La fi de la botiga de gominoles

Les botigues de gominoles estan tancant. L¡¯¨²ltima, el Happy Juniors, un negoci familiar al barri obrer de Vilartagues, a Sant Feliu de Gu¨ªxols (Baix Empord¨¤), amb m¨¦s de tres d¨¨cades d¡¯hist¨°ria. Un sobri cartell penjat a la porta de vidre informa de la defunci¨®: ¡°19 d¡¯agost de 2022. Tancament del negoci. Gr¨¤cies a tots els clients que han passat pel Happy durant 34 anys. Una abra?ada¡±. I d¡¯aquesta manera, gaireb¨¦ sense fer soroll, es posa fi a l¡¯aventura que Jos¨¦ Cervera, Pepe, i la seva fam¨ªlia van iniciar el 1988, com Bill Gates, al garatge de casa seva.

Quan el Happy va n¨¦ixer, les llaminadures es comptaven per unitats i per pesseta. ¡°Era un garatge petit¨®. I hi van col¡¤locar una prestatgeria, uns cistellets i quatre caramels¡±, recorda la Marina, la filla gran del matrimoni. El Pepe, tot i no saber llegir ni escriure, es va arriscar a obrir el negoci despr¨¦s que tanqu¨¦s la f¨¤brica de suro de Sant Feliu, on treballava. Havia emigrat amb tot just 30 anys, des de Colomera, a Granada, amb la seva dona Marina Navarro i amb la Marina acabada de n¨¦ixer.

¡°No vam pensar que despr¨¦s hi hauria un boom, amb molta varietat de caramels, de gominoles, de tot¡±, explica la Marina, acompanyada de la seva germana, la Margarita. Totes dues s¡¯han passat la vida despatxant dol?os i atenent els ve?ns que sentien una mica seva aquella botiga de barri. ¡°Vam caure en gr¨¤cia a la gent, i el negoci va comen?ar a pujar¡±, recorden, sobre la gradual conversi¨® d¡¯un petit garatge en un ampli local.

A qualsevol hora, en qualsevol moment, el Happy estava obert. ¡°Abans no hi havia tantes botigues, ni tants supermercats. La gent sabia que si els calien unes postres, una beguda, aigua o el pa, podien venir¡±, explica la Marina. Tant se val si era dilluns, diumenge o un dia de festa. Si entrava el cuquet de menjar una gominola a mitjanit, amb una mica de sort era possible que algun dels Cervera Navarro fos darrere el taulell.

Els noranta van ser els anys d¡¯or. Situats a la pla?a de Salvador Espriu, el centre neur¨¤lgic del barri de migrants, els nens i adolescents es passaven hores asseguts o jugant al costat de la botiga. Entre patinets i curses, qualsevol excusa era bona per tornar a entrar i comprar-hi alguna cosa. La cantonada del Happy es va convertir en un lloc de reuni¨® habitual, on les noies devoraven les pipes mentre veien passar els seus pretendents fent rugir el tub d¡¯escapament de la Derbi Variant trucada. La gr¨¤cia consistia a recon¨¨ixer-los nom¨¦s pel soroll.

¡°Quan posaven el cine, fins i tot ho arrib¨¤vem a passar malament¡±, recorden les germanes Cervera. Es refereixen a les sessions de pel¡¤l¨ªcules a la fresca que es projectaven aquells anys a la pla?a Salvador Espriu. Es feien de nit, a l¡¯estiu, i eren una cita obligada al barri. Hi era tothom. ¡°Venien a comprar tots a la vegada: abans de la pel¡¤l¨ªcula, en l¡¯entremig de la pel¡¤l¨ªcula, i al final de la pel¡¤l¨ªcula¡±, expliquen, sobre el trag¨ª que suposava. Quan acabava la nit, la botiga era una olla de cols; i la pla?a, un camp de batalla. ¡°Els meus pares es quedaven fins tard i recollien les llaunes de la placeta¡±, recorden.

Les germanes Cervera s¡¯han passat la vida al Happy. ¡°Els meus fills i els tres de la meva germana s¡¯han criat aqu¨ª, era com una escola bressol¡±, riu la Marina. Darrere del taulell, hi havia el parc on jugava la canalla, mentre altres nens omplien els cistells de caramels. Dies de festa, Setmana Santa, Nadal, l¡¯estiu... ¡°Sempre ha estat la botiga abans de tot¡±, assegura la Margarita. El Pepe, que va morir el 2011 amb 79 anys, era el relacions p¨²bliques del Happy, per¨° el negoci diari el portaven les dues germanes, amb l¡¯ajuda indispensable de la seva mare.

Fins que de mica en mica, els comptes es van comen?ar a tor?ar. ¡°Feia anys que an¨¤vem a la baixa¡±, afirma la Margarita, que identifica una suma de causes que expliquen el declivi. Una de las primeres, que part dels accessos a la pla?a es convertissin en zones per a vianants, en un poble on el cotxe es fa servir pr¨¤cticament per a tot. Despr¨¦s, la proliferaci¨® de supermercats, que tamb¨¦ venen gominoles, i estan oberts moltes hores al dia. ¡°No hi podem competir¡±, lamenta la Margarita. Arrossegant encara els efectes de la crisi, va arribar la covid, la manca de subministrament, la pujada de preus, l¡¯impost a les begudes ensucrades, o els nous h¨¤bits de vida saludable en qu¨¨ el sucre ¨¦s el dimoni.

¡°Som en un barri de fam¨ªlies treballadores. No podem vendre la coca-cola a 2,30 euros, ¨¦s com si estigu¨¦ssim robant¡±, posa com a exemple la Marina. Durant un parell d¡¯anys, van intentar reduir les compres, i ho van viure ¡°amb angoixa¡±. ¡°Est¨¤vem al l¨ªmit. Si hi havia diners, compraves, i si no, no compraves tant¡±, expliquen, sobre una situaci¨® molt complicada, despr¨¦s d¡¯haver gaudit de l¡¯esplendor d¡¯una botiga de llaminadures que anava sobre rodes. ¡°Aguant¨¤vem per una q¨¹esti¨® sentimental¡±, diuen.

El cop de gr¨¤cia va ser un estiu, el de l¡¯any passat, gaireb¨¦ sense clientela. ¡°Em fa mal al cor per l¡¯esfor? tan gran que van fer el meu pare i la meva mare¡±, es lamenta la Marina. Per¨° totes dues admeten que no els ha quedat m¨¦s remei. Ara encara ho estan paint, despr¨¦s de la paperassa, el canvi radical de vida, i el tancament del negoci amb m¨¦s de 30 anys de la seva fam¨ªlia. En un futur, es plantegen llogar el local del Happy. ¡°Per¨° nom¨¦s de pensar que en el negoci del meu pare hi hagi una altra persona¡­ Ho porto molt malament¡±, admet la filla gran.