Sense paraules

Va ser nom¨¦s per un instant. Per¨° alguna gent (segurament, la menys fidel) va t¨¦mer que Joan Manuel Serrat s¡¯acomiad¨¦s a la francesa i deix¨¦s les 15.100 persones que omplien el Palau Sant Jordi en el primer dels tres concerts de comiat, la nit del 20 de desembre de 2022, sense escoltar les seves Paraules d¡¯amor. L¡¯emblem¨¤tic i emotiu tema no va arribar fins als bisos, quan un apote¨°sic Cantares d¡¯Antonio Machado ja havia posat dempeus l¡¯auditori sencer com a punt i final de la part central o can¨°nica del recital. De fet, Paraules d¡¯amor va ser el pen¨²ltim tema de les dues hores de concert i, amb rigor, caldria consignar que gaireb¨¦ no les va pronunciar el Noi del Poble Sec, sin¨® un p¨²blic entregat a qui l¡¯artista va deixar l¡¯honor de cridar-les a cor que vols.

En qualsevol cas, les Paraules d¡¯amor gaireb¨¦ no calien. Gaireb¨¦. Perqu¨¨ el comiat de Serrat, m¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica i les can?ons, ¨¦s per si mateix un espectacle ple d¡¯amor i d¡¯emocions que permet, al costat del canal auditiu, un nivell de lectura sense paraules, a l¡¯estil actualitzat del cinema mut. Amb el blanc i negre inicial de Temps era temps, de les runes de Belchite que obren Can?¨® de bressol o de la penombra penitenci¨¤ria que il¡¤lumina Las nanas de la cebolla de Miguel Hern¨¢ndez. Per¨°, tamb¨¦, cinema mut amb l¡¯acolorida animaci¨® de c¨°mic que acompanya la cr¨ªtica pol¨ªtica d¡¯Algo personal (capitalista amb barret de copa i sigles de l¡¯FMI incloses); el technicolor ol¨ªmpic de Barcelona i jo; el verd s¨¨pia que dona aires de superilla a El meu carrer, i el roig enc¨¨s de Can?¨® de matinada i de la Fiesta final.

Fugint dels grans muntatges audiovisuals i dels efectes especials associats avui a gaireb¨¦ qualsevol gira, Serrat ha aconseguit que el seu comiat sigui poesia pura, senzilla i sense filigranes, i que tamb¨¦ entri pels ulls. Aquesta m¨¤gia l¡¯aconsegueix una gran pantalla central de cinemascope que acapara molt m¨¦s l¡¯atenci¨® que les dues pantalles laterals i amb proporcions de tel¨¨fon m¨°bil on es projecta l¡¯artista rotllo Instagram o Tik-tok. Imprescindibles i alhora insuficients per a qui vulgui veure Serrat i no tingui localitat a les primeres files de platea, aquestes pantalles laterals perden aviat la partida davant de l¡¯espectacle sense paraules que es projecta darrera del fals tel¨® de l¡¯escenari del Sant Jordi. I que, en realitat, fa funcions de cinema Paradiso que convoca, actualitza o espanta, segons convingui, els fantasmes del cine Roxy.

M¨¦s a prop (tamb¨¦ ideol¨°gicament) dels comentaris concisos o ir¨°nics del Raimon que, el 2017, es va acomiadar amb sobrietat al Palau de la M¨²sica que no pas dels sermons d¡¯un Llu¨ªs Llach que es va retirar dels escenaris a Verges, el 2007, per¨° que encara predica a les xarxes socials, Serrat nom¨¦s es va esplaiar en paraules un parell de cops. I va ser per fer proselitisme ecologista contra el canvi clim¨¤tic i la destrucci¨® dels ecosistemes ¨C¡±El problema m¨¦s greu que tenim com a esp¨¨cie¡±, va dir- abans de recordar que Pare ¨¦s una can?¨® que va escriure fa mig segle ¨C¡±De tot fa gaireb¨¦ 50 anys¡±, va ironitzar- i d¡¯un Plany al mar que va fer de contrapunt a Mediterr¨¢neo. Can?¨® aquesta que, per primer cop durant el concert, va fer aixecar la gent de les cadires. Potser per la lletra, tant popular, o potser per la seq¨¹¨¨ncia de fotos que es van fonent amb les onades a la sorra de la platja i que tanca la imatge d¡¯un migrant afric¨¤ rescatat d¡¯una mort segura.

Sense paraules deixa Serrat el p¨²blic atent que, tant o m¨¦s emocionat que amb La tieta i les pintures que li fan d¡¯escenografia, escolta Pare mentre veu de fons, a la pantalla del Sant Jordi, el rostre en primer pla d¡¯un fill que s¡¯intueix preocupat pel seu futur i el de la humanitat. A causa del canvi clim¨¤tic, s¡¯intueix. Fins que, justament quan Serrat recita all¨° de ¡°Pare, que estan matant la terra / Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra¡±, la imatge es va ampliant de focus i revela all¨° que realment separa el nen del seu pare: la finestra d¡¯un vag¨® de tren en una estaci¨® d¡¯Ucra?na. Vet aqu¨ª una ic¨°nica fotografia que ha de ser o b¨¦ del pulitzer barcelon¨ª Emilio Morenatti o b¨¦ del tamb¨¦ fot¨°graf d¡¯ag¨¨ncia Sergei Chuzavkov.

Arribats en aquest punt, ja no sorpr¨¨n que Serrat es prengui la llibertat d¡¯il¡¤lustrar amb grafitis de Bansky el seu Para la libertad. I si el tema comen?a amb uns acords que acompanyen una revolucion¨¤ria recreaci¨® de La llibertat guiant el poble de Delacroix -i no ¨¦s la de Rigoberta Bandini-, la pel¡¤l¨ªcula d¡¯aquesta can?¨® inclou el fam¨®s cor en forma de globus que Bansky deixa escapar a una nena. I acaba amb la m¨¦s ic¨°nica i revolucion¨¤ria imatge de l¡¯enigm¨¤tic artista: aquell jove amb la cara tapada que, enlloc d¡¯un c¨°ctel molotov, llen?a un ram de flors.

Sense paraules, en definitiva -i malgrat vingui justament despr¨¦s de les emotives Paraules d¡¯amor en qu¨¨, ara s¨ª, les pantalles il¡¤luminades dels m¨°bils es mengen l¡¯escena-, Serrat deixa el seu p¨²blic quan s¡¯acomiada, definitivament, del tot fidel a all¨° que ha proclamat a l¡¯inici del concert. A saber: que ni la nost¨¤lgia ni la melangia es poden imposar al que ¨¦s, abans que res, una festa. Per aix¨° tanca el recital amb imatges de foc i nit de Sant Joan i amb uns fotogrames de Picasso dibuixant la silueta d¡¯un toro que ni ¨¦s el d¡¯Osborne ni es fon a negre, sin¨® que dona pas immediat en la pantalla a una torre castellera i a balls de gegants i capgrossos.

En aquest marc, al Palau Sant Jordi no van apar¨¨ixer els personatges de Qualsevol nit pot sortir el sol? per¨° no haguessin desentonat. Perqu¨¨ la mateixa setmana que Serrat s¡¯acomiada dels escenaris, Barcelona ha donat la medalla d¡¯or a Jaume Sisa, precisament ve¨ª del Noi del Poble Sec durant una inf¨¤ncia comuna al carrer del Poeta Cabanyes. Avui s¨®n ells; dem¨¤ potser seran altres els qui deixaran els escenaris: Quico Pi de la Serra, Paco Ib¨¢?ez, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell... Anys enrere ja van ser Raimon i Llach. I alguns, directament, ens van deixar del tot: Ovidi Montllor, ja fa massa temps, i Ramon Muntaner o Pau Riba, en fa menys.

Per qu¨¨, abans no sigui massa tard per recollir, actualitzar i projectar aquest ric llegat, no fem realitat el projecte de l¡¯activista i promotor de Barnasants, Pere Camps, que reivindica, a manca d¡¯estructures d¡¯estat, la infraestructura de pa¨ªs que seria crear un ateneu de la can?¨® d¡¯autor? M¨¦s que paraules, el que la cultura vol s¨®n fets. En cas contrari, i amb els concerts del Palau Sant Jordi i tants d¡¯altres en el record, ens mereixerem aquelles paraules no precisament d¡¯amor (per¨° tant d¡¯actualitat pol¨ªtica) que un aragon¨¨s amb la mateixa ascend¨¨ncia materna que Serrat va etzibar a la dreta des de la tribuna del Congr¨¦s dels Diputats: ¡°?A la mierda!¡±.