¡®Com destruir l¡¯escriptura de les dones¡¯, de Joanna Russ: (No) s¡¯ha escrit un crim

Joanna Russ (Nova York, 1937 ¡ª Tucson, 2011) va ser pionera en l¡¯escriptura de ci¨¨ncia-ficci¨® i fantasia femenina, per¨° segurament la seva imaginaci¨® desbordant no va trobar cap m¨®n m¨¦s estrany i terror¨ªfic que el propi quan va posar-se a investigar les diferents maneres en qu¨¨ la literatura feta per dones havia estat hist¨°ricament silenciada, marginada, ignorada o directament aniquilada. L¡¯any 1983 va publicar un dels estudis de refer¨¨ncia en el camp de la cr¨ªtica feminista: darrere el seu provocador t¨ªtol, Com destruir l¡¯escriptura de les dones, hi ha una feina exhaustiva per detectar...

Joanna Russ (Nova York, 1937 ¡ª Tucson, 2011) va ser pionera en l¡¯escriptura de ci¨¨ncia-ficci¨® i fantasia femenina, per¨° segurament la seva imaginaci¨® desbordant no va trobar cap m¨®n m¨¦s estrany i terror¨ªfic que el propi quan va posar-se a investigar les diferents maneres en qu¨¨ la literatura feta per dones havia estat hist¨°ricament silenciada, marginada, ignorada o directament aniquilada. L¡¯any 1983 va publicar un dels estudis de refer¨¨ncia en el camp de la cr¨ªtica feminista: darrere el seu provocador t¨ªtol, Com destruir l¡¯escriptura de les dones, hi ha una feina exhaustiva per detectar els mecanismes conscients i inconscients, externs i interns, legitimats o autonaturalitzats pels quals el cinquanta per cent de la poblaci¨® mundial ha vist sabotejat el seu dret i la seva capacitat d¡¯expressar-se per escrit.

Les desigualtats socials i econ¨°miques que impedeixen la creativitat, negar l¡¯autoria femenina o demonitzar-la (¡°indecent¡±, ¡°rid¨ªcula¡±¡­), devaluar les seves experi¨¨ncies, estereotipar les que s¡¯atreveixen a desafiar l¡¯statu quo (la recurrent figura de la ¡°neur¨°tica), pretendre limitar els ¨¤mbits a tocar (nom¨¦s temes ¡°femenins¡±) o acusar de voler apro?piar-se de la masculinitat negada (l¡¯heretgia d¡¯abordar assumptes nom¨¦s a l¡¯abast d¡¯ells; ¡°el desig del penis¡± teoritzat per Freud¡­), classificar un corpus en una categoria equivocada, el peatge fatal de la impossible conciliaci¨® fam¨ªlia-obra (Sylvia Plath, Anne Sexton¡­), la manca de referents per a les noves generacions, la infrarepresentaci¨® en associacions professionals, els sabotatges de les mateixes dones (de l¡¯autocensura a la insolidaritat), els errors i les fantasies en la representaci¨® de les dones pels homes¡­ al capdavall, Joanna Russ parla d¡¯exclusi¨®, i ens recorda que ning¨² est¨¤ fora de perill a l¡¯hora d¡¯esborrar o minimitzar el ¡°diferent¡±.

La rellev¨¤ncia del missatge deixa en un segon lloc que estiguem davant d¡¯un assaig for?a acad¨¨mic, pr¨°xim per moments a la tesi doctoral, atape?t de cites i reiteracions (i focalitzades en la literatura anglosaxona), on certs apunts humor¨ªstics i ir¨°nics venen a oxigenar puntualment el tan indignat com aclaparador flux d¡¯idees i exemples. Amb tot, els aspectes formals no s¨®n tan determinants quan mana la condemna d¡¯una injust¨ªcia hist¨°rica i poli¨¨drica a partir d¡¯una desfilada de textos que en donen testimoni. ¡°La seva prosa no ¨¦s bella ni diplom¨¤tica¡±, assenyala Jess Crispin al pr¨°leg, que data del 2018. Ning¨² va a la guerra pensant, podem afegir, si el seient del tanc resulta c¨°mode.

Han passat quaranta anys de la publicaci¨® del llibre i seria d¡¯inter¨¨s per a tothom que alg¨² l¡¯agaf¨¦s de base per avaluar quant ha canviat la situaci¨® de la literatura femenina i quin grau de vig¨¨ncia continuen tenint, malauradament, els arguments esgrimits. Una mena d¡¯an¨¤lisi comparativa que incorpor¨¦s les eines actuals dels estudis culturals lligats al feminisme.

La mateixa Russ va entendre que la seva era una obra en marxa cridada a expandir-se de manera col¡¤laborativa des del moment en qu¨¨ les darreres l¨ªnies ens interpel¡¤len, dient: ¡°Fa un munt de p¨¤gines que miro d¡¯acabar aquest monstre i no me¡¯n surto. Evidentment no est¨¤ acabat. Acaba¡¯l tu¡±.