El ¡®late-night¡¯ de Gir¨® i... Dyangani

TVE Catalunya li ha donat un late show els diumenges a Marc Gir¨®. Una aposta que t¨¦ la seva l¨°gica. ?s d¡¯esperar que ho hagin fet pensant en el Gir¨® que, per exemple, al seu programa de RAC1 parla amb gent i de gent que no ¨¦s a les agendes del periodisme m¨¦s rutinari. Persona culta sense fer-ne ostentaci¨®, Gir¨® no t¨¦ por a la difer¨¨ncia i l¡¯heterod¨°xia. Ben al contrari, li agrada. I ¨¦s aquest el Gir¨® que convindr¨¤ al LateXou de TVE. Perqu¨¨ aniria molt malament si l¡¯han agafat pensant amb el senyoret mudat que fa brometes previsibles i reiterades (el Gir¨® d¡¯Est¨¤ passant).

Al programa inaugural hi va haver tots dos Gir¨®s. Va comen?ar amb un mon¨°leg curt que es va fer molt llarg sobre la seva exig¨¨ncia que el grup musical del programa fos integrat exclusivament per representants del gremi heterosexual. El primer convidat va ser un col¡¤lega de qui pot aprendre molt a l¡¯hora de fer mon¨°legs, Andreu Buenafuente (¡°l¡¯home de la meva vida¡±, el va pre?sentar). Amb Buenafuente van parlar de Nadie sabe nada, el veter¨¤ programa d¡¯improvisaci¨® de la SER que ara tamb¨¦ ha saltat a HBO Max. Tamb¨¦ van parlar d¡¯una passi¨® m¨¦s desconeguda de Buenafuente, la pintura, i van fer una llarga promoci¨® de les samarretes Samant¨¦, la bogeria gr¨¤fica derivada de la seva passi¨® per la pintura i que porta el nom d¡¯una ocurr¨¨ncia err¨°nia a Nadie sabe nada.

Les segones convidades van ser, novament, amigues de Gir¨®: Isa Calder¨®n i Luc¨ªa Lijtmaer. Porten el p¨°dcast Deforme semanal, un altre premi Ondas, com Buenafuente, que han rebut per ¡°consolidar un xou radiof¨°nic amb una visi¨® provocadora i feminista de la cultura i la vida¡±. Lamentablement res de tot aix¨° es va veure al programa, amb Calder¨®n, Lijtmaer i el presentador perduts en un banal hi-hi, ha-ha amb molta complicitat per¨° sense suc ni bruc. L¡¯episodi promocional ¡ªa aquests programes hi va alg¨² que no tingui res a vendre?¡ª va dedicar-se al darrer llibre de Lijtmaer (Cauterio, a Anagrama). Un llibre que la seva col¡¤lega, amb frescor i una sinceritat desarmant, va confessar que no havia acabat. Despr¨¦s, per arreglar-ho, va donar unes raons que no tenien res a veure amb la qualitat de la novel¡¤la, de la qual Carlos Zan¨®n, en aquest diari, va escriure que ¡°hiere, acompa?a y desasosiega mientras nos limpia los mocos y las l¨¢grimas con ese trapo sucio perfumado en que, transcurrido el tiempo, se convierte el amor de nuestra vida¡±. Potser hauria estat b¨¦ parlar-ne i no limitar-se a mostrar la portada.

I la tercera convidada va ser la millor sorpresa i el millor Gir¨®, que ¨¦s capa? de creure que una directora de museu pot anar a un late show. Va ser la responsable del Macba, Elvira Dyangani. Evidentment, Dyangani sabia on es ficava i qui la portava, per¨° acceptar anar-hi lliga molt amb la seva proposta, que va repetir al programa: ¡°Els museus han de ser sexis¡±. Una manera molt planera de reivindicar una aproximaci¨® per part de qui els regeix i, tamb¨¦, de qui els visita, expulsant els estereotips. I ella, encertadament, ho va fer anant al programa. La seva pres¨¨ncia ja era una proclama program¨¤tica. I va explicar-se amb conceptes atractius i sense por a les frases amb subordinades. La primera pregunta de Gir¨® ja apuntava, sense que ho sembl¨¦s, al moll de l¡¯os: per qu¨¨ hem d¡¯anar al Macba? I Dyangani va parlar d¡¯una col¡¤lecci¨® din¨¤mica que s¡¯exposa sense imposar recorregut, convidant a passejar per les sales i negant-se a ¡°infantilitzar el p¨²blic¡±. Un espl¨¨ndid moment televisiu.

El primer programa va acabar amb una actuaci¨® musical i un misteri, el de Las Glorias Cabareteras, que s¡¯estan darrere una taula. Sembla ser que han de comentar els diferents episodis del late show i aconsellar el presentador, una figura que ja hem vist, per exemple a Col¡¤lapse. Per¨° el dia de l¡¯estrena no van dir res de memorable. B¨¦, ¨¦s que no van dir res de res. Avui, nova cita amb Gir¨®. Aviam.