¡®Smiley¡¯, la llarga espera d¡¯un final sabut

Smiley (Netflix) narra unes quantes hist¨°ries de parella, la majoria gais. Els dos protagonistes porten el fil de la narraci¨® en la mesura que la resta de personatges, tots, tenen a veure amb aquest duet. La seva perip¨¨cia sentimental acaba b¨¦, per a ells. No tant per a les parelles que ells abandonen, a la tristesa o cabreig de les quals Smiley amb prou feines s¡¯hi acosta. Dir aix¨° no ¨¦s infringir les lleis de l¡¯spoiler perqu¨¨ la s¨¨rie, en aquest cas, s¡¯ajusta als codis de com¨¨d...

Smiley (Netflix) narra unes quantes hist¨°ries de parella, la majoria gais. Els dos protagonistes porten el fil de la narraci¨® en la mesura que la resta de personatges, tots, tenen a veure amb aquest duet. La seva perip¨¨cia sentimental acaba b¨¦, per a ells. No tant per a les parelles que ells abandonen, a la tristesa o cabreig de les quals Smiley amb prou feines s¡¯hi acosta. Dir aix¨° no ¨¦s infringir les lleis de l¡¯spoiler perqu¨¨ la s¨¨rie, en aquest cas, s¡¯ajusta als codis de com¨¨dia rom¨¤ntica i per tant, l¡¯espectador sap des del primer episodi que els dos protagonistes acabaran entenent-se malgrat hagin de superar difer¨¨ncies de classe i interessos, entrebancs imprescindibles per no posar-ho tot gaire f¨¤cil. Encara que costi s¡¯ha d¡¯acabar b¨¦. Per¨° costa massa. Vuit cap¨ªtols de mitja hora on els moments de desengany, llunyania i aparellament alternatiu s¨®n simples dilacions a l¡¯espera que arribi el final previsible, la s¨°lida reconciliaci¨®. Una narraci¨® amanida, com ¨¦s habitual, amb apunts c¨°mics, moments tristos, tensos, amb falses solucions i un final que s¡¯apura sense que aix¨° inquieti l¡¯espectador, segur d¡¯on portar¨¤ la disciplina del g¨¨nere.

La s¨¨rie t¨¦ l¡¯origen en una popular obra de teatre d¡¯¨¨xit internacional de Guillem Clua. I ¨¦s el mateix dramaturg el que s¡¯encarrega d¡¯allargar-la per complir amb el minutatge d¡¯una s¨¨rie. Com que la hist¨°ria principal no pot durar tanta estona... s¡¯incorporen perip¨¨cies subalternes, amb uns altres personatges, i ¨¦s aqu¨ª on es poden trobar els millors moments d¡¯aquesta producci¨® de Minoria Absoluta. L¡¯ancoratge nadalenc perjudica el to -interminable episodi set¨¨, massa post¨ªs, on tots els personatges, tots, coincideixen a la festa de cap d¡¯any del Bar Bero-.

La hist¨°ria de la parella de lesbianes, amb molta m¨¦s fond¨¤ria i un final sentimentalment barroc sense que aix¨° exclogui escenes lleugeres -per exemple, amb els pares d¡¯una de les noies-, ofereix alguns dels millors moments juntament amb l¡¯aventura del trist i solitari mariner (Carles Sanjaime), que inclou la sorpresa argumental m¨¦s gran de la s¨¨rie.

Smiley t¨¦ un repartiment d¡¯una enorme solv¨¨ncia comen?ant pels dos protagonistes (Carlos Cuevas i Miki Esparb¨¦) que estan acompanyats per una colla d¡¯actors que resolen magn¨ªficament el seu paper -alguns perjudicats per les obligacions que genera un personatge estrafet-. La pe?a ¨¦s una obra coral. Hi ha, per exemple, Giannina Fruttero, Meritxell Calvo, Amparo Fern¨¢ndez, Cedrick Mugisha i un extraordinari Pep¨®n Nieto que des del petit escenari del bar explica ¡°el que ha de pensar l¡¯espectador sobre l¡¯amor i aquestes coses¡±.

La narraci¨® visual no grinyola i la s¨¨rie ¨¦s el que diu que ser¨¤, per¨° no n¡¯hi ha prou amb embolicar la troca i alli?onar. Smiley podia haver estat m¨¦s arriscada sense que aix¨° vulgui dir que hagi d¡¯agafar una pesantor que el g¨¨nere no t¨¦.

Trobar el punt de lleugeresa juganera sense caure en la vacu?tat no ¨¦s f¨¤cil. I no hi ha receptes. S¨ª, exemples. Un cas, No me gusta conduir (Movistar+) de Borja Cobeaga amb Juan Diego Botto. Com ha escrit Sergio del Molino, fer una s¨¨rie aix¨ª ¨¦s molt dif¨ªcil. Va sobre les dificultats d¡¯un professor universitari saberut que es vol treure el carnet de conduir als 40 anys. L¡¯aparent destil¡¤laci¨® argumental ¨¦s estricta, restrictiva -el m¨®n de l¡¯autoescola-, per¨° tamb¨¦ parla, sense subratllar-ho, d¡¯altres aprenentatges per part del protagonista. Per exemple, de l¡¯emocional. Un Diego Botto perfectament acompanyat per una colla de bons actors i molt especialment per David Lorente.