Dels Surfing Sirles s¡¯aprofita tot

Amb manca de prejudicis, van aportar poe?sia i una visi¨® sorneguera i punk de la catalanitat, amb tanta mala llet com costumisme. Els Surfing Sirles eren (s¨®n?) en Xavi Garcia a la bateria, els germans Uri (guitarra) i Guille Caballero (teclats) i Mart¨ª Sales a la veu i la guitarra. L¡¯Uri va morir el juliol del 2013, poc abans de la publicaci¨® del seu tercer disc, M¨²sica de consum. Tenia 34 anys. Ho van deixar estar. La banda de punk? catalana ¡ªla m¨¦s influent de la hist¨°ria del punk cantat en catal¨¤¡ª no va ser (¨¦s?) un grup convencional; van publicar tres discos: LP (2010), Roman¨ª, semen i sang (2011) i M¨²sica de consum (2013), que en lloc de fer continuisme amb el g¨¨nere i estirar-lo com un xiclet, el remescla amb d¡¯altres sabors (punk primigeni seixanter, kraut rock, psicod¨¨lia de la costa oest, soul, sorollisme experimental, pop angl¨¨s...) amb tanta tra?a, alegria i gustet que ¨¦s per sucar-hi pa.

Els Sirles, com en Pau Riba abans, han fet per al rock cantat en catal¨¤ el mateix que Kiko Veneno va fer per a l¡¯espanyol: donar-li una identitat sorneguera i plena de castissisme nostrat, que l¡¯allunya de les fotoc¨°pies angl¨°fones. El primer disc dels Sirles, LP, t¨¦ una portada que fusiona Sonic Youth amb un acudit de Barrag¨¢n. I a dins, les refer¨¨ncies a Palau i Fabre i J.V. Foix ¡ªsense solemnitat i plenes de costumisme¡ª esquitxen una autopista sonora i crua, plena de bifurcacions i can?ons rodones que se¡¯n foten del mort i de qui el vetlla. Les navalles (aix¨° vol dir sirla en cal¨®) anaven ben esmolades d¡¯humor, i el sabien fer servir.

Tot ¨¦s viu fins que es demostra el contrari

Nou anys s¨®n quatre dies: els Sirles s¨®n not¨ªcia perqu¨¨ el documental Material Sirles: un septenni, presentat al festival de cinema musical In-edit, celebra la seva exist¨¨ncia, i els reunir¨¤ per a una (darrera?) actuaci¨® el 30 de desembre a la sala Apolo. El t¨ªtol ¨¦s literal i est¨¤ ben triat: set anys de bocins de vida dels Surfing Sirles concentrats en 62 minuts, esgarrapats del 2006 al 2013. Tot fet a base de fragments in¨¨dits: actuacions, v¨ªdeos casolans en la intimitat i moments tan ca¨°tics i divertits com la mateixa banda. No ¨¦s un documental convencional, d¡¯aquells plens de bustos que lloen la nost¨¤lgia. La cineasta Lulu Martorell ¡ªdirectora de l¡¯artefacte amb el mateix Mart¨ª Sales i en Roger Lapuente, realitzador de clips sirleros¡ª explica que el documental ¡°s¡¯ha plantejat com si els Sirles hi fossin, encara. Perqu¨¨ nou anys no s¨®n res, i aquest esperit de tot ¨¦s viu fins que es demostri el contrari ¨¦s el que vam voler¡±.

Sales explica que ¡°l¡¯esperit era defugir el cl¨¤ssic format de biopic amb entrevistes al cap de 30 anys, amb gent que va fer una cosa bona fa anys i panys i material d¡¯arxiu. Sempre acabo trobant que el m¨¦s interessant acaba sent el material d¡¯arxiu. Per qu¨¨ haur¨ªem d¡¯afegir alguna cosa a posteriori? En homenatge a l¡¯Uri hem fet servir les coses que hi havia quan ell hi era¡±, ¨¦s la seva reflexi¨®. No hi ha cap fil conductor, i encara menys cronol¨°gic: ¡°Aquesta ¨¦s la gran bellesa d¡¯aquesta pel¡¤l¨ªcula¡±, considera Martorell. Trien fragments dispersos d¡¯entrevistes i els empalmen amb actuacions que van des de sales com Sidecar fins al primer assaig de la banda en una casa ocupada, i a vegades un fragment d¡¯una can?¨® enlla?a amb la mateixa can?¨® anys despr¨¦s.

Han donat al rock en catal¨¤ una identitat sorneguera, que l¡¯allunya de les fotoc¨°pies anglosaxones

La voluntat, explica Sales, ¨¦s que el documental ¡°s¡¯expliqui sol. Cada fotograma lliga molt b¨¦ amb el seg¨¹ent. Qu¨¨ hav¨ªem de fer? Sortir explicant com ¨¦rem els Sirles? Amb bocins de nosaltres tocant o xerrant ja es veu, com ¨¦rem¡±. Afegeix que ¡°hi ha la voluntat de tenir-ho tot en un sol plec. Que tinguis una tria de 60 minuts de tot all¨° bo, com si alg¨² s¡¯hagu¨¦s dedicat a garbellar la llera del riu per trobar or. Ha sigut un autosampleig, com el que fa el DJ que t¨¦ una discoteca incre?ble i sap empalmar els deu millors segons de cada can?¨®¡±.

Els altres dos components de la banda, explica Martorell, ¡°han ac?tuat com a productors. Si ho acceptaven anava a missa, i si no no. I tots vam acabar contents perqu¨¨ els productors van acceptar el producte. Es van quedar sorpresos i contents amb tot aquest material garrulo i canalla¡±, riu. Com feli? va sortir tota la parr¨°quia reunida a la sala gran del cinema Aribau, plena de gom a gom: ¡°L¡¯In-edit ha acollit molt b¨¦ aquesta pel¡¤l¨ªcula perqu¨¨ en l¡¯¨¤mbit nacional volen m¨¦s documentals valents, que s¡¯allunyin del format cl¨¤ssic¡±, explica la directora.

Hi ha moments d¡¯or pur i conya marinera: com una actuaci¨® al Festig¨¤bal, on un amic del p¨²blic els insulta amb el crit de ¡°socialdem¨°crates!¡±; o l¡¯Uri amb la colla de Vallcarca, fent una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia respecte a Gr¨¤cia, amb passamuntanyes i parafern¨¤lia etarra. Tamb¨¦ de molta tendresa, com una seq¨¹¨¨ncia d¡¯Uri Caballero jugant amb un escuradents entre la boca i el nas que, inevitablement, s¨ª que transmet enyor. ¡°Si no s¡¯hagu¨¦s mort, aquest moment tamb¨¦ hi seria. El dol hi ¨¦s, per¨° d¡¯una manera inevitable i elegant¡±, considera Martorell.

Per¨° si alguna cosa vessa el documental s¨®n tones d¡¯alegria i ganes de viure. Es percep en moments com una arrossada al Montseny, amb nens i pares, on la banda apareix com una alegre comuna familiar i ¨¤crata. ¡°Fer m¨²sica, llibres o documentals ¨¦s per l¡¯alegria de fer-ho, i fer-ho amb els col¡¤legues¡±, explica Sales, ¡°i ¨¦s inevitable que es noti que hi ha una fam¨ªlia. Entenc que aix¨° sorprengui en un m¨®n on tot es fa de cara als cal¨¦s i l¡¯¨¨xit, per¨° no vivim aquesta realitat. La fugim o la combatem, m¨¦s aviat. Les nostres vides es basen en altres coses, i potser contrasta quan veus biopics de bandes de rock. A nosaltres la ind¨²stria musical sempre ens l¡¯ha portada fluixa, i tot all¨° que hem fet ho hem fet amb aquest esperit d¡¯alegria per fer les coses¡±, reivindica.

Vet aqu¨ª una vegada a Vallcarca...

El germen dels Sirles va sorgir a finals dels noranta, quan Sales es va ajuntar amb el seu amic de tota la vida, l¡¯Uri Caballero, un puntal de l¡¯ambient okupa de Vallcarca. Despr¨¦s d¡¯una temporada primerenca de caos ¡ªque Sales narra a la reedici¨® del primer disc com a ¡°boira et¨ªlica i crits, descoordinaci¨®, perplexitat general, rumba i descontrol¡±¡ª, van haver de passar quatre anys fins que fessin res de bo. Aix¨° ho va fer possible l¡¯entrada del germ¨¤ petit de Caballero, en Guille, als teclats (un m¨²sic amb estudis que aportaria un so clau en el fet diferencial sirlero: l¡¯orgue seixanter amb un peu a l¡¯acidesa dels Doors i l¡¯altre a la de Radio Birdman). La suma de Xavi Garcia, exbateria de la banda hard?core del Montseny Zeidun, on militaven dos psiconautes del rock com Joan Colomo i Dalmau Boada, va consolidar la formaci¨® dels Surfing Sirles, un grup que mai ha tingut baixista.

La primera clatellada sonora va ser el 2006: set can?ons en un CD col¡¤lectiu anomenat D¡¯aqu¨ª a 100 anys no hi haur¨¤ alcaldes, amb set can?ons, ¡°gravades per la cara, amb un ordinador port¨¤til, un pal i un cordill¡±, diu el cantant. El primer dels tres discos, LP (2010, Bankrobber, com la resta) ja el va produir Joan Colomo al seu estudi del Montseny, a trav¨¦s de la connexi¨® Montseny via Xavi Garcia.

El documental, que defuig el cl¨¤ssic format de biopic, vessa tones d¡¯alegria i ganes de viure

Tot i ser un primer disc, l¡¯etiqueta de punk de garatge a LP (2010) fa curt: eren una banda culta i plena de recursos. En un moment, el del 2010, on la m¨²sica en catal¨¤ estava dominada per Sanjosex, Mishima, Els Pets, Refree i Roger Mas (¨¦s a dir, la continuaci¨® del rock catal¨¤ de pavellons i hereus de la Nova Can?¨®), el seu disc transmet un imaginari catal¨¤ punk i atemporal, amb can?ons sobre pijos a Font-romeu, saltamarges vayredians i rumberos, fricand¨® i pobles plens de velles assassines. Les can?ons s¨®n tan encertades i org¨¤niques que semblen contempor¨¤nies de les seves influ¨¨ncies, i l¡¯humor i la manca de pretensions encara les fan millors.

Els alegres vailets punk de casal havien enriquit el grumoll s¨°nic amb molta varietat estil¨ªstica i moltes escoltes de la col¡¤lecci¨® de discos del Caballero pare: ¡°El seu pare ¨¦s un mel¨°man flipant, amb milions de discos, i ells es van formar escoltant de tot. Als deu anys ja eren experts en psicod¨¨lia!¡±, recorda Sales (i val a dir que, tot i l¡¯aparent desgavell, Sales tamb¨¦ t¨¦ estudis de piano i solfeig).

La navalla ben esmolada

?s clar que Sales, llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura comparada ¡ªabans de LP ja havia engegat una carrera d¡¯escriptor i traductor¡ª coneixia b¨¦ les normes de la poesia com per poder vinclar-les en un can?oner que, amb t¨ªtols com ¡®Pubilla de cuixa forta¡¯ o ¡®Roman¨ª, semen i sang¡¯, va propulsar la banda per damunt dels messianisme de pavell¨® i el tietisme que sovint domina el mainstream del pop-rock en catal¨¤.

S¨®n can?ons plenes de sentit de l¡¯humor, d¡¯una po¨¨tica amb un peu en el costumari catal¨¤ i l¡¯altre en l¡¯asfalt i la canya ben tirada. Xurriacades de lletra el¨¤stica i feridora, que alternen la mala llet amb l¡¯afabilitat i un esperit humanista (si en aquesta vida he conegut alg¨² amb sentit de l¡¯humor i ganes de parlar amb la gent, ¨¦s Mart¨ª Sales). A ¡®Han atropellat el gat¡¯, convertien Marrameu Torracastanyes en un modern del Nitsa, admirador del beatificat i difunt DJ Sideral. En aquesta versi¨® de la can?¨® infantil, en Marrameu mor aixafat quan anava a comprar hero?na a Can Tunis (Sideral va ser una figura de culte de l¡¯eclosi¨® de la cultura de club, avui idealitzat, i els Sirles han sigut els ¨²nics que se¡¯n fumen una mica). Ning¨² es va emprenyar? Sales riu i afirma que ¡°mai ning¨² es va ofendre per les lletres, ¨¦rem tan transparents que era molt evident a qu¨¨ jug¨¤vem¡±.

Un exemple de la seva apropiaci¨® cultural: ¡°Fixa¡¯t que ¡®El ie-ie de l¡¯alquimista¡¯ es diu aix¨ª per Palau i Fabre, per¨° inclou un vers de ¡®Soy minero¡¯ tradu?t al catal¨¤, i tamb¨¦ una perversi¨® de J.V. Foix. ?rem com nens que juguen amb tot all¨° que tenen a m¨¤, i el que ten¨ªem a m¨¤ era tot all¨° que lleg¨ªem i escolt¨¤vem¡±, recorda Sales. ¡°Ens encantaven Minor Threat i Budellam, per¨° tamb¨¦ Faust! I Stereolab... La rumba i el free jazz com a g¨¨neres ens agradaven, per¨° ens quedaven una mica lluny per tocar-los. Per¨° no ens est¨¤vem de grapejar tot all¨° que pogu¨¦ssim¡±, prossegueix.

Jugar, triar i remenar. ¡°En la crea?ci¨®, no comences mai des de zero i el que mola ¨¦s aprofitar-ho tot. El concepte ¨¦s que tot suma i tot juga. Si vols agafar una can?¨® nostra i aprofitar-la, endavant. Els drets d¡¯autor i totes aquestes hist¨°ries s¨®n una cosa molt del puto segle XX i XXI, gaireb¨¦ antag¨°niques per a mi amb el concepte de creaci¨®¡±, dispara.

Un ¨¨xit relatiu

El 2010, la m¨²sica en catal¨¤ anava per altres camins. Per¨° els Sirles van acabar apareixent tamb¨¦ a les llistes, ¡°amb un ress¨° medi¨¤tic relativament gran en un marc molt petit¡±, opina Sales. Per¨° amb poca ambici¨® d¡¯anar m¨¦s enll¨¤: ¡°Sempre hem sigut petitons, el que ens interessava era que les can?ons molessin i passar-nos-ho b¨¦¡±. Cap d¡¯ells tenia carnet de conduir, i alternaven actuacions en festivals amb milers de persones amb compareixences en festes majors alternatives i espais autogestionats.

Sense reivindicacions del passat ni perspectiva d¡¯estirar el futur, el dia 30 tocaran a l¡¯Apolo

Arribats en aquest punt de l¡¯entrevista, Lul¨² Martorell ¡ªque va ser ¨ªntima del poeta, pintor i m¨²sic Pepe Sales, un fet que la converteix en la tieta d¡¯en Mart¨ª, i que els va veure debutar en un squat de Sants el 2004¡ª s¡¯embranca amb ell en un debat:

¡ªNo s¨¦ si ho hem parlat mai, per¨° sempre vaig trobar que ja des del principi se us feia molt de cas.

¡ªAix¨° era per la proximitat que tenies amb nosaltres.

¡ªTu creus?

¡ªLa majoria de l¡¯univers no sap qui som.

¡ªPer¨° vau sortir als diaris moltes m¨¦s vegades que altres grups.

¡ªI moltes altres m¨¦s vegades que nosaltres.

¡ªS¨ª, per¨° hi ha grups que tenen departaments dedicats a aix¨°. Vosaltres no.

¡ªLi vam fer gr¨¤cia a alg¨². Ten¨ªem alguna cosa que feia gr¨¤cia. ¡ªSales rebla la discussi¨® aix¨ª.

Els Sirles es van aturar en sec amb la mort de l¡¯Uri Caballero. Tirar endavant no va ser una opci¨®. ¡°No ho vam haver ni de parlar¡±, afirma Sales. Per¨° el 2018 van ressuscitar per quatre concerts amb Joan Colomo i Mau Boada a les guitarres. ¡°El precedent ¨¦s Zeidun, que es van separar fa vint anys, per¨° com que s¨®n amics i els agrada tocar aquelles can?ons, doncs s¡¯ajunten i ho fan, sense donar-li cap volta. I quan els vam ensenyar el documental, vam dir entre tots: ¡®H¨°stia, per qu¨¨ no aprofitem l¡¯avinentesa i fem un bolo?¡¯ Ja fa quatre anys del darrer¡±.

El proper 30 de desembre actuaran a l¡¯Apolo. Sense reivindicacions del passat ni perspectiva d¡¯estirar el futur. Nom¨¦s amb l¡¯alegria i les ganes de nedar en l¡¯abund¨¤ncia greixosa d¡¯un can?oner tan esp¨¨s, picant i nutritiu com el millor capipota amb cigrons.

Olimpijades: ad¨¦u a la llibertat

No ¨¦s la primera vegada que Lulu Martorell presenta un documental a l¡¯In-edit: el 2007 va guanyar el premi a Millor Documental Nacional amb Pepe Sales. Pobres pobres, que els donguin pel cul, un rep¨¤s/homenatge a la vida de l¡¯artista, amic de l¡¯¨¤nima, poeta/pintor/m¨²sic/ionqui. Martorell va dirigir el programa cultural ¡®Glasnost¡¯ a TVE del 1988 al 1992, que vist avui sorpr¨¨n per la seva forma lliure i l¡¯exposici¨® i participaci¨® activa d¡¯artistes radicals com Pepe Sales. Pobres pobres tamb¨¦ funciona com un recordatori que, abans de l¡¯hegemonia de l¡¯audiovisual privat, la televisi¨® p¨²blica va tenir un pati ample per on campava la creativitat i la cultura lliure. ¡°La televisi¨® va arribar el 1960, i era un aparell nou¡±, recorda Martorell. ¡°De cop, calia molta gent que fes audiovisuals. Per¨° no hi havia t¨¨cnics de televisi¨®. I amb qui van comptar? Doncs amb els m¨²sics, els actors de teatre, els literats, tota aquesta gent que no tenia titulaci¨® de televisi¨® ni falta que els feia. En aquell moment es van fer les coses que s¨®n als arxius i la gent vol veure. El gran moment a Barcelona va ser la direcci¨® de Joan Ramon Mainat a TVE¡±, rebla.

Tot va canviar el 1992. ¡°¡®Glasnost¡¯ s¡¯acaba el fat¨ªdic 1992, les Olimpijades, que van ser la pand¨¨mia d¡¯aleshores i van canviar el m¨®n, des dels despatxos van aprofitar per canviar les coses com volien¡±, es lamenta Martorell. La primera feina que li van encarregar despr¨¦s dels JJ.OO, diu, ¡°venia amb un dossier que explicava ¡®les coses ara seran aix¨ª¡¯. Doncs si seran aix¨ª, jo no puc posar-hi el meu perfum. I li demaneu a un altre. Qu¨¨ voleu, que em torturi?¡±, exclama. Per la directora, el 1992 fou el clau del ta¨¹t a la creaci¨® televisiva: ¡°?s quan van inventar les quotes d¡¯audi¨¨ncia, et deien que ¡®ara tenim unes m¨¤quines que compten les coses i et diuen si ets bo o dolent¡±. Aix¨° va afectar tamb¨¦ l¡¯¨¤mbit del documental: ¡°De sobte, va apar¨¨ixer un documental fomentat per TV3. Els havies de presentar un format que et marcaven molt: amb certs enquadraments, amb tants pl¨¤nols encadenats... Ad¨¦u a la teva personalitat¡±.

La visceralitat de programes com ¡®Plastic¡¯ o ¡®Glasnost¡¯, que explicaven l¡¯artista, es va convertir en el model ¡®Silenci?¡¯, on la cotilla formal encaixona l¡¯artista i l¡¯exposa com a producte de consum.

Per pura indignaci¨®, interv¨¦ en Mart¨ª Sales: ¡°Recordo una entrevista que em van fer al ¡®Bestiari Il¡¤lustrat¡¯, va ser dels primers cops que vaig caure del cavall. Va ser una entrevista molt llarga al festival Faraday. Vaig intentar parlar amb molt sentit de tot all¨° que estava passant als festivals grans i petits, i ho van retallar tot. Nom¨¦s van deixar el moment que deia que m¡¯agrada molt banyar-me en pilotes. S¨ª, m¡¯agrada banyar-me en pilotes. Per¨° aix¨° quina incid¨¨ncia t¨¦? Em va agafar un cabreig molt gros. Ja n¡¯hi ha prou de despolititzar-ho tot. Per aix¨° som on som!¡±