Pol L¨®pez: ¡°No m¡¯interessa marxar, m¡¯agrada molt la ciutat¡±

?s una de les cares m¨¦s reconeixibles del teatre, del cinema i de la televisi¨® a Catalunya. No para. Actualment est¨¤ al Lliure de Gr¨¤cia amb Hedda Gabler, a l¡¯abril estar¨¤ amb la seva companyia (Solit¨¤ria) al TNC amb Mal de cora?on i dues pel¡¤l¨ªcules estan a l¡¯espera d¡¯estrenar-se. Per¨°, sobretot, aquest diumenge trepitjar¨¢ per primera vegada la catifa vermella dels Premis Gaud¨ª, com a candidat a millor actor protagonista per Suro, una de les favorites, amb 10 nominacions. La pel¡¤l¨ªcula explica la hist¨°ria d¡¯una parella que ha superat la trentena, de ciutat, ella [Vicky Luengo] embarassada, que se¡¯n van a viure a una masia (que ella, arquitecta, ha heretat i reformar¨¤) al mig del bosc, a l¡¯Alt Empord¨¤, amb hect¨¤rees i hect¨¤rees d¡¯alzina surera. La lleva del suro, feina en la qual l¡¯Ivan (el personatge de Pol L¨®pez) s¡¯implicar¨¤ de valent, destapar¨¤ q¨¹estions com el caciquisme, les contradiccions de classe, l¡¯explotaci¨® d¡¯immigrants o la crisi de parella.

Pregunta. As Bestas, Alcarr¨¤s, Suro... Qu¨¨ t¨¦ el m¨®n rural? No s¡¯haur¨¤ convertit en una moda urbanita, oi?

Resposta. A mi sempre m¡¯han interessat les hist¨°ries que s¡¯emmarquen a la natura, que remeten a coses m¨¦s antigues, en di¨¤leg amb els elements. Fa que, incoscientment, em semblin m¨¦s profundes i m¨¦s misterioses. Despr¨¦s hi ha alguna cosa atzarosa que ha fet que coincidim les tres pel¡¤lis. El projecte del Mikel [Gurrea] t¨¦ sis anys, la Carla Sim¨®n, amb Alcarr¨¤s, dos, As Bestas tamb¨¦ ¨¦s antic... La pand¨¨mia tamb¨¦ ens ha fet plantejar-nos aquestes q¨¹estions: fugir de la ciutat... I no oblidem que estem arribant al l¨ªmit, ens estem extasiant a les urbes.

P. Cal marxar, doncs?

R. A mi no m¡¯interessa marxar, de moment. M¡¯agrada molt la ciutat, estar en un entorn on sempre passen coses, per¨° no s¨¦ si ¨¦s ben b¨¦ el que mola o no.

P. El seu personatge diu: ¡°Ja se la poden quedar els turistes, la ciutat¡±. Aix¨° ¨¦s una claudicaci¨®?

R. Jo crec que hem de trobar les escletxes, perqu¨¨ sin¨® ¨¦s com perdre la batalla. La gr¨¤cia est¨¤ en intentar apropiar-se de la ciutat, dir: ¡°?s meva, la recorrer¨¦, utilitzar¨¦ els espais com em sembli i li donar¨¦ vida a la meva manera¡±.

P. Se sent identificat amb el teu personatge?

R. S¨ª i no. Em va costar bastant apropar-me a certes maneres seves d¡¯afrontar conflictes, entendre certes coses que fa, com resol certs conflictes... Jo ho faria d¡¯una altra manera. La gr¨¤cia ¨¦s que tot i ser un entorn que puc tenir molt proper, ¨¦s una persona molt diferent a mi.

P. Les conviccions dels protagonistes canvien, al llarg de la pel¡¤l¨ªcula.

R. Van basculant. La hist¨°ria ¨¦s complexa: canvien les opinions i afloren certes actituds que tenien a dins. Ell, per necessitat, per sobreviure, ha hagut d¡¯erigir-se en capata?, en terratinent. I certes idees o mirades (m¨¦s urbanites) ens poden mostrar aquesta actitud com poc respectuosa, per¨° un cop est¨¤s all¨¤ no s¨¦ si hi ha altres maneres de fer-ho. Hi ha conceptes, idees, paraules que et fan una mica de basarda: ell ha d¡¯establir la seva autoritat davant dels treballadors del suro, per¨° no li agrada aquesta paraula: autoritat. De vegades tenim una mena de rebuig pel concepte ¡®autoritat¡¯: est¨¤ tan viciat per la manera en qu¨¨ l¡¯utilitza la gent que t¨¦, realment, autoritat, que no sabem apoderar-nos-en i utilitzar-la b¨¦. La paraula ha quedat pervertida.

Si no entens la psicologia d¡¯un personatge, no el pots interpretar

P. A Suro veiem molta quietud, molts silencis, molts primers plans... ?s molt diferent aquest cinema del teatre?

R. Molt. T¡¯has de fer un treball previ molt intens per entendre les raons internes del personatge, purament psicol¨°giques; estructurar-te molt el seu pensament, omplir temps de la teva vida pensant en aquesta persona, quines decisions pren, per qu¨¨ les pren. Hi ha com molt de jugar a crear una persona en un terreny imaginari, parlar molt amb la Vicky [Luengo] i amb el Mikel [Gurrea], cal fer un exercici de suggesti¨® per entendre aquesta persona (si no l¡¯entens, no pots fer-ho!). I llavors ja pots aguantar aquests primers plans.

P. M¨¦s que en el teatre?

R. D¡¯una manera diferent. El que estem fent ara [Hedda Gabler] s¡¯aproxima molt al cinema en aquest sentit: tenim el p¨²blic molt a prop, com si estiguessim en un primer pla.

P. Ve de fer un Dostoievski i ara est¨¤ fent un Ibsen, ha fet s¨¨ries de com¨¨dia, teatre d¡¯all¨° m¨¦s variat. Ha fet personatges molt diferents. ?s dif¨ªcil no encasellar-se?

R. Un actor ha de fer-ho tot. ?s la gr¨¤cia. Agafar personatges que se semblen a tu, que est¨¤s conven?ut del que senten, el que pensen... em sembla una cosa molt avorrida, no ¨¦s la meva feina. M¡¯agraden g¨¨neres difernts, persones diferents a mi.

Agafar personatges que se semblen a tu, que est¨¤s conven?ut del que senten, el que pensen... em sembla una cosa molt avorrida, no ¨¦s la meva feina

P. Tot ho pot compaginar... Com ho porta?

R. Em sento afortunat, no puc dir una altra cosa. Em venia molt de gust canviar de rotllo: Crim i c¨¤stig [on ha interpretat Rask¨®lnicov, al febrer i al mar?] eren quatre hores, a la sala gran del Lliure, intens¨ªssimes, era dur¨ªssim... per¨° guap¨ªssim. Aix¨° [Hedda Gabler] ¨¦s una hora, per¨° d¡¯una densitat, d¡¯un volum, amb un llenguatge que juga a fer algo cinematogr¨¤fic. Que b¨¦ poder fer aix¨° ara...

P. Com veus el cinema catal¨¤? Fa molt pocs anys estava enfonsat...

R. Aquest any respondre a aquesta pregunta ¨¦s molt f¨¤cil, perqu¨¨ trobo que ha estat molt bo. Som un pa¨ªs petit i hi ha el pressupost que hi ha per cultura. El que em sorpr¨¨n ¨¦s que s¡¯aixequin pel¡¤l¨ªcules amb tanta qualitat amb tan pocs calers. El talent que hi ha ¨¦s loqu¨ªsimo en temes d¡¯ofici, directors de foto, muntadores... Cal aprofitar-ho, s¡¯ha de donar m¨¦s suport econ¨°micament des de Cultura. Hem de demanar una mica m¨¦s, no?

P. ?s la seva primera nominaci¨® als Gaud¨ª...

R. S¨ª! Mai he estat nominat. Em fa molt¨ªssima il¡¤lusi¨®, ho visc exactament aix¨ª: feli? com un nen. Aix¨° reconeix el treball i nom¨¦s estar nominat ja ¨¦s una celebraci¨®, vull dir, el t¨°pic ¨¦s cert. Despr¨¦s, evidentment, fantasiejo amb guanyar, no crec que hi hagi cap persona-humana que no ho faria, per¨°... Que b¨¦, estar nominat, quina il¡¤lusi¨®!