Un coll¨® de novetats

Ens hem acostumat, gratament, a la dosi peri¨°dica de novetats del diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, per si alg¨² tenia dubtes de si all¨ª s¡¯hi treballa o no, o per si alg¨² altre vol insistir en el t¨°pic que l¡¯acad¨¨mia sempre fa tard i no s¨¦ qu¨¨. Alguna cosa deuen fer b¨¦ els que treballen per la visibilitat de la Secci¨® Filol¨°gica si un fenomen que abans passava inadvertit i nom¨¦s ens interessava a quatre (aix¨° que de tant en tant el diccionari s¡¯ampli?) ara s¡¯ha convertit en titular de telenot¨ªcie...

Ens hem acostumat, gratament, a la dosi peri¨°dica de novetats del diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, per si alg¨² tenia dubtes de si all¨ª s¡¯hi treballa o no, o per si alg¨² altre vol insistir en el t¨°pic que l¡¯acad¨¨mia sempre fa tard i no s¨¦ qu¨¨. Alguna cosa deuen fer b¨¦ els que treballen per la visibilitat de la Secci¨® Filol¨°gica si un fenomen que abans passava inadvertit i nom¨¦s ens interessava a quatre (aix¨° que de tant en tant el diccionari s¡¯ampli?) ara s¡¯ha convertit en titular de telenot¨ªcies i motiu de tert¨²lia a la r¨¤dio. El dia que toquen novetats, la not¨ªcia recorre xarxes i mitjans.

Passa, per¨°, que en general els mitjans nom¨¦s es fan ress¨° del que s¡¯inclou en el pertinent dossier de premsa, que sempre ¨¦s escap?at per facilitar-ne el processament per part dels periodistes, de manera que moltes innovacions passen inadvertides. De la mateixa manera que sovint es difonen nom¨¦s les noves entrades al diccionari, i no tant o gens les correccions, les esmenes i l¡¯afegit d¡¯exemples en les entrades ja existents. Tan important com incorporar paraules noves al l¨¨xic de la llengua ¨¦s la vigil¨¤ncia damunt la resta d¡¯entrades, que esdev¨¦ tamb¨¦ un indicador de la posada al dia de la llengua.

Un bon exemple d¡¯aix¨°, i de com l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans actua en debats oberts sense fer soroll, ¨¦s el canvi operat damunt les entrades vacuna i vacc¨ª. Recordeu la pol¨¨mica? Arran de l¡¯administraci¨® de la vacuna de la covid, el corrent ultrancer de la llengua va rescatar d¡¯entre les arnes el terme vacc¨ª (amb els seus derivats vaccinar i vaccinaci¨®), el qual tenia un nivell d¡¯¨²s mis¨¨rrim per¨°, ves per on, apareixia al diccionari normatiu com el terme principal per davant de vacuna (que remetia doncs a vacc¨ª). Sense fer soroll, deia, finalment l¡¯IEC ha invertit els termes i ja ens podem vacunar sense que ens renyin. (Un sempre es pregunta si dins de la Secci¨® Filol¨°gica es reprodueixen aquests debats, estaria b¨¦ veure-ho per un forat.)

D¡¯entre les novetats hem de celebrar for?a coses. Per exemple, gaudeixen d¡¯entrada plena termes com transg¨¨nere i cisg¨¨nere i els pertinents escur?aments trans i cis, cada cop m¨¦s estesos com a adjectius, alhora que cauen del diccionari cisf¨°bia i heterof¨°bia, que per b¨¦ que s¨®n possibles lexicogr¨¤ficament al¡¤ludeixen a fen¨°mens inexistents. Tamb¨¦ guanyen entrada feminicidi, lleument o metabolitzar, mentre que com a subentrades apareixen termes for?a estesos que encara no tenien entitat pr¨°pia. S¨®n els casos de bodes d¡¯argent, bunyol de vent, caf¨¨ expr¨¦s, cas perdut, centre neur¨¤lgic, diputaci¨® permanent, el m¨¦s enll¨¤, guerra civil, llibreria de vell, llit el¨¤stic, pal de paller, premsa groga, i atenci¨®, tel¨¨fon m¨°bil (amb una accepci¨® nova a m¨°bil que hi remet). D¡¯entre les noves locucions i frases fetes destaquen posar alg¨² en antecedents, i un be negre, estar fins al capdamunt, a la contra, de corcoll, escampar-se com una taca d¡¯oli, tenir est¨®mac, anar fet un f¨¤stic, importar un rave o de merda. ¡°Ets un insolidari i un egoista de merda¡±, ens posen com a exemple.

Si un fenomen crida l¡¯atenci¨® de la nova fornada, per¨°, ¨¦s l¡¯afici¨® per la cosa testicular, perqu¨¨ les entrades que presenten m¨¦s canvis s¨®n precisament dues que refereixen les g¨°nades masculines: ou i coll¨®. L¡¯entrada coll¨® ¨¦s una festa: ja podem agafar alg¨² pels collons, tenir els collons ben posats o tenir-los plens. T¨¦ collons, hi ha tot un coll¨® d¡¯expressions, havien de ser al diccionari dels collons per collons. I un coll¨®!, diria alg¨² que n¡¯estigu¨¦s fins als collons, de tot plegat. I esclar, si tenim tot aquest mostrari no pod¨ªem obviar les equival¨¨ncies amb el sin¨°nim ou, que en el diccionari presenta igualment un ou de canvis.

Per¨° per for?a ens hav¨ªem de demanar: on s¨®n els conys? Perqu¨¨ l¡¯entrada cony, al costat de les hom¨°logues masculines, presenta un aspecte ben magre en el diccionari: cap ni una subentrada, cap ni una locucioneta, cap cap de cony despitat, ni menjar pa de cony, ni estar-ne fins al cony (avui arrelad¨ªssim), tampoc ves al cony de ta mare, i nom¨¦s ens ¨¦s permesa la interjecci¨® cony! Per sort, tenim una Secci¨® Filol¨°gica sempre amatent, aviam si a les properes ampliacions hi ha prop¨°sit d¡¯esmena.