Sobre la i no bin¨¤ria

Per si alg¨² est¨¤ despistat, el llenguatge sense marca de g¨¨nere, tamb¨¦ anomenat llenguatge no binari, mant¨¦ el seu aven? imparable malgrat les cont¨ªnues desqualificacions de bona part de l¡¯opini¨® p¨²blica, i tamb¨¦ dels desdenys d¡¯importants sectors de l¡¯acad¨¨mia m¨¦s reactius al totis. El cert ¨¦s que, m¨¦s enll¨¤ de la pres¨¨ncia que constatem que el llenguatge no binari t¨¦ en les nostres vides, l¡¯aparici¨® creixent de personatges sense identificaci¨® de g¨¨nere en obres liter¨¤ries i audiovisuals est¨¤ fent que, tot d¡¯una, els traductors hagin de treballar a les palpentes. Si en angl¨¨s fan servir they per a la tercera persona del singular sense g¨¨nere, qu¨¨ cal dir en catal¨¤?

Cada llengua t¨¦ les seves caracter¨ªstiques, i en aix¨° de l¡¯escriptura sense g¨¨nere tenim avantatges i inconvenients. A difer¨¨ncia de l¡¯angl¨¨s, en catal¨¤ el possessiu ¨¦s invariable quant al g¨¨nere del posse?dor (el seu, etc.), com tamb¨¦ ho s¨®n els pronoms de complement indirecte (li, els) i els relatius que, qu¨¨ i qui. Tampoc tenen marca de g¨¨nere alguns pronoms, com ara jo, tu, nosaltres i vosaltres, alg¨², tothom i ning¨², que per tant podrem fer servir sense problema amb persones i personatges sense identitat de g¨¨nere. Ben mirat, doncs, els fen¨°mens ling¨¹¨ªstics decisius en qu¨¨ cal intervenir s¨®n nom¨¦s quatre: el pronom personal fort, l¡¯article personal, el pronom feble de complement directe i la morfologia nominal. A difer¨¨ncia de l¡¯angl¨¨s, on la immensa majoria de substantius estan mancats de g¨¨nere, per al catal¨¤ la morfologia nominal ¨¦s el gran escull.

No cal dir que el cavall de batalla del llenguatge no binari ¨¦s la proposta de construir un tercer g¨¨nere (una mena de g¨¨nere neutre o un no-g¨¨nere) a partir del neo?morfema en -i, esdevingut estendard de partidaris i detractors. No est¨¤ mal pensat, al contrari: com a morfema no est¨¤ ¡°agafat¡± per cap funci¨® nominal, i per tant el seu ¨²s rarament induir¨¤ a ambig¨¹itats o males interpretacions. Si tenim amic i amiga, la construcci¨® d¡¯amigui ¨¦s prou funcional. Ara b¨¦, la f¨®rmula t¨¦ un element que hi juga en contra, que ¨¦s la concordan?a: podem construir un terme nou per mitj¨¤ d¡¯un recurs artifici¨®s a fi de reflectir una realitat nova, per¨° l¡¯obligaci¨® de repetir-lo en tots els elements de la designaci¨® soscava la nostra intu?ci¨® com a parlants. Potser ens avindrem a fer amigui, per¨° no tant li mevi amigui no binarii.

Ara b¨¦, la concordan?a ¨¦s un mecanisme redundant. L¡¯angl¨¨s en prescindeix en la formaci¨® del plural (nom¨¦s fa el plural el nucli del sintagma nominal), i la tend¨¨ncia del franc¨¨s a l¡¯emmudiment dels sons finals fa que avui la concordan?a sigui un fenomen m¨¦s ortogr¨¤fic que no pas f¨°nic. De fet, el mateix catal¨¤ t¨¦ recursos per assignar el g¨¨nere a expressions ambig¨¹es sense que aix¨° es manifesti en la concordan?a, que es pot mantenir inalterada en substantius i adjectius; ¨¦s el que trobem en grups com poeta alegre, cantant somali o futbolista efica?, on en tots tres casos el g¨¨nere vindr¨¤ determinat per un sol element del sintagma, que ser¨¤ l¡¯article que triem. No cal, doncs, redundar la informaci¨® per saber el g¨¨nere de la poeta, el cantant o la futbolista.

Vist aix¨ª, l¡¯adopci¨® de la -i com a morfema de no-g¨¨nere podria guanyar adhesions si es prescind¨ªs d¡¯estendre-la a tots els elements del sintagma. Si vull parlar de Judith Butler, la f¨®rmula la filosofi nord-americana podria ser suficient per respectar i comunicar la seva condici¨®, a la vegada que no forcem el parlant a estireganyar la pr¨°pia compet¨¨ncia ling¨¹¨ªstica amb una redund¨¤ncia infeli?. Sobre el g¨¨nere de la resta d¡¯elements del sintagma, tant es podria permetre l¡¯¨²s indistint del mascul¨ª o el femen¨ª (¨¦s a dir, mentre fem la marca de no-g¨¨nere en el nucli del sintagma tant seria la resta), com adoptar el femen¨ª gen¨¨ric com una tria arbitr¨¤ria i pol¨ªtica (per ventura no convivim arreu amb el mascul¨ª gen¨¨ric?).

Dit aix¨°, caldria un acord sobre els quatre fen¨°mens ling¨¹¨ªstics apuntats m¨¦s amunt, que sigui compartit pels col¡¤lectius implicats i per ling¨¹istes, traductors, editorials i productores audiovisuals, a fi de fer front com¨² i construir un model de llengua apte per expressar un fenomen que tot just ara ¨¦s a les beceroles. I el m¨®n acad¨¨mic, quan arribi el moment, ja en far¨¤ l¡¯estudi.