?bviament

Hi ha paraules que arriben fins a nosaltres en una conversa amb un marc mental incorporat, amb un gui¨®, un escenari associat amb personatges protot¨ªpics que les fan servir habitualment. Mireu, per exemple, la paraula del t¨ªtol. Qui la sol utilitzar? Com? En quin tipus de situaci¨®?

Aquest adverbi, ja ho sabeu, afirma que la q¨¹esti¨® a la qual s¡¯aplica ¨¦s certa i segura, que ¨¦s evident. ¡°Que ¨¦s davant dels ulls¡±, diu el DIEC; vaja, que si no ho veus, ¨¦s que ets cec, metaf¨°ricament parlant. L¡¯assumpte al qual acompanya ¨°bviament es presenta sense cap dubte, sense matisos ni possibilitats d¡¯...

Hi ha paraules que arriben fins a nosaltres en una conversa amb un marc mental incorporat, amb un gui¨®, un escenari associat amb personatges protot¨ªpics que les fan servir habitualment. Mireu, per exemple, la paraula del t¨ªtol. Qui la sol utilitzar? Com? En quin tipus de situaci¨®?

Aquest adverbi, ja ho sabeu, afirma que la q¨¹esti¨® a la qual s¡¯aplica ¨¦s certa i segura, que ¨¦s evident. ¡°Que ¨¦s davant dels ulls¡±, diu el DIEC; vaja, que si no ho veus, ¨¦s que ets cec, metaf¨°ricament parlant. L¡¯assumpte al qual acompanya ¨°bviament es presenta sense cap dubte, sense matisos ni possibilitats d¡¯interpretaci¨® divergent. Pensem en la gran difer¨¨ncia de seguretat i convenciment en all¨° que es diu que implica usar ¨°bviament per contrast amb potser, per exemple. ?bviament ¨¦s taxatiu i propi d¡¯alg¨² contundent que no coneix els dubtes, alg¨² que est¨¤ segur i no considera cap altra perspectiva.

No em sorprendria que l¡¯escenari que heu visualitzat com a context caracter¨ªstic de l¡¯¨²s d¡¯aquest mot sigui el d¡¯un cap d¡¯aquells que afirmen inapel¡¤lables ¡°?bviament, X¡±, i els seus col¡¤laboradors sospiten d¡¯immediat que X ¨¦s qualsevol cosa menys evident, en la l¨ªnia de ¡°?bviament, aix¨° ho tindrem enllestit divendres¡±, mentre els membres de l¡¯equip intercanvien mirades c¨°mplices d¡¯ironia tot demanant-se ¡°?bviament¡­ per a qui?¡±.

I ¨¦s que, amb la inclusi¨® d¡¯aquesta paraula, no hi ha opini¨® divergent possible; tanca la possibilitat de di¨¤leg perqu¨¨ presenta la informaci¨® a qu¨¨ acompanya com a for?osament compartida per tothom. Comprovareu que les persones addictes a aquest adverbi contundent s¨®n tamb¨¦ aficionades a respondre afirmativament usant la paraula ¡°Correcte!¡± en les converses m¨¦s prosaiques, all¨¤ on la resta de parlants diem simplement ¡°S¨ª, s¨ª¡±.

Us asseguro que sovint els equips arrufen el nas quan senten dir als responsables ¡°¨°bviament¡± (tret que sigui una promesa estimulant infreq¨¹ent, del tipus ¡°?bviament, us pagarem totes les hores extres¡±). ?s recomanable parar atenci¨® en el seu ¨²s i no convertir-lo en una mena de mot comod¨ª que es fa servir de manera irreflexiva (i psicoanal¨ªticament sospitosa). I ¨¦s que tot sovint les coses no s¨®n tan evidents i indiscutibles per a tothom, sin¨® que cal, justament, discutir-les, posar-les en com¨², arribar a acords.

Si us hi fixeu, ¨¦s curi¨®s que mentre que ¨°bviament t¨¦ un rebuf diguem-ne ¡°llepat¡±, alguna mena de tret de jerarquia, comptem amb una f¨®rmula de significat similar, per¨° molt m¨¦s freq¨¹ent i popular, que expressa igualment que ¨¦s certa, l¨°gica, esperable i compartida la cosa que es diu: ¨¦s clar. Vegeu: ¡°En Pep es va embolicar amb una companya de la feina, i la Maria, ¨¦s clar, li ha muntat un pollastre¡±.

Tanmateix, advertim que l¡¯expressi¨® ¨¦s clar no t¨¦ el component taxatiu que acompanya el seu sin¨°nim acabat en -ment. De fet, ben al contrari, en les converses quotidianes fem servir ¨¦s clar de manera molt emp¨¤tica mentre escoltem alg¨² que ens est¨¤ explicant quelcom: ¡°Aix¨° no pot ser, home. Que arriba a les tantes cada nit i despr¨¦s est¨¤ com un zombi. / ?s clar. / I sa mare s¡¯enfada amb ell. / ?s clar. / I ja tenim la bronca muntada. / ?s clar, ¨¦s clar.¡±

L¡¯expressi¨® ¨¦s clar ¨¦s molt ¨²til per donar suport a la intervenci¨® de l¡¯altre, per mostrar-hi l¡¯acord. ?s una f¨®rmula molt col¡¤laborativa, per cert, particularment present en la comunicaci¨® de les dones com a senyal verbal d¡¯escolta a l¡¯interlocutor. Ah! I tamb¨¦ acostuma a ser una intervenci¨® cooperativa una de les expressions m¨¦s reveladores de la nostra condici¨® de catalanoparlants quan conversem en castell¨¤: ¡°Creus que li far¨¤ il¡¤lusi¨® aquest regal?¡± / ¡°I tant!¡±.

?s clar s¡¯assembla a s¨ª, ¨¦s una mena de s¨ª pujat de to, intensificat, com si el repet¨ªssim, ¡°s¨ª, s¨ª, s¨ª!¡±, i hi afeg¨ªssim el valor de ¡°no hi ha dubte¡±. Per aix¨° resulta amable per mostrar el nostre acord amb el que diu l¡¯altre. Per¨°, quan l¡¯usem com a resposta a una pregunta de contingut, resulta molt menys cortesa: ¡°He d¡¯ocupar-me jo de buscar aquestes dades? / ?s clar!¡±. Encara que, certament, la resposta podria ser m¨¦s hostil fent servir ¨°bviament!

Comprovem que les paraules poden assemblar-se, per¨° mai s¨®n completament equivalents. I en seleccionar-les amb precisi¨® d¡¯acord amb les nostres intencions rau l¡¯¨¨xit (o el frac¨¤s) de la nostra comunicaci¨®. ?bviament, ¨¦s clar i s¨ª comparteixen bona part del seu significat, per¨° les associacions que aixequen no s¨®n les mateixes; ens comuniquen un significat interpersonal molt diferent, ¨°bviament.