Peix salvatge

D¡¯un temps en?¨¤, hi ha una expressi¨® que em salta als ulls quan miro la carta dels restaurants: peix salvatge. Per¨° qu¨¨ dimonis vol dir exactament salvatge aqu¨ª?

Jo em pensava que els peixos per definici¨® eren salvatges. Aquest ¨¨mfasi en el salvatgisme espec¨ªfic d¡¯alguns d¡¯ells em fa certa basarda: saltaran sobtadament del plat sobre mi? I ¨¦s que, si no s¨®n salvatges, els peixos, qu¨¨ s¨®n, aleshores? Dom¨¨stics? Per¨° els peixos dom¨¨stics s¨®n ¨Cdic jo¡ª els que la gent t¨¦ a casa en una peixera, i els posa nom i tot. Seria del tot desconcertant que se¡¯ls cruspissin. I si el contrari de peix salvatge no ¨¦s dom¨¨stic, aleshores ser¨¤ tal vegada peix ensinistrat? Per¨° aquesta expressi¨® fa pensar m¨¦s aviat en els dofins del zoo¡­ o en la carpa Juanita de Vilanova i la Geltr¨² (tinc una edat, ja ho veieu), que aquesta a m¨¦s estava ensinistrada per ser alcoh¨°lica ¡ªbeure d¡¯un porr¨® un munt de vegades al dia¡ª. Quins temps!

Davant el dubte, demano al cambrer amb un somriure: ¡°Disculpi, qu¨¨ vol dir peix salvatge?¡±. Em respon arronsant les espatlles i adre?ant-me una mirada ir¨°nica: ¡°No es trenqui el cap. El peix de tota la vida¡±. Coi. Aix¨° vol dir un peix tradicionalista. I no tinc ni idea de quin gust t¨¦. Un company seu que passa per all¨¤ s¡¯afegeix a la conversa ling¨¹isticogastron¨°mica: ¡°?s la manera bonica que tenen ara de dir-li al peix pescat, que no est¨¤ ?criat a granges¡±. Ai, carai. Que ara el peix sense adjectiu al darrere ¨¦s, en realitat, peix estabulat en granges marines. Ves per on el terme espec¨ªfic peix de granja ha passat a convertir-se en l¡¯etiqueta gen¨¨rica peix de plats com ara ¡°De segon, peix a la planxa¡±.

No se¡¯ns escapa que la transformaci¨® de peix de granja a peix ha ocultat el tret negatiu ¡°no neda al mar obert ni porta vida lliure¡±. I, a canvi, all¨° que fins ara era connatural al terme peix, ¨¦s a dir, que viu en llibertat, ara es posa en valor com a quelcom excepcional: peix salvatge. Portar un bon cognom al darrere sempre imprimeix glamur i import¨¤ncia. Tradu?t: el peix salvatge segur que ¨¦s for?a m¨¦s car que el peix vulgaris sense adjectiu.

Observem una altra transformaci¨® l¨¨xica molt significativa: en realitat, ning¨² parla de peix de granja, resulta massa directe, massa transparent. No. Millor buscar un terme m¨¦s sofisticat i euf¨°nic, com ara peix de piscifactoria, amb la primera part neollatina pisci, que li dona un toc entre culte i terminol¨°gic. El proc¨¦s d¡¯embelliment es veu tamb¨¦ en la denominaci¨® m¨¦s recent peix d¡¯aq¨¹icultura, amb aquest mix del substantiu sublim cultura i el component semiculte aq¨¹i. Ja ho veieu: menjar peix de granja ¨¦s de pobres, per¨°, ep, un peix d¡¯aq¨¹icultura, perdoneu, ¨¦s ja tota una altra cosa.

Aquest fenomen de posar en paraules boniques una realitat que no ho ¨¦s tant t¨¦ nom: eufemisme. I ¨¦s que el llenguatge permet ocultar realitats desagradables de manera molt subtil. De fet, estem envoltats d¡¯exemples d¡¯eufemismes: al fet que joves extraordin¨¤riament ben formats es van veure obligats a emigrar a pa?sos menys colpejats per la crisi una ministra ho va denominar ¡°mobilitat exterior dels joves espanyols¡±, les multinacionals petrolieres (que ressonaven a poder i contaminaci¨®) s¨®n ara ¡°empreses energ¨¨tiques¡± (molt m¨¦s netes i mediambientals, on va a parar) i els acomiadaments tenen un ampli ventall de denominacions m¨¦s est¨¨tiques, com ¡°reajustament de plantilla¡± o ¡°reorganitzaci¨® de personal¡±. Segur que recordeu un dels eufemismes m¨¦s creatius de la crisi: l¡¯ox¨ªmoron ¡°creixement negatiu¡± per al¡¤ludir obliquament a la recessi¨® econ¨°mica.

Com que les paraules s¨®n poderoses, ¨¦s important mantenir-nos amatents a aquestes denominacions abillades, perqu¨¨, de manera molt sigil¡¤losa, ens porten a conclusions diferents de les que promouen les m¨¦s transparents. Aix¨ª, una persona antiavortista pot ser f¨¤cilment considerada com alg¨² que est¨¤ contra els drets de les dones. Per¨° notem que ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil caracteritzar com a ¡°contra els drets¡± alg¨² que es declara provida. Una transformaci¨® denominativa molt estrat¨¨gica.

Ja ho veieu: les etiquetes peix salvatge, ajustament de plantilla o creixement negatiu tenen alguna cosa en com¨²: alg¨² ha manegat les paraules a la seva conveni¨¨ncia (per¨° no a la nostra).