El Liceu aposta per una ¡®Tosca¡¯ pasoliniana

Despr¨¦s de tancar l¡¯any amb el fascinant Il Triticco, de Giacomo Puccini, el Liceu obre aquest 2023 amb Tosca, una de les ¨°peres m¨¦s c¨¨lebres del compositor de Lucca i que ¨¦s al podi dels tres t¨ªtols m¨¦s representats al Teatre de La Rambla. No ser¨¤ la Tosca m¨¦s cl¨¤ssica o convencional. El director d¡¯escena, Rafael Villalobos, planteja una (Floria) Tosca en qu¨¨ es poden fer diverses lectures perqu¨¨ estableix un paral¡¤lelisme, malgrat els 175 anys que els separen en el temps, entre l¡¯assassinat del pe...

Despr¨¦s de tancar l¡¯any amb el fascinant Il Triticco, de Giacomo Puccini, el Liceu obre aquest 2023 amb Tosca, una de les ¨°peres m¨¦s c¨¨lebres del compositor de Lucca i que ¨¦s al podi dels tres t¨ªtols m¨¦s representats al Teatre de La Rambla. No ser¨¤ la Tosca m¨¦s cl¨¤ssica o convencional. El director d¡¯escena, Rafael Villalobos, planteja una (Floria) Tosca en qu¨¨ es poden fer diverses lectures perqu¨¨ estableix un paral¡¤lelisme, malgrat els 175 anys que els separen en el temps, entre l¡¯assassinat del personatge de Mario Cavaradossi, un pintor liberal il¡¤lustrat, del 1800, i el del director de cinema i escriptor rom¨¤ Pier Paolo Pasolini, declarat antifeixista, per ser ¡°artistes inc¨°modes¡± per a les estructures de poder a Roma. L¡¯obra s¡¯estrena aquest dimecres i estar¨¤ en cartell ¨Cse¡¯n representen 14 funcions¨C fins al dia 21.

Coprodu?da pel Teatre Le Monnaie, de Brussel¡¤les, l¡¯?pera de Montpeller, la Mestran?a de Sevilla i el mateix Liceu, V¨ªctor Garc¨ªa de Gomar, director art¨ªstic, recorda que aquesta hist¨°ria que va captivar Puccini des que va veure Sarah Bernhardt representant Tosca cont¨¦ amor, tortura, gelosia, passi¨® i idealisme. I, per descomptat, crims. Tot passa en 16 hores a un ritme trepidant a la Capella a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Andrea della Valle, el Palau Farnese i el Castelo de Sant Angelo. Sota la batuta del director hongar¨¨s Henrik N¨¢n¨¢si, el repartiment est¨¤ encap?alat per la soprano italiana Maria Agresta (Tosca); el nord-americ¨¤ Michael Fabiano (Cavaradossi) i el serbi Zeljko Lucic (Scarpia).

Amb una carrera mete¨°rica plena de premis i conegut pels seus muntatges trencadors, Villalobos debuta amb aquesta Tosca al Liceu. El seu segell, diu Garc¨ªa de Gomar, ¨¦s que concep els muntatges amb capes diferents, i en aquest cas s¨®n Roma, Pasolini i el pintor Caravaggio. ¡°Respecto al m¨¤xim la partitura i aquesta ¨¦s una producci¨® cl¨¤ssica. Explica la hist¨°ria de Tosca fil per randa, encara que m¡¯agrada oferir diferents capes de lectura¡±, puntualitza Villalobos, que afirma que Roma, ¡°capital de la moral d¡¯Occident¡±, ¨¦s en realitat la gran protagonista. El director teatral sost¨¦ que Tosca m¨¦s que una hist¨°ria d¡¯amor entre la diva i el pintor ¨¦s una obra molt pol¨ªtica. ¡°Roma aniquila personatges inc¨°modes per al sistema. Cavaradossi ¨¦s assassinat per les seves idees pol¨ªtiques com li va passar a Pasolini segle i mig despr¨¦s, quan escrivia un llibre sobre l¡¯estructura de poder a It¨¤lia¡±, diu en al¡¤lusi¨® al director assassinat el 1975. Una elegant estructura circular, de blanc immaculat, abra?a els tres escenaris on es produeix la trama per¨° que evoca diferents monuments romans com el mateix Coliseu. La hist¨°ria de Tosca avan?a mentre de forma paral¡¤lela es van narrant diversos moments de la vida de Pasolini, especialment al segon acte, on s¡¯evoquen passatges de la seva controvertida i p¨°stuma pel¡¤l¨ªcula Sal¨° o los 120 d¨ªas de Sodoma per retratar l¡¯abjecci¨® sexual d¡¯Scarpia, el torturador en cap de policia vaticana amb retrats de joves nus i efebs que dormen despr¨¦s d¡¯una cruel orgia, diu el podcast del Liceu. El pintor Santiago Yd¨¢?ez ha creat uns llen?os gegants sobre uns nus, una Magdalena i una versi¨® del quadre de Caravaggio de Judit i Holofernes.

¡°La bellesa ens ajuda a mirar de cara el que ens fa por¡±, diu Villalobos en una posada escena que fa sis mesos va estar entelada per la pol¨¨mica perqu¨¨ tant el tenor Roberto Alagna com la soprano Sandra Kurzak van renunciar als seus respectius papers en no compartir la posada en escena. El teatre va insinuar que en realitat la seva negativa obe?a que els assajos de l¡¯¨°pera eren incompatibles amb l¡¯agenda atape?da del tenor franc¨¨s. En qualsevol cas, el nou elenc s¡¯ha rendit a aquesta Tosca. ¡°No s¨®c gaire fan de les produccions modernes. S¨®c cl¨¤ssic. Per¨° aix¨° m¡¯ha sorpr¨¨s favorablement. I Rafa (Villalobos) ens permet fer la nostra feina, cantar, de la millor manera possible¡±, diu Lucic. ¡°?s una meravellosa nova Tosca. I l¡¯aplaudeixo. Lluita contra el feixisme mostrant una visi¨® fosca de l¡¯Esgl¨¦sia i de com les estructures de poder poden fer malb¨¦ el b¨¦ com¨²¡±, afegeix Fabiano. ¡°Estic enamorada del meu personatge. Tosca no s¡¯agenolla davant dels prepotents. Si aconseguim que una sola dona assumeixi aquest missatge, haur¨¤ valgut la pena¡±, rebla Agresta.

Despr¨¦s de confessar que des que era estudiant guardava al seu escriptori un programa de m¨¤ de la Tosca que va cantar Renata Tebaldi al Liceu el 1952, Villalobos apunta que la seva posada en escena admet lectures diverses perqu¨¨ hi haur¨¤ qui vegi una Tosca molt ¡°cl¨¤ssica o pict¨°rica o cinematogr¨¤fica o que entraran al paral¡¤lelisme de dos artistes perseguits¡±. N¨¢n¨¢si, el director d¡¯escena, apunta la dificultat que comporta dirigir una obra arxiconeguda, que inclou diverses ¨¤ries de les m¨¦s conegudes de la hist¨°ria de l¡¯¨°pera. ¡°L¡¯obra ha de ser recreada. Cal comen?ar de zero i redescobrir-la amb tots els colors¡±.