¡®L¡¯atzar i les ombres¡¯, de Juli¨¤ de J¨°dar: mem¨°ria col¡¤lectiva i hist¨°ria

Al comen?ament de la primera part de L¡¯atzar i les ombres, ¡°L¡¯¨¤ngel de la segona mort¡±, un narrador omniscient, despr¨¦s de descriure amb la precisa meticulositat d¡¯un ge¨°graf les 25 hect¨¤rees del barri badalon¨ª de Guifr¨¦ i Cervantes, una ¡°ret¨ªcula suburbana sense asfalt ni clavegueres ni aigua corrent ni ambulatori ni esgl¨¦sia ni comissaria¡±, amb el bloc dels Quaranta Pisos regnant per ¡°damunt les rengleres de cases d¡¯una o dues plantes amb badiu o sense, m¨¦s una muni¨® de soterranis atape?ts de fam¨ªlies de canareus, i d¡¯extremenys, murcianos, andalusos, aragonesos, o gallecs¡±, passa a centrar-se en ¡°el dia de la Mare de D¨¦u d¡¯Agost de l¡¯any 50 del segle XX¡±, i aqu¨ª cal fixar-se en un aspecte no prou ponderat quan es valora l¡¯obra de Juli¨¤ de J¨°dar (Badalona, 1942), la seva cenyida elaboraci¨® verbal: en un moment determinat de la nit del gran ball de la festa major, un grup de nois forasters, en un tros de carrer entre Guifr¨¦ i Alfons XII, destrueixen el guarniment ¡°d¡¯una ¡®Avenida del Amor¡¯, on una arcada de tres arcs cronopials de s¨°lida fusta pintada de rosa-enamorats rebia els visitants per endinsar-los en una fantasia oriental de brolladors i estanys de peixets de colors, de massissos de flors i columnetes salom¨°niques imitaci¨® marbre vetejat, de llums irisats entre garlandes i corones de flors de paper, tot arrecerat sota un aiguav¨¦s de tendal fabricat amb tires de paper groc, blau i taronja nuades al pic d¡¯un pal folrat d¡¯estrelles blaves per formar un clos delit¨®s, un oasi en el desert de la imaginaci¨®¡±. No ¨¦s fins al final de la tercera part de la novel¡¤la, ¡°El metall impur, o a la recerca de l¡¯heroi proletari catal¨¤¡±, gr¨¤cies a les indagacions del senyor Lotari, un ¡°ingenu cercador de l¡¯est¨¨ril veritat entre els plecs de la hist¨°ria col¡¤lectiva i la mem¨°ria personal¡±, potser un transsumpte del mateix lector, que se sap que durant el ball de la Mare de D¨¦u d¡¯Agost de 1950, a Badalona, no es va produir cap acte vand¨¤lic, i que la festa ¡°va transc¨®rrer amb tota la normalitat i correcci¨® pr¨°pies d¡¯aquell temps¡±.

El fet principal ¨¦s com es gesta una ficci¨® i les relacions que estableix amb la vida

?s una altra de les maneres que Juli¨¤ de J¨°dar t¨¦ de dir que el que s¡¯ha estat llegint al llarg de L¡¯atzar i les ombres no ¨¦s exactament el que sembla; en un principi, s¡¯est¨¤ davant d¡¯una hist¨°ria realista sobre el color local d¡¯un barri industrial de la postguerra ¡ªple de biografies ¨¨piques i de gent guiada per l¡¯esperit aventurer dels colons¡ª, amb la seva rica varietat de costums, tradicions, creences, prejudicis, tensions i viol¨¨ncia, constru?da a la manera d¡¯una s¨¤tira social o una controv¨¨rsia civil; en un principi, tamb¨¦, s¡¯assisteix a la narraci¨® dels passos de les etapes formatives de la vida pr¨¤ctica i moral del seu protagonista, Gabriel Caballero ¡ªla seva adolesc¨¨ncia, la seva educaci¨® sentimental i el seu ingr¨¦s a la vida adulta treballant com a qu¨ªmic en una f¨¤brica a la riba del riu Bes¨°s¡ª; en el fons, per¨°, tot plegat ¨¦s un pur producte de la imaginaci¨® d¡¯alg¨² que recapitula els fets guardats a la seva mem¨°ria, sempre insegura i incoherent, sobre les experi¨¨ncies viscudes. El primer indici del salt qualitatiu que es realitza entre el real i la ficci¨® ja es troba en el territori on es desenrotlla la novel¡¤la: invertir temps a buscar-lo en el mapa seria una feina tan infructuosa com intentar localitzar la Yoknapatawpha de Faulkner o la Santa Mar¨ªa d¡¯Onetti, ja que el barri de Guifr¨¦ i Cervantes ¨¦s tamb¨¦ una realitat tan liter¨¤ria, fict¨ªcia i irreal que fins i tot, a vegades, semblaria que els mateixos personatges se sabessin les criatures inventades per un altre personatge literari, ¡°pel nen que va prendre el relleu de l¡¯Eul¨°gia¡±, la vella del barri que ¡°comen?a a teixir i desteixir hist¨°ries per distreure la canalla¡± amb ¡°una veu fonda i llunyana com el ress¨° d¡¯un corn de mar, per¨° tan pr¨°xima quan arriba a cada nen com si fos ¨²nicament per a ell que se celebr¨¦s el ritual contra la desmem¨°ria¡±. El nen que s¡¯emmiralla en l¡¯exemple de la vella ¨¦s Gabriel Caballero, el nen que molts anys despr¨¦s escriu una novel¡¤la sobre el seu aprenentatge de la vida i sobre la repressi¨® i la mis¨¨ria de la postguerra: el fet principal que sustenta L¡¯atzar i les ombres ¨¦s com es gesta una ficci¨® i les relacions que aquesta estableix amb la vida, com alg¨² descobreix que amb la paraula escrita no nom¨¦s crea una cosa aut¨°noma, sin¨® que gr¨¤cies a l¡¯escriptura aconsegueix alhora comprendre el m¨®n a trav¨¦s de si mateix i con¨¨ixer-se a si mateix a trav¨¦s del m¨®n.

?s una novel¡¤la sobre la mem¨°ria col¡¤lectiva i sobre la vida i dest¨ª de Gabriel Caballero (o de De J¨°dar)

El fet principal de L¡¯atzar i les ombres, certament, ¨¦s explicar i entendre com Gabriel Caballero es converteix en escriptor, per¨° erraria de ple qui supos¨¦s que es tracta tan sols d¡¯una novel¡¤la metaliter¨¤ria: el lector de L¡¯atzar i les ombres, com si en comptes d¡¯endinsar-se en un m¨®n ficci¨® estigu¨¦s vivint de deb¨° en les trames i les subtrames que Juli¨¤ de J¨°dar fila amb l¡¯habilitat d¡¯un ge¨°metra de la novel¡¤la ¡ªi sent¨ªs les seves resson¨¤ncies infinites¡ª, es converteix de sobte en el detectiu que investiga qui ha assassinat l¡¯amic de Gabriel Caballero, quins s¨®n els motius que fan que la dona m¨¦s guapa del barri aparegui morta al fons d¡¯un pou, quines circumst¨¤ncies s¡¯oculten rere l¡¯accident mortal d¡¯un empleat de la f¨¤brica on treballa el protagonista. M¨¦s enll¨¤ de la necessitat d¡¯aclarir els misteris que envolten els crims o els accidents ¡ªo el que sigui: amb Juli¨¤ de J¨°dar no se sap mai res cert del tot, nom¨¦s l¡¯angoixa ambiental¡ª, el lector de L¡¯atzar i les ombres tamb¨¦ disfruta del privilegi de presenciar com uns fragments vigorosos de vida esdevenen ficci¨®: el gavadal de personatges secundaris no cessen mai d¡¯anar d¡¯una banda a l¡¯altra, vaguen amunt i avall dels cap¨ªtols com si fossin ¨¦ssers fantasmag¨°rics sense cap rumb determinat, estimen o odien, s¡¯agiten tan tumultuosament com si, en comptes d¡¯estar en el si d¡¯una novel¡¤la catalana, habitessin en una novel¡¤la una mica russa; i, com si no es resignessin a complir amb el seu rol de comparses, tothom sembla reivindicar el seu dret al protagonisme, entossudits a enfrontar-se a ells mateixos. A L¡¯atzar i les ombres hi ha hist¨°ries de perdedors perpetus, d¡¯uns presoners de la mala sort que semblen imaginats per Turgu¨¦nev ¡ªquin personatge que ¨¦s Maci¨¢n Caballero¡ª, d¡¯herois tan insuportablement ambigus com si fossin trets d¡¯una novel¡¤la de Dosto?ievski ¡ªque memorable i ingrat que ¨¦s Gregori Salicr¨²¡ª, de personalitats tan tr¨¤gicament grotesques com Francisco Casca, un inspector de Treball que, en comptes de ser malagueny, sembla haver nascut en un relat de G¨®gol. I no parlem ¡ªdeu ser la primera vegada que en una ressenya faig servir alguna cosa semblant a la primera persona, disculpi¡¯m¡ª dels retrats incommensurables i pertorbadors que conformen l¡¯elenc de personatges femenins.

L¡¯atzar i les ombres ¨¦s una novel¡¤la sobre la mem¨°ria col¡¤lectiva i una novel¡¤la sobre la vida i el dest¨ª de Gabriel Caballero ¡ªo de Juli¨¤ de J¨°dar¡ª, per¨° per al lector sempre ser¨¤ una novel¡¤la solar que l¡¯enlluerna amb la guerra i la pau que hi ha dins dels aldarulls de la hist¨°ria i dels aprenentatges personals. Qui vulgui ser feli?, i fer-se gran, que no deixi de llegir aquest gran regal que ¨¦s L¡¯atzar i les ombres, de Juli¨¤ de J¨°dar.

L¡¯atzar i les ombres?

Juli¨¤ de J¨°dar?
Comanegra, 2022
888 p¨¤gines. 29,50 euros