¡®Rodoreda. Un mapa¡¯, de Merc¨¨ Ibarz: Camins creuats de Rodoreda i Ibarz

La Barcelona on Rodoreda va aprendre a ¡°escriure en el seu idioma¡±, a defensar ¡°les normes fabrianes¡±, on ¡°publica novel¡¤les, escriu a la premsa¡± i ¡°es fa notar com a periodista, com a escriptora, com a dona¡± va desapar¨¨ixer amb la guerra del 36. Es pot tornar a un lloc que no existeix? Despr¨¦s de l¡¯exili pass¨¤ els ¨²ltims anys a Romany¨¤, a prop dels d¨°lmens de la cova d¡¯en Daina, del suro Xato i dels arbres Gegants del Bosc. Aquest ¨¦s el seu paisatge de vellesa. Tamb¨¦ el de Quanta, quanta guerra, la seva darrera novel¡¤la. All¨¤ torn¨¤ per reviure, no en termes realistes sin¨® amb mirada fant¨¤stica, fins i tot futurista, els anys b¨¨l¡¤lics quan el seu m¨®n es va ensorrar. La Barcelona a la qual Rodoreda no va tornar ¨¦s la ciutat on va arribar Merc¨¨ Ibarz. Des de Said¨ª fins a Barcelona. Des de La terra retirada i el paisatge rural de la infantesa fins als Contes urbans i la ciutat on descobriria Rodoreda. ?s la seva lectora m¨¦s intel¡¤ligent. Ho ha demostrat altra vegada.

Ara ressegueix els camins entrecreuats entre Rodoreda i ella. Coincidents, a vegades oposats, que es troben o s¡¯allunyen, sempre entrelligats. Diu Vivian Gornick, citada per Ibarz, que la relectura ¨¦s una forma d¡¯analitzar-se. A Comptes pendents, l¡¯escriptora nord-americana repassava els t¨ªtols que m¨¦s vegades havia rellegit i, en fer-ho, dibuixava el seu millor autoretrat com a escriptora. Tamb¨¦ ho fa Jenn Shapland al seu assaig sobre Carson McCullers. S¨®n dos llibres germans de Rodoreda. Un mapa. Ibarz tamb¨¦ s¡¯autoretrata a trav¨¦s de les relectures de Rodoreda. S¨®n les relectures les que descriuen m¨¦s b¨¦ l¡¯evoluci¨® del lector/escriptor, mostrant-nos la seva transformaci¨®, la seva exploraci¨®, insegura, a les palpentes, per nous territoris que van apareixent a mesura que s¨®n escrits. ¡°Com a professora he estat sovint dubitativa en les exposicions a classe, el meu cap se¡¯n va vers una pluralitat d¡¯opcions i perspectives que no s¡¯adiu gens a les certeses que exigeixen la majoria de les o?des que tens al davant¡±, confessa Ibarz. Aix¨ª es defineix l¡¯assagista. Per la manca de certeses i la necessitat de temptejar una pluralitat d¡¯opcions sense quedar-se nom¨¦s amb una.

Ibarz tamb¨¦ s¡¯autoretrata a trav¨¦s de les relectures de Merc¨¨ Rodoreda, que ha quedat isolada en la seva generaci¨®

Com les aqua?rel¡¤les cubistes de Rodoreda, Ibarz converteix aquest mapa en una cru?lla enorme. Amb la mateixa lleugeresa sobre la qual escriv¨ª Italo Calvino, s¡¯hi entrecreuen lectures, tamb¨¦ pel¡¤l¨ªcules, sobretot quadres. Perqu¨¨ la lectura no ¨¦s mai una activitat a?llada: la lectura est¨¤ sempre travessada per l¡¯eco d¡¯altres textos, per les imatges guardades a la nostra retina despr¨¦s d¡¯admirar un quadre o veure una pel¡¤l¨ªcula. Tampoc s¨®n individus a?llats els autors, malgrat que massa sovint se¡¯ls llegeix extrapolats de tot. ¡°Rodoreda ha quedat isolada en la seva generaci¨®¡±, assenyala Ibarz a les ¨²ltimes p¨¤gines, subratllant a continuaci¨® l¡¯obaga que ¡°irradia sobre els autors posteriors¡±. No importa si a ella li hauria agradat o no ¡°l¡¯ombria que projecta damunt d¡¯altres obres¡±, perqu¨¨ ¨¦s un fet inq¨¹estionable. Tamb¨¦ ¨¦s inq¨¹estionable, com ja remarcava Ibarz a Retrat de Merc¨¨ Rodoreda, que l¡¯autora de Mirall trencat dialoga amb la gran tradici¨® europea. Rec¨®rrer la seva obra ¨¦s moure¡¯s des d¡¯un realisme m¨¦s del XIX fins al surrealisme. Connecta amb ?ngeles Santos, la traject¨°ria de la qual tamb¨¦ s¡¯entrecreua en aquest mapa-cru?lla, i connecta amb Remedios Varo i ?ngels Planells, i Leonora Carrigton podria fer-se present qualsevol moment.

Llegir ¨¦s comparar. Rodoreda. Un mapa ¨¦s un interessant¨ªssim treball de comparaci¨®. Rodoreda dialoga amb la seva tradici¨®, per¨° tamb¨¦ amb autors no nom¨¦s literaris que mai va arribar a llegir, tot i que dialoguin amb ella a trav¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia lectora d¡¯Ibarz. D¡¯aquesta manera, entorn de Rodoreda graviten, quasi com si fossin sat¨¨l¡¤lits d¡¯una constel¡¤laci¨® molt m¨¦s extensa, Italo Calvino i Thomas Savage, T.S. Eliot, Patti Smith i Jane Campion. Calvino no va arribar a escriure l¡¯¨²ltima confer¨¨ncia que havia de formar part de les seves propostes per al mil¡¤lenni vinent. Es van quedar en sis. Per sort, Ibarz escriu set cap¨ªtols. Set propostes de lectura que parteixen de Rodoreda per¨° que no s¡¯esgoten amb ella. Propostes que, com tot assaig, tenen alguna cosa d¡¯atzarosa i ens retornen un retrat poli¨¨dric. De Rodoreda, d¡¯Ibarz i de les autores, de les dones que, com elles i com les pintores invocades, van haver d¡¯aprendre a escriure¡¯s i a autoretratar-se en un m¨®n que els ho havia impedit.

Rodoreda. Un mapa

Merc¨¨ Ibarz
Barcino, 2022
128 p¨¤gines. 16,95 euros