L¡¯oc¨¤s del gran musical catal¨¤

Fa exactament un any que es va morir Stephen Sondheim i avui soc al Teatre Condal de Barcelona perqu¨¨ s¡¯hi representa, en versi¨® catalana, Golfus de Roma, una de les seves obres m¨¦s populars ¡ªen totes les accepcions del terme. Tot i ser dissabte a la nit, el recinte ¨¦s mig buit o mig ple dep¨¨n de com estiguis d¡¯amo?nat per la salut del catal¨¤. El p¨²blic entra constret i expectant, tret d¡¯un grup que s¡¯asseu al costat meu molt animat, amb actitud poc nostrada per¨° molt correcta per gaudir d¡¯aquesta celebraci¨® de la com¨¨dia cl¨¤ssica que ¨¦s el Golfus. Porten un punt alcoh¨°lic considerable i parlen molt fort en castell¨¤ ¡ªs¡¯excusen: ¡°quan comenci ja callarem, tranquils¡±¡ª i em dic que si aquests tres matrimonis de, posem per cas, Badalona que podries trobar perfectament en un xou de Los Morancos avui s¨®n aqu¨ª al Paral¡¤lel ¨¦s que no tot est¨¤ perdut.

La meva joia ¡ªi la seva¡ª dura poc. A mesura que les trames de vodevil refinat i l¡¯humor rom¨¤ es descabdellen, les seves cares d¡¯estupefacci¨® van en augment. Cap acudit groller, cap concessi¨® xavacana. Els actors i els m¨²sics, en caracteritzaci¨® circense, envolten el respectable cantant i ballant, fent aflorar somriures i complicitats, per¨° les seves rialles es gelen. Pobres, no entenen res. A l¡¯entreacte es miren apesarats i un diu: ¡°Esto no nos lo esper¨¢bamos, eh?¡± Agafen els abrics i se¡¯n van amb la festa a un altre lloc. M¡¯entristeixo. Com pot ser que aquest sensacional espectacle no connecti amb tothom? ?s una q¨¹esti¨® de cultura teatral? ?s un tema ling¨¹¨ªstic? O ¨¦s senzillament que no est¨¤ feta la mel per a la boca de l¡¯ase? L¡¯explicaci¨® m¨¦s plausible ¨¦s que van veure Golfus al cartell i ells volien fer una nit de golfos. Per¨° el problema que representa que marxessin a mig espectacle no el vull menystenir.

Un cl¨¤ssic a Barcelona

Sondheim ¨¦s ¡ªi estic disposat a fotre¡¯m d¡¯h¨°sties amb qualsevol que em contradigui¡ª el millor creador de teatre musical de tots els temps, entenent el g¨¨nere en la seva dimensi¨® americana i bandejant-te la tradici¨® europea d¡¯¨°peres, operetes, entremesos i sarsueles. ?s, a m¨¦s a m¨¦s, un personatge que semblava ideal perqu¨¨ s¡¯idolatr¨¦s a Catalunya: molt novaiorqu¨¨s, ir¨°nic, gai, intel¡¤lectualitzant, intimista i complex de vegades, incompr¨¨s als Estats Units fora dels cercles especialitzats, un marginat com ens agraden. Tots els elements que el feien un Woody Allen dels musicals, abans que Allen fos estigmatitzat pel que tots ja sabem. En cert moment de puixan?a nacional, la cultura catalana va connectar plenament amb Sondheim. Encara es recorden els muntatges de la companyia de Mario Gas d¡¯A little night music al Grec, o un Sweeney Todd que va ser considerat per l¡¯autor un dels millors que s¡¯havien fet mai en qualsevol llengua.

El gran musical en catal¨¤ no es pot permetre una obra dolenta, per¨° aix¨° no en garanteix la superviv¨¨ncia

Vista la hist¨°ria d¡¯amor de Sondheim amb Barcelona ¡ªins¨°lita al m¨®n fora de Londres i Nova York¡ª, tamb¨¦ vam poder gaudir en catal¨¤ d¡¯un magn¨ªfic Company del Teatre Lliure amb Carles Sabater en el paper de l¡¯androgin Bobby ¡ªSondheim va ser un visionari en la q¨¹esti¨® de la flu?desa de g¨¨nere¡ª, o, m¨¦s tard, el Merrily We Roll Along del Musical M¨¦s Petit i un Into the Woods de la companyia de refer¨¨ncia del musical nacional, Dagoll Dagom. Van ser tot grans ¨¨xits de cr¨ªtica i p¨²blic, i en els meus somnis m¨¦s humits ja veia tota l¡¯obra del m¨²sic i lletrista americ¨¤ adaptada i representada amb normalitat i const¨¤ncia als escenaris de Barcelona.

Aquesta connexi¨® es va estroncar. No nom¨¦s no va tenir continu??tat, sin¨® que el musical en catal¨¤ de gran format, m¨¦s enll¨¤ de Sondheim, ha esdevingut gradualment una raresa. Fora de les produccions genu?nes de La Cubana ¡ªGente Bien, per exemple, ¨¦s una pe?a espl¨¨ndida¡ª o dels ja mencionats Dagoll Dagom, les grans produccions en castell¨¤ han acaparat la cartellera. Els mesos de fred, quan ve m¨¦s de gust l¡¯antinatural experi¨¨ncia de fotre¡¯s dins d¡¯un teatre a veure gent que canta i balla, ens han portat a Barcelona, i parlo nom¨¦s d¡¯enguany, productes de qualitat m¨¦s que discutible ¡ªquan no muntatges infectes¡ª com Pretty Woman, Cruz de navajas, el ¨²ltimo Mecano (sic), Grease o Ghost, amb el protagonisme estel¡¤lar de ni m¨¦s ni menys que David Bustamante fent de fantasma i magrejant el fang d¡¯aquella forma grotesca. ?s a dir, pur fast food del teatre musical.

Fins i tot l¡¯¨²ltim gran ¨¨xit del musical de producci¨® nacional en castell¨¤, Cantando bajo la lluvia, fotia un tuf de caspa castissa madrilenya que tirava d¡¯esquena. Encara que sembli un biaix etnicista, les adaptacions al catal¨¤ ¡ªo els musicals originals en catal¨¤¡ª s¨®n una garantia de qualitat, per la ra¨® cient¨ªfica que el risc que suposa fer-los en una llengua tan minoritzada, en aquest ¨¤mbit teatral de costos elevad¨ªssims, actua com a criteri de cribratge. Senzillament, el gran musical en catal¨¤ no es pot permetre una obra dolenta. Aquest fet, per¨°, no en garanteix la superviv¨¨ncia. Un gran esdeveniment com el Sondheim del Condal hauria d¡¯estar a vessar cada nit durant mesos. No ha estat aix¨ª, almenys d¡¯inici.

Un gran esdeveniment com el Sondheim del Condal hauria d¡¯estar a vessar cada nit durant mesos

La llebre va saltar quan una de les int¨¨rprets actuals de Golfus de Roma, Merc¨¨ Mart¨ªnez, va queixar-se per Twitter perqu¨¨ la platea no s¡¯omplia les primeres setmanes de representaci¨®. De l¡¯aflu¨¨ncia de p¨²blic depenia la pr¨°rroga de l¡¯espectacle, i l¡¯actriu va fer un crit a la milit¨¤ncia patri¨°tica: no podia ser que ens lament¨¦ssim de la falta de grans musicals en catal¨¤ a la cartellera i que, a l¡¯hora de la veritat, no respongu¨¦ssim quan se¡¯n feia un, d¡¯altra banda de qualitat excepcional ¡ªi aix¨° ¨¦s el meu judici, tamb¨¦ indiscutible.

Segons el director del muntatge i tamb¨¦ responsable art¨ªstic de la productora Focus, Daniel Angl¨¨s, tot i no saber res de les intencions propagand¨ªstiques de Mart¨ªnez, la crida va ser tot un ¨¨xit, i durant aquestes festes nadalenques tenim garantida cada nit la sessi¨® de comedy tonight ¡ª¡±c¨°mic ¨¦s millor¡±, en la llengua de Rosal¨ªa. No cal remarcar m¨¦s que ¨¦s una cita ineludible no sols per als fanboys de Sondheim com Angl¨¨s i qui us escriu, sin¨® per a tothom que tingui ganes de riure sense que el tractin d¡¯imb¨¨cil. Compte, que no ¨¦s un target tan transversal com sembla.

A m¨¦s, la sensibilitat d¡¯Angl¨¨s s¡¯ha encarregat de polir les arestes que podien fer l¡¯obra ¡ªque ja t¨¦ m¨¦s de mig segle¡ª inc¨°moda a la contemporane?tat woke: el cat¨¤leg de prostitutes de Lycus, a qui han convertit en dona, ara abra?a tots els g¨¨neres i desviacions sexuals; i els enamorats Eros i Philia ara s¨®n igualit¨¤riament rucs i primaris. ?s una feina d¡¯orfebreria conceptual que segons el director t¨¦ com a objectiu dissipar la ¡°boira¡± d¡¯antigor i masclisme per respectar la voluntat primordial de Sondheim, que ¨¦s fer passar una bona estona de com¨¨dia despreocupada. Potser els meus ve?ns de butaca, els desertors, eren consumidors d¡¯una altra mena d¡¯humor i aquesta aposta per la correcci¨® pol¨ªtica els va molestar m¨¦s que l¡¯idioma de l¡¯espectacle. Tot ¨¦s un misteri.

¡®Pares normals¡¯: competent i ben nadalenc

Encara amb totes aquestes cab¨°ries al cap, me¡¯n vaig al Poliorama. S¡¯hi estrena Pares normals, que ¨¦s el primer musical del grup de pop Els Amics de les Arts, amb text de Marc Artigau i produ?t per Minoria Absoluta. No ¨¦s un musical de gran format per¨° gaireb¨¦. Mig format, en diuen, amb una dotzena d¡¯actors i m¨²sics. Can?ons tamb¨¦ adotzenades, per¨° eficients. ?s un espectacle ben cantat, ben ballat per¨° convencional, precisament el que la salut del teatre musical en catal¨¤ necessita per mantenir la flama encesa. El p¨²blic hi ¨¦s m¨¦s homogeni: catalanor d¡¯Eixample filoconvergent que cau de quatre grapes en els paranys sentimentaloides que ens t¨¦ preparats l¡¯obra. Fins i tot jo no puc evitar que se m¡¯humitegin els ulls quan els autors tenen el desvergonyiment de fer apar¨¨ixer una nena cantora al final, el set¨¨ de cavalleria dels recursos teatrals.

A la salut del teatre musical en catal¨¤ li aniria molt b¨¦ el retorn de la producci¨® p¨²blica

Si Daniel Angl¨¨s opta per la modernitzaci¨® radical d¡¯un cl¨¤ssic, amb el risc de desconcertar el p¨²blic, Pares normals ¨¦s una creaci¨® contempor¨¤nia que no t¨¦ cap problema a enviar un missatge heteronormatiu i xirucaire. Els assistents, que aqu¨ª s¨ª que omplen la platea, acaben entusiasmats davant del triomf d¡¯una fam¨ªlia tradicional catalana que es fa passar per moderna. Potser ¨¦s que, com a poble, som m¨¦s conservadors del que ens pensem. No tinc cap dubte que Pares normals ser¨¤ un gran ¨¨xit, per¨° entre un segment de poblaci¨® molt concret: la decreixent classe mitjana catalana de professionals liberals i funcionaris de la Generalitat que encara poden enviar la canalla a estudiar als Estats Units.

Tanmateix, ¨¦s un espectacle competent i ben nadalenc, amb dosis calculades de comicitat blana benintencionada i la llagrimeta tevetresina que tant ens agrada, un perfecte substitut del concert de Sant Esteve de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤, per reivindicar i actualitzar la sana tradici¨® nacional de gaudir de la m¨²sica per festes. Per¨°, ¨¦s aquest el cam¨ª que ha de salvar el musical en catal¨¤? Per a Angl¨¨s, que defensa el comprom¨ªs de Focus a representar en l¡¯idioma del pa¨ªs els grans musicals sense que aix¨° sigui obstacle perqu¨¨ les produccions foranes en castell¨¤ tamb¨¦ passin per aqu¨ª, la forta tradici¨® teatral barcelonina no perilla i el p¨²blic hi ¨¦s. No ho tinc tan clar.

A banda de les dues obres mencio?nades, ara tamb¨¦ es reposa El petit pr¨ªncep de Manu Guix, ?ngel Ll¨¤cer i Artigau (un altre cop, ja ¨¦s sospit¨®s), l¡¯¨²ltim gran ¨¨xit del musical en catal¨¤ amb nou temporades en cartell, aprofitant la tirada medi¨¤tica de l¡¯euf¨°rica Mariona Escoda. El Petit Poliorama tamb¨¦ acull el musical infantil Bye Bye, monstre, de D¨¤maris Gelabert i (no us ho espereu pas) Marc Artigau. Podr¨ªem dir, doncs, que es t¨¦ cura del planter, i aix¨° sempre ¨¦s bona not¨ªcia. Una altra cosa ¨¦s que amb aix¨° n¡¯hi hagi prou per competir amb David Bustamante i atraure els meus amics de Badalona al gran teatre musical en catal¨¤.

La impressi¨® ¨¦s que hem cedit al que vol un mercat globalitzat de l¡¯espectacle, mediatitzat i amb predomini del castell¨¤, que ¨¦s una llengua m¨¦s rendible, i s¡¯ha perdut el vincle amb una tradici¨® local que en cert moment semblava consolidar-se. A m¨¦s, la retirada dels diners p¨²blics, m¨¦s enll¨¤ del suport gen¨¨ric, ha deixat el gran musical catal¨¤ en mans de la iniciativa privada, per a tots els que encara es complauen en el mantra interessat de la cultura catalana subvencionada. A la salut del teatre musical li aniria molt b¨¦ el retorn de la producci¨® p¨²blica, precisament. Tot plegat s¡¯ajunta amb l¡¯anunci de la dissoluci¨® de Dagoll Dagom, perqu¨¨ Bozzo i Cisquella es volen jubilar. ?s una ll¨¤stima, per¨° ¨¦s llei de vida. S¡¯acomiadar¨¤ amb l¡¯¨²ltima posada en escena de Mar i Cel, el zenit del musical catal¨¤ i en catal¨¤. Per¨° abans prepara una adaptaci¨® de Rusi?ol, L¡¯alegria que passa, on precisament es tracta el tema de la incomprensi¨® de l¡¯artista, la seva relaci¨® amb la societat i la necessitat de plegar, un dia o altre. Molt en l¡¯esperit del temps i molt on¨ªric.

Una coda. El musical catal¨¤ del futur dependr¨¤, com tants altres ¨¤mbits, de l¡¯estricta milit¨¤ncia. Una condemna tan interioritzada que ja ni la percebem. Tornem al Condal. ?s l¡¯aniversari de la mort de Sondheim i els actors de Golfus de Roma ens regalen, com a bis, un emocionat i corporatiu Send in the clowns entre globus i serpentines que plouen del sostre del teatre. Em sap greu que els que han marxat abans d¡¯hora no comparteixin amb nosaltres aquest moment ¨²nic. Al final, tot es redueix que continu?n entrant els pallassos. I que cantin en catal¨¤.