨²sics, de pintors i, per descomptat, d¡¯escriptures que estimes. I sempre hem dit tots dos i altres amics que tot vertader creador est¨¤ sempre dins de la seua obra com dins d¡¯un laberint, com quan contempla un penya-segat des de la vora i el vertigen t¡¯atrapa.

Des que l¡¯any 1980 ens vam con¨¨ixer fent les primeres cal¡¤ligrafies i projectes literaris, tot cal dir-ho, amb un alt ¨ªndex de mortalitat infantil, la joventut rebel i, aix¨ª mateix, ben innocent, sempre vam pensar i tu ho vas portar fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies en la teua obra, que la paraula i la bellesa eren un magn¨ªfic ant¨ªdot contra la intoler¨¤ncia, fins i tot contra la estult¨ªcia. Des de la process¨® i l¡¯itinerari a certs tuguris (digues Cavallers de Neu, Lisboa o Arana) de quan el barri del Carme era un niu de lletraferits i barbuts insomnes fins quan milit¨¤vem a la junta de l¡¯AELC, tot passant per unes reunions cada setmana amb l¡¯excusa de sopar, per intentar arreglar all¨° que no t¨¦ cap soluci¨® i construir canals normals per a una literatura en una societat gens normal, tot passant per l¡¯eix neur¨¤lgic de la biblioteca de Catarroja (centre de contubernis, n¡¯esmente algun cas: el Col¡¤lectiu Jordi de Sant Jordi, la revista Daina, els Premis de la Cr¨ªtica dels Escriptors Valencians i altres no confessables o de mort prematura). Tostemps has estat acompanyat de llibres, la teua professi¨® di¨¤ria, la tasca impagable que has realitzat al teu poble i a tota la comarca com a bibliotecari, com tamb¨¦ has organitzat actes de pelatge ben divers al voltant de la lectura i la literatura. I com a escriptor, encara no fa massa temps els encontres de poetes de diferents cultures que s¡¯hi reunien gr¨¤cies al teu esfor? i tenacitat.

Tirar¨¦ a faltar el teu sentit de l¡¯humor, ben sorneguer i la teua mirada de complicitat, la paraula justa i ben esmolada quan feia falta per als cretins, els silencis carregats de profund significat. En els moments de dolor quan el vendaval de la vida et fereix amb algun coltell inesperat, quan et penetra i et frega el tendre de l¡¯¨¤nima. Quan et deixa en carn viva la nafra. Els mots poden alleugerir, sols minven, per¨° la galerna no hi desapareix. I tu ho saps molt b¨¦, amic meu. Quin perfil esbossa la mem¨°ria? Quin color t¨¦ l¡¯oblit? A quin gust fa el dolor? La paraula, l¡¯art, la bellesa... aquell llamp silent que recorre l¡¯¨¤mbit incert dels animalons kafkians d¡¯aquest m¨®n ens provoca tamb¨¦ la desfeta. La literatura envesteix, imprevisiblement, per l¡¯espatla. Ferotge i pl¨¤cida s¡¯acarnissa. No hi ha escapat¨°ria possible. Acorralat entre la consci¨¨ncia i el somni, la maregassa es converteix en el pa de cada dia. No oblides que, malgrat la desfeta, els somnis no han estat humiliats. I com has escrit a Terra d¡¯aigua (1993):

¡°Hi ha una part de mi que no ¨¦s meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no acobla, una s¨ªl¡¤laba que sempre ¨¦s misteri. Un cor que les llunes amaguen, una mirada ignota que l¡¯espill no sap retornar-me, un sol debolit. Un viarany que els meus peus destrossa, un rai que en rierol s¡¯embarranca, aquest udol que els llops reconeixen. Un silenci¡±. ?s ben cert que hem perdut un dels bons escriptors actuals del Pa¨ªs Valenci¨¤, sempre tindrem l¡¯obra per a llegir-la i rellegir-la, de gaudir-la, per¨° jo he perdut un dels meus millors amics. Ja et trobe a faltar. Gr¨¤cies per la teua amistat de tants anys. Bon viatge i com ens d¨¨iem, mig en broma i mig seriosament, tu xarrar¨¤s primer amb Shakespeare, Pasolini i Virginia Woolf. Digues-li a Henry Purcell aix¨° que tu i jo sabem. Ara ¡°ve la nit: tallades per n¨²vols de sutze/ ara es dessagnen les venes del dia¡±.