¡®Smiley, despr¨¦s de l¡¯amor¡¯ i el teatre alternatiu

¡°El teatre alternatiu ¨¦s un fi en s¨ª mateix i no ¨¦s l¡¯avantsala del teatre comercial¡±. Aquesta frase de Javier Daulte est¨¤ escrita, perqu¨¨ la llegeixi tothom, a la sala Espacio Callej¨®n, a Buenos Aires, on el dramaturg i director argent¨ª experimenta la seva doctrina del teatre i, a la vegada, exhibeix una programaci¨® continuada. Daulte sost¨¦ que si ¨¦s cert que hi ha tres circuits, referint-se a l¡¯alternatiu, al comercial i al p¨²blic, un creador ha de poder circular pels tres indistintament. Guillem Clua ¨¦s un exemple. Ha trepitjat espais alternatius ¨CSmiley, sense anar m¨¦s lluny, va estrenar-se a la FlyHard¨C, comercials ¨CLa golondrina, porta m¨¦s de dos anys triomfant arreu i encara no hem pogut veure a Barcelona¨C i p¨²blics ¨CJust¨ªcia s¡¯estava representant a la sala gran del TNC quan va esclatar la pand¨¨mia¨C i diferencia perfectament els tres espais i les regles de cada joc: ¡°Sempre em diuen que apel¡¤lo al melodrama i que all¨°... com que ¨¦s teatre barat. Doncs me la sua¡±, deia en una entrevista amb aquest diari, on explicava que el teatre comercial o popular ha d¡¯existir perqu¨¨ ¡°fa que la gent vagi al teatre sense elitismes¡±.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Barcelona no cuida els seus autors¡±

Un su?cidi po¨¨tic a la paradis¨ªaca i infernal Barcelona

¡°Aturem-nos i contemplem el que tenim al voltant¡±

Em quedo amb el primer d¡¯aquests exemples, Smiley, una hist¨°ria d¡¯amor, perqu¨¨, estrenada el 2012 en una sala petit¨ªssima (bressol de bon teatre de text), encara s¡¯est¨¤ estrenant a sales de tot el m¨®n (a Austr¨¤lia, a finals de l¡¯any passat...), i perqu¨¨ la seva seq¨¹ela, Smiley, despr¨¦s de l¡¯amor, es va estrenar l¡¯octubre de l¡¯any passat (nou any despr¨¦s de la primera) i l¡¯¡¯Aquit¨¤nia l¡¯ha tornat a programar aquest estiu (fins a aquest diumenge). Aquestes dues obres, que parlen sobre la relaci¨® amorosa entre dos gais amb 30 anys, primer, i cap als 40, despr¨¦s, entrarien dins d¡¯aquesta categoria (poc concreta, s¡¯ha de dir) de teatre alternatiu. I no ¨¦s que Clua, arran de l¡¯¨¨xit del primer muntatge, pass¨¦s al teatre comercial i despr¨¦s al p¨²blic. Va seguir creant el que va voler, per a qui va voler.

Aquesta segona part d¡¯Smiley ens situa sis anys despr¨¦s de la primera, quan els examants es retroben, casualment, i... salten totes les alarmes de l¡¯amor (o de l¡¯erotisme, o del sexe, o de les ganes...). I mant¨¦ el ritme, l¡¯humor i l¡¯esperit de la primera. I les formes: ¡°L¡¯he parit juntament amb Albert Triola i Ramon Pujol [els mateixos protagonistes de l¡¯original, el Bruno i l'?lex] i ha sigut un proc¨¦s m¨¦s din¨¤mic per¨° m¨¦s lent que el d¡¯altres obres, perqu¨¨ els actors, que es coneixen a la perfecci¨® els personatges, han aportat molt¨ªssim¡±, reconeixia l¡¯autor i director del text. D¡¯alguna manera, Clua (i tamb¨¦ els int¨¨rprets, m¨¦s que actors, c¨°mplices) volien posar sobre la taula un aspecte poc tractat en les relacions homosexuals: ¡°Qu¨¨ passa quan s¡¯acaba la l¡¯edat de sortir cada setmana i lligar cada nit amb un tio diferent?¡± Planteja una reflexi¨® sobre el que passa amb l¡¯amor despr¨¦s de l¡¯amor, ¡°quan els focs artificials de la com¨¨dia rom¨¤ntica ja s¡¯han apagat¡±.

L¡¯obra, que, igual que la primera, est¨¤ farcida de picades d¡¯ullet a l¡¯univers gai, respira actualitat pels pors: des de refer¨¨ncies al Toni Cruanyes a comentaris sobre concursants de Saber y ganar, passant pel negre de WhatsApp (qui, ¨°bviament, el 2012 ni sab¨ªem que existia). Trenca la quarta paret amb flashbacks (en part obligats, sempre adients: el Satanassa...!). Apareix el fantasma de l¡¯amor passat i el del futur del Bruno. I el fil vermell, aquell fil del dest¨ª que t¨¦ lligades dues persones per a tota la eternitat.