El prouisme

Un nou corrent s¡¯est¨¦n en la ling¨¹¨ªstica, en vista sobretot dels resultats que comporta l¡¯aplicaci¨® de les pr¨¤ctiques del llenguatge inclusiu en la redacci¨® de textos. ?s f¨¤cil que un tuitaire qualsevol reprodueixi un fragment trobat aqu¨ª o all¨¤ amb desdoblaments de g¨¨nere, femenins gen¨¨rics o f¨®rmules no bin¨¤ries per posar el crit al cel, dir que ja n¡¯hi ha un tip o clamar contra la tirania del llenguatge pol¨ªticament correcte. Hem de dir prou, sentim clamar. El cas m¨¦s notable d¡¯aquest prouisme el trobem en el llibre coordinat per Carme Junyent Som dones, som ling¨¹istes, som moltes i diem prou (Eumo, 2021), en qu¨¨ setanta expertes en l¡¯¨²s de la llengua disseccionen les estrat¨¨gies de la inclusi¨® davant el que el mateix subt¨ªtol qualifica de ¡°textos incoherents i confusos¡±.

El problema de bescantar el llenguatge pol¨ªticament correcte ¨¦s que, en benefici de la contund¨¨ncia argumental, s¡¯eludeix el debat i es difon la falsa sensaci¨® de cohesi¨® al voltant de la mateixa idea, aix¨° ¨¦s, el disbarat que suposa aix¨° del llenguatge inclusiu i la imposici¨® que representa sotmetre la gram¨¤tica a uns dictats d¡¯arrel pol¨ªtica. No cal ni dir que, quan al t¨ªtol hi diu ¡°som moltes¡±, ¨¦s evident que no hi s¨®n pas totes, i l¡¯abs¨¨ncia de noms destacats subratlla la voluntat del llibre ¡ªde fet, no enganya ning¨²¡ª d¡¯exercir de part i ometre les propostes que, fetes igualment per dones ling¨¹istes per¨° tamb¨¦ per homes, pretenen incidir en el llenguatge com a exercici d¡¯igualtat. Ens diu el llibre de Junyent que ¨¦s el m¨®n que canvia la llengua i no a l¡¯inrev¨¦s, per¨° aix¨° ens escamoteja la consideraci¨® fonamental del llenguatge com a mecanisme per interpretar i designar aquest m¨®n i, sobretot, com a vehicle per relacionar-nos entre nosaltres.

Encabat de plegar en llibre, per¨°, un pot tenir la sensaci¨® que no totes les autores comparteixen la contund¨¨ncia de l¡¯argument de cap?alera. Al capdavall, el que es lamenta en molts articles no ¨¦s la conveni¨¨ncia del llenguatge inclusiu en si mateix, sin¨® els excessos que ha comportat la seva aplicaci¨® encegada, amb frases ambig¨¹es, incoher¨¨ncies i carregositat, i, en especial, el fet de tractar-se d¡¯un manament d¡¯uns ¨°rgans de poder (en els mitjans de comunicaci¨®, l¡¯administraci¨® i la universitat) que sovint, ves per on, estan copats per homes que es pensen que amb aquestes estrat¨¨gies resoldran alguna cosa. Per¨° no sembla haver-hi la impugnaci¨® que es despr¨¨n del prouisme del t¨ªtol. Fins i tot se¡¯ns revela que, abans dels vuit anys, no ¨¦s tan estrany que les nenes no se sentin incloses en el mascul¨ª gen¨¨ric els nens, i que potser no ¨¦s forassenyat rec¨®rrer a la coordinaci¨® nens i nenes, d¡¯altra banda tan criticada.

Si tirem el cabdell una mica enrere, trobarem un dels primers esments formalitzats d¡¯¨²s igualitari del llenguatge en el Llibre d¡¯estil de l¡¯Ajuntament de Barcelona, publicat el 1995 i elaborat per Joan Sol¨¤. S¨®n unes poques p¨¤gines que recullen les beceroles del que llavors ja era un canvi substancial en la redacci¨® dels textos administratius, en atenci¨® ¡°als canvis en el llenguatge que siguin reflex dels canvis socials existents, que afavoreixin el respecte a la dignitat i la igualtat de les persones i cultures¡±. La conveni¨¨ncia del llenguatge inclusiu hi ¨¦s evident, per¨° Sol¨¤, vision¨¤riament, no s¡¯est¨¤ d¡¯apuntar els problemes que podia comportar, d¡¯una banda en topar amb l¡¯estructura mateixa de la llengua, ¡°que no es pot violentar¡±, i de l¡¯altra en produir documents ¡°gramaticalment inadequats o de dif¨ªcil lectura¡±. La conclusi¨® que es pot extreure del Som dones ¨¦s que, com en tantes altres coses, Joan Sol¨¤ tenia ra¨®.

No en traiem res, per¨°, de dir prou. Hi ha d¡¯haver alguna altra cosa que serveixi per construir, perqu¨¨ com diu el t¨°pic modern, el llenguatge inclusiu ha vingut per quedar-se. Si alguna cosa est¨¤ per fer encara, ¨¦s un manual de bones pr¨¤ctiques, o un llibre d¡¯estil, o una guia de comunicaci¨® no sexista (en castell¨¤ existeix, elaborada per l¡¯Instituto Cervantes), que sense renunciar a la l¨°gica dels temps posi ordre al desori, dif¨ªcil de q¨¹estionar, en qu¨¨ ha desembocat la comunicaci¨® escrita avui dia. I que aquest recurs, elaborat per fil¨°logues i no pas per pol¨ªtics i pol¨ªtiques, sigui assumit i aplicat per administracions, universitats i mitjans de comunicaci¨®. Dins la n¨°mina d¡¯autores del Som dones hi ha talent suficient per ocupar-se¡¯n.