¡®El riu i els inconscients¡¯, de Maria Dolors Orriols: El riu, la literatura i la derrota

En els darrers anys, diverses iniciatives han recuperat novel¡¤les poc conegudes, publicades durant la postguerra o in¨¨dites, que ajuden a recompondre el paisatge moral i hist¨°ric de la societat catalana dels anys vint i trenta i de la dictadura franquista. Primera part (1947), de C¨¨lia Su?ol, Aigua t¨¨rbola (1967), de Concepci¨® G. Maluquer, 39 graus a l¡¯ombra (1968), d¡¯Ant¨°nia Vicens, i Fes mem¨°ria, Bel (1972), de Vicens Riera Llorca, en s¨®n alguns exemples, que s¡¯afegeixen a la reedici¨®, el 2022, d¡¯El riu i els inconscients, de Maria Dolors Orriols, escrita entre 1950 i 1953. Aix¨° ha suposat, sens dubte, una revisi¨® de la mirada que tenim del passat literari, en una operaci¨® que no nom¨¦s afecta l¡¯articulaci¨® de la tradici¨® liter¨¤ria sin¨® tamb¨¦ la lectura que fem de determinats fets hist¨°rics, especialment valuosa si ens arriba a trav¨¦s d¡¯uns noms que van ser testimonis dels fets que ficcionalitzen. No resulta debades recordar que molts s¨®n noms d¡¯escriptores.

La literatura d¡¯autora (segons el concepte manllevat de Neus Real) ja fa anys que viu un moment dol?. Ara mateix podem trobar a les llibreries reedicions de la prosa de Rosa Arquimbau, Irene Polo, Anna Muri¨¤, Aurora Bertrana, M. Aur¨¨lia Capmany i Teresa P¨¤mies, noms que s¡¯afegeixen a la tr¨ªada Catal¨¤-Rodoreda-Roig, feli?ment consolidada. La diversificaci¨® del sistema editorial, la renovaci¨® del p¨²blic, la visibilitzaci¨® de les escriptores i la consolidaci¨® del feminisme s¨®n, de ben segur, algunes de les causes que han fet aflorar aquestes iniciatives, que han comptat amb el suport d¡¯editorials (com Adesiara i Eumo) i investigadores (com Montserrat Bacard¨ª, que ha dedicat estudis a Anna Muri¨¤, Teresa P¨¤mies i Gr¨¤cia Bassa, a m¨¦s d¡¯una antologia editada amb Pilar Godayol, i la biografia d¡¯Orriols).

In¨¨dita fins al 1980, El riu i els inconscients est¨¤ considerada l¡¯obra m¨¦s important d¡¯Orriols. Com explica Bacard¨ª, la traject¨°ria com a novel¡¤lista d¡¯Orriols, que es dedic¨¤ al marxandatge d¡¯art, s¡¯inici¨¤ als anys cinquanta i fou represa el 1976, quan aconsegu¨ª publicar dues obres: Petjades sota l¡¯aigua i El riu i els inconscients. Educada en un ambient liberal i cosmopolita, va intentar esquivar la repressi¨® franquista freq¨¹entant ambients art¨ªstics i viatjant a l¡¯estranger. Com va dir Agust¨ª Bartra en una carta des de M¨¨xic, Orriols no escamotej¨¤ la ¡°realitat s¨°rdida i vexant¡± de la dictadura, sin¨® que la va tenir present en la seva obra, que fa un retrat poli¨¨dric i directe de la societat del seu temps. El riu i els inconscients ¨¦s el resultat del context cultural dels tombant dels quaranta, quan es van donar a con¨¨ixer narradors com C¨¨lia Su?ol, M. Aur¨¨lia Capmany, Josep M. Espin¨¤s, Manuel de Pedrolo, Joan Sales, Blai Bonet i Jordi Sarsanedas. Malgrat la censura, tots van conc¨®rrer, amb ¨¨xit, al premi Joanot Martorell (instaurat per Aym¨¤ el 1947) o al V¨ªctor Catal¨¤ (1953), plataformes clau en la represa del contacte amb els lectors. En aquest context, la novel¡¤la d¡¯Orriols, que ¨¦s presentada com a ¡°Mem¨°ria i homenatge a una generaci¨® frustrada¡±, combina elements propis de la novel¡¤la psicol¨°gica amb t¨¨cniques de l¡¯¨¨pica, influ?des per Kalevala.

Dividida en dues parts, la novel¡¤la s¡¯estructura en setze cants. En cadascun s¡¯alternen dues veus, que ressonen entre si: la veu l¨ªrica del riu Gurri, que explica, amb un to elevat, el seu recorregut per Osona; i la veu d¡¯un narrador extern, que desenvolupa episodis de la vida de diversos personatges (dos germans, un moss¨¨n, un metge). Impel¡¤lida per una ¡°revolta silenciosa¡±, Orriols crea una unitat feta de fragments. La seva prosa, clara i ¨¤gil, explica hist¨°ries marcades per fets convulsos, que enriqueixen el nostre imaginari sobre la guerra i la postguerra. I ens recorden, la transcend¨¨ncia de la derrota.

El riu i els inconscients?

Maria Dolors Orriols?
Adesiara, 2022
424 p¨¤gines. 22 euros