Les novetats per comen?ar el 2023

¡®Sessi¨® de control / ¡®Una casa fosca i un flagell¡¯, Borja Baguny¨¤. Comanegra

En aquestes dues novel¡¤les, Daniel Bastida estudia per ser psicoanalista, per¨° la seva vocaci¨® trontolla en tots dos casos. A Sessi¨® de control, en Daniel ha arribat a l¡¯abisme de la professi¨® despr¨¦s de tractar un erot¨°man que est¨¤ conven?ut que Franco l¡¯estima. A Una casa fosca i un flagell, Bastida forma part d¡¯una colla d¡¯il¡¤luminats per l¡¯antipsiquiatria que organitzen un viatge lis¨¨rgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru.

¡®En guerra¡¯, Enric Calpena. Edicions 62

L¡¯agost del 1936 moria Josep Sunyol i comen?ava la Guerra Civil. El cop d¡¯estat d¡¯aquell estiu va provocar un daltabaix que va afectar-ho tot, persones i institucions; tamb¨¦ el Bar?a. Com ja va fer a El primer capit¨¤, el periodista i historiador Enric Calpena novel¡¤la ara un per¨ªode dram¨¤tic de la nostra hist¨°ria, en qu¨¨ un club com el FC Barcelona va estar a punt de desapar¨¨ixer.

¡®Solast¨¤lgia¡¯, Ada Castells. L¡¯Altra

La Sara ¨¦s una Quixot empatxada de lectures apocal¨ªptiques que arran d¡¯unes inundacions decideix fugir a l¡¯Empord¨¤. L¡¯hi acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta que no hi toca gaire. L¡¯objectiu ¨¦s refundar l¡¯edat mitjana amb la tecnologia del segle XXI. La Sara aprendr¨¤ a pactar amb l¡¯amena?a, per¨° primer haur¨¤ de superar la solast¨¤lgia.

¡®Profecia¡¯, Ra¨¹l Garrigasait. 1984

Un pare i la seva fascinaci¨® per unes b¨¨sties ind¨°mites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure¡¯s del cap unes hist¨°ries antiqu¨ªssimes de profetes. I, acollint-los a tots dos, una ciutat que respira com un ¨¦sser viu. Amb aquests elements, Profecia crea una atmosfera ¨²nica, fosca per¨° tamb¨¦ carregada d¡¯humor i d¡¯energia.

¡®No robar¨¤s¡¯, Josep Gir¨®s. La segona perif¨¨ria

Tal com apunta Joan Tod¨® al pr¨°leg, la seva condici¨® de nen robat i la investigaci¨® que inicia quan el seu pare, al llit de mort, li ho confessa, ¨¦s un macguffin que Gir¨®s utilitza per explicar la vida dels seus pares, representants paradigm¨¤tics de la petita burgesia de la segona meitat del segle XX, i sobretot de la seva decad¨¨ncia f¨ªsica . Com cuides uns vells que mai has estimat i que en els ¨²ltims anys de la teva vida saps que et van robar?

¡®La mestra i la B¨¨stia¡¯,Imma Mons¨®. Anagrama

Setembre del 1962. Una jove mestra de vocaci¨® dubtosa i escassa capacitat de comunicaci¨® oral arriba a la seva primera pla?a en una escola del Pirineu ribagor?¨¤. Ella volia un poble, una feina i una casa des d¡¯on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l¡¯enigm¨¤tica activitat del pare i per l¡¯original educaci¨® impartida per la mare, que s¡¯esfor?a per allunyar-la de les consignes del R¨¨gim.

¡®La possibilitat de dir-ne casa¡¯, Marta Orriols. Proa

Una corresponsal torna a Barcelona despr¨¦s de gaireb¨¦ vint anys a l¡¯estranger. Vol agafar dist¨¤ncia d¡¯una regi¨® de m¨®n que l¡¯apassiona i la desgasta, d¡¯una professi¨® que voldria exercir d¡¯una altra manera, i tamb¨¦ d¡¯una amistat amb una dona m¨¦s jove que la porta a q¨¹estionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va cr¨¦ixer, retroba la fam¨ªlia, els amics i l¡¯home a qui havia estimat.

¡®Aterratge¡¯, Eva Piquer. Club Editor

A vegades, per sortir del pou cal posar-se en una situaci¨® l¨ªmit. La protagonista decideix volar a Isl¨¤ndia amb tres desconeguts: van a fotografiar-se dins la carcassa d¡¯un avi¨® estavellat el 1973. Una decisi¨® que mai hauria pres abans de Tot All¨°. Per¨° el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisi¨®, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l¡¯aterratge sense mica de literatura.

¡®Preg¨¤ria a Pros¨¨rpina¡¯, Albert S¨¢nchez Pi?ol. La Campana

En la seva nova i monumental novel¡¤la, Albert S¨¢nchez Pi?ol s¡¯enfronta a la fi del m¨®n: una hist¨°ria fascinant en qu¨¨ l¡¯Imperi rom¨¤ haur¨¤ de lluitar contra un enemic formidable.

¡®Humanum est¡¯, Pon? Pons. Quaderns Crema

L¡¯escriptor menorqu¨ª Pon? Pons s¡¯inventa un heter¨°nim, Claudi Valeri, a partir d¡¯un viatge a Roma, que li serveix d¡¯inspiraci¨® per fer una s¨¨rie d¡¯epigrames, o poemes curts, en els qual no sobra res i que recull al t¨ªtol Humanum est, que se suma a la desena de poemaris que ja ha publicat.

¡®Mem¨°ries de mi mateix¡¯, Ferran Torrent. Columna

A trav¨¦s de la hist¨°ria dels or¨ªgens del M¨ªtic Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context hist¨°ric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificaci¨® d¡¯art cl¨¤ssic i contemporani, que arriba fins al 2019. El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on tamb¨¦ conflueixen l¡¯espoli nazi i la lluita antifranquista.